La cama i la pota
Em desespera —dit metafòricament— veure gent del meu voltant que diu al ca «dóna’m la poteta», que diu que una gallina té les potes blaves, que el cavall s’ha romput una pota o que la taula té una pota més curta que les altres. A Mallorca, i supòs que a les altres illes, entre la gent que parla un català tradicional i genuí, la pota no és més que la peülla o unglot de cavalls, bous i bestiar semblant, tots de peu rodó llevat dels bovins. El bestiar més petit de peu forcat (ovelles, cabres, porcs, etc.) té potons, que és un diminutiu de pota. Amb caràcter lúdic o metafòric de vegades s’usa pota o potó aplicat a humans, sobretot en algunes frases fetes, com remenar els potons (caminar) o allargar els potons (morir). Però la pota no és la cama. En un cavall o un bou la pota és la pota i la cama és la cama. I, naturalment, ni els cans ni les gallines ni les taules han tingut mai potes. Dir potes a les cames ara és habitual, però ho fa la gent més castellanitzada (i més jove), és un fet molt recent i sens dubte és un castellanisme flagrant. Continua aquí.
12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Mn. Alcover utilitzava “estirar es potons”, per ‘morir-se’. Pel que fa a dir al ca “dona’m la poteta”, jo no ho he sentit mai, però sí “dame la patita”, perquè molta gent creu que els cans entenen millor el castellà que el català.
Gabriel,
Una badada: n’Antoni Figuera ès en Pere Antoni Figuera.
Curiosament, es Diccionario mallorquín-castellano-latín de n’Amengual (segon volum, 1878) rectifica en Figuera i defineix pota com “el pie y pierna del animal”. Dic que el “rectifica” perque ses entrades i definicions de ses darreres lletres de n’Amengual foren redactades quand s’autor ja era mort i són “inspirades” (i en bona part plagiades) des diccionari d’en Figuera (hi ha detalls que ho demostren). Probablement, tal rectificació degué esser conseqüència de sa consulta de qualque diccionari castellà.
Gràcies, ja he restituït el Pere al nostre lexicògraf.
El meu oncle-avi, quan parlava al seu ca, li deia ” dóna-mé la pota ” mai la cama…
Si és un castellanisme, el podem considerar com molt arrelat perquè és molt viu al Rosselló.
Segons el poeta Joan Cayrol, ” A Opol, de la llagosta en diuen ‘juliana (= bacallà) amb potes “
O potser allà és un gal·licisme. Es podria haver seguit un procés d’imitació del francès paral·lel al que s’ha seguit (o no) al sud d’imitació de l’espanyol. Però això només és una possibilitat entre altres.
Mn. Alcover també diu en les Rondalles “eixamplar es potons”.
Em sembla que al Principat no és un ús tan modern, potser és per influència castellàna, però també hi pot haver ajudat la influència francesa. Per aquí he sentit a dir molts cops la frase feta’: I un be negre amb les potes rosses!’ Això vol dir que ja té una antiguitat almenys d’un segle o dos.
Al Dietari valencià de mossèn Porcar, escrit en allò que tan pomposament en diuen “Decadència”, sempre hi escriu cames i mans quan parla d’animals.
“vérem en una casa un gat mort ab quatre mans, i quatre peus, i un cos, i un cap i de mig avall era ab dos coes i dos cames cada part. El vérem molts capellans.” Pere Joan Porcar,”Dietari,1589-1628″, Institució Alfons el Magnànim. Jes
“vérem en una casa un gat mort ab quatre mans, i quatre peus, i un cos, i un cap i de mig avall era ab dos coes i dos cames cada part. El vérem molts capellans.” Pere Joan Porcar,”Dietari,1589-1628″, Institució Alfons el Magnànim.
Josep Pla al llibre ELS PAGESOS fa servir “CAMA” d’un cavall : “L’euga és bruta de cames i té l’edat que us acabo de dir.”
A l’article CUITURA del DCVB : “Per cuytura de cames de cavall”