Ni apostes ni messions
Amb bones paraules
L’Alcover-Moll diu que apostar és un castellanisme, i Coromines ho nega. La història de sempre. Coromines indica que apostar en castellà apareix cap al 1570, però és molt anterior. En el CORDE trobam aquest text de c. 1400: […]. En català trobam la paraula a partir del segle XVII; per exemple, en el diccionari de Pere Torra (1640). La cronologia i la manca d’aquest mot en el parlar tradicional d’una part del país, com les Illes, ens fan inclinar cap a la tesi de l’Alcover-Moll, és a dir, que apostar i aposta són castellanismes. Article complet aquí.
12 comentaris12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Això de “posar messions per” amb el sentit modern del castellà “apostar por” encara no ho havia vist ni sentit mai. Mare de Déu, a què hem arribat!
Quan jo era al·lot, era usual “posar messions”, i, de vegades, simplement “posar”: “Què hi poses?” “Què t’hi poses?”, i a davant d’una cosa que qualcú afirma però que qui l’escolta no acaba de creure-la possible, he sentit “què hi posaries es coll?”, és a dir, “arriscaries la teva vida per afirmar això?” “Què t’hi jugues?”, també em sembla haver-ho sentit moltes vegades.
Això de “posar messions per” amb el sentit del castellà “apostar por” no ho he vist ni sentit mai. Crec que deu ser per mor de l’ús sense criteri d’un traductor automàtic.
Traductor automàtic humà.
Els polítics no fan més que apostar d’un vent i de l’altre, però ai! no sé com s’ho fan que sempre acabam perdent i pagant els ciutadans.
Els polítics aposten amb els diners dels contribuents, no amb els seus. Per això no s’hi miren gaire, i aposten per qualsevol cosa. Si es tractàs de posar messions amb els seus propis diners, anirien molt més alerta.
Curiosament moltes de les paraules que analitzes són les que sovint ens dóna (anava a dir “planteja”!) problemes als traductors. Una de les primeres ocasions en què vaig haver de traduir “aposta” va ser quan jo tot just havia començat a treballar com a traductor, i treballava a l’UAB. Vaig haver de traduir l’eslògan “Aposta pel coneixement i la innovació”, el qual encara apareix a la pàgina d’inici del seu web: http://www.uab.cat/. La solució que vaig adoptar va ser “Promoting knowledge, encouraging innovation” (curiosament el mateix verb (promote/promocionar) que proposes tu en el teu article!). Encara m’agrada força la traducció, tot i que crec que “supporting” seria millor que “encouraging”.
La meva frase és molt diferent de l’original, però això és el que passa quan traduïm entre llengües no subordinades. Acabo de buscar a la meva base de dades totes les traduccions que he fet del mot “aposta” (en alguns casos és un substantiu, en d’altres, la tercera persona del verb), i trobo un fotimer d’expressions diferents en anglès, segons el context (en alguns casos, on fos necessari, he donat una mica de context):
expect
commitment
support
“Aquesta aposta” -> “This example”
opt
“aquesta aposta europea” -> “the new European educational framework”
approach
“s’aposta per una fórmula innovadora” -> “the campaign uses an innovative formula”
“una bona part [d’aquestes publicacions aposta pel català” -> “many of these publications are in Catalan”
focus
focus efforts
bid
consumption
plan
decision to
Aquests exemples venen de les traduccions que he fet del català a l’anglès del mot “aposta”. Si busqués altres formes del mot (apostes, apostem, apostar, etc.) i també les traduccions que he fet del mateix mot en textos en castellà, estic segur que trobaria moltes altres traduccions diferents, segons el context. Si el català no fos subordinat al castellà, estic segur que també hi hauria tantes maneres d’expressar allò que els castellanoparlants expressen amb “aposta/apostar”.
Timothy, gràcies pel teu comentari tan exemplificant. La conclusió és que en castellà ‘apostar’ i ‘apuesta’ s’han convertits en mots comodí dels quals se’n fa un ús abusiu, i que en català, a més del caràcter abusiu, ‘apostar’ i ‘aposta’ són, en els usos esmentats, un calc servil del castellà.
Evidentment, quelcom no funciona quan la premsa diu, per exemple, “en X aposta per una política ferma de normalització lingüística”, i més d’un fa un colp de colze al del costat i diu, “què t’hi jugues que de ferma no en tindrà res?” o “què ens hi juguem que de fermesa no en tindrà gens?”. Si “apostar” fos un mot ben propi, fins i tot la Barcelona més xava diria “què t’apostes/què ens apostem que de ferma no en tindrà res?”, cosa que diu rarament
En Lluís Creixell va recollir l’expressió : “Vols ju(g)ar ?”
(fr. Tu paries? Tu paries que…? es. Apuestas que…? A que …?)
En valencià utilitzem «ajugar» amb el prefix -a, per dir «apostar», i diem «Què t’ajugues?» en comptes de «Què t’hi jugues» o «Què t’apostes?» (que em sona poc natural). Aquesta paraula no apareix en diccionaris normatius, però sí en el DCVB. Quant al substantiu, però, jo diria «aposta».
Un article molt interessant, com sempre
En francès se diu “miser sur”. També hi ha “tabler sur” amb un sentit lleugerament diferent, de “fer-se compte d’una cosa” (suposar, calcular una cosa com a possible o probable) (podria provenir de l’occità “taular, que té com a sinònim “carcular”, doblet popular de calcular).
Ara ens volen imposar aquest ús en anglès també: http://www.candidaturaiberica.com/eng/News/The-Iberian-Bid-bets-for-offering-a-legacy-for-the-football-and-to-the-society
Sona fatal això!