Una llengua que no està vaccinada

Amb bones paraules

En espanyol hi ha el sufix -uno, que serveix per a formar adjectius i que és bastant productiu. Molt aplicat a arrels de paraules que designen animals, però també a altres arrels. Hi ha caballuno, conejuno, gatuno, lobuno, ovejuno, perruno i moltes més, i també frailuno, hembruno, hombruno, machuno i moruno. Òbviament, també vacuno (ganado vacuno). El català no té aquest sufix (ni cap altra llengua romànica), i l’únic mot del diccionari que el porta (morú) és un simple castellanisme. Així, doncs, si algú diu bestiar vacú utilitza un castellanisme que, a més, no és als diccionaris. Els adjectius corresponents a aquesta espècie animal són vaccí (del llatí vaccinus, derivat de vacca), que s’usa molt poc, i boví, que és el que s’usa normalment en el llenguatge de la ramaderia. Continua aquí.

10 comentaris

10 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Llull Martí - 10 octubre 2009 10:01 am

    Trob, Biel, que tens molta raó en això que dius que “Vacuna, vacunar i vacunació són castellanismes vergonyosos, com tants d’hispanismes del mateix calibre, marca de l’esclau que mostra la nostra profunda subordinació lingüística i cultural.” Però quan la gent s’ha acostumat a dir una cosa d’una manera, per molt incorrecta que sigui, és molt difícil aconseguir que la substitueixi per la correcta. La majoria es justificarien dient “sempre s’ha dit així”. En aquest cas l’antiquitat és ja considerable, però en molts d’altres aquest “sempre” no va més enllà del temps de vida d’aquell qui ho diu.

  2. 2
  3. estat de gràcia - 10 octubre 2009 10:33 am

    D’on ve el gènere masculí de “vaccí”? No convendria més que diguéssim “vaccina”?

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 10 octubre 2009 10:53 am

    Segurament el terme va ser difós a través del francès, més que de l’anglès. ‘Vaccine’ va significar primer de tot la malaltia de les vaques (variola vaccina), i després va sortir ‘vaccin’ per a designar l’agent immunitzador, en masculí per a distingir les dues coses, supòs. El francès ‘vaccin’ és el que dóna el terme en tots els idiomes.

  6. 4
  7. Joan Capó - 11 octubre 2009 9:16 am

    Traduir el nom de dona francès Antoinette (Antònia) per Antonieta és un calc del castellà.

  8. 5
  9. jem - 11 octubre 2009 2:09 pm

    A VilaWeb fan servir ‘vaccí’, ‘vaccinar’. Supòs que el corrector fa això que dieu de procedir sense contemplacions.

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 11 octubre 2009 8:59 pm

    I aquest corrector fa molt bé. Dia 25 passat, després que fos publicat això, algun lector de la notícia em va enviar un missatge en què em demanava si ‘vacunar’ és un castellanisme. La bona llengua fa pensar.

  12. 7
  13. jpgine - 12 octubre 2009 7:52 pm

    el Diccionari bàsic català-francès de Lluís Creixell ja donava “vaccí”

  14. 8
  15. Antoni Casas - 12 octubre 2009 9:26 pm

    Hola.

    Voldria fer una sèrie de consideracions:

    1.a)L’origen de la paraula castellana ‘vacunar’ pens que és,com dius,el terme científic ‘variola vaccina’ que n’Edward Jenner inventà per designar aqueix virus boví i que es degué transformar fàcilment,en el parlar castellà(on ja existia l’adjectiu ‘vacuna’),en la locució ‘viruela vacuna’.
    b)L’adjectiu ‘vacuna’ degué ser la manera més còmoda d’adaptar ‘vaccina’ al castellà(per semblança fonètica?)en lloc d’emprar l’adjectiu ‘bovina).

    2)Si analitzam l’experiment que es feia amb el virus ‘variola vaccina’,veurem que es tractava d’empeltar(‘injertar’,en castellà)aqueix virus a persones sanes per provocar-los una resposta inmunològica.

    D’això,podem deduir que:
    Es degué passar de l’expressió,per exemple,”vamos a injertarle la viruela vacuna” a “vamos a injertarle la vacuna”,on ‘vacuna’ substituiria la locució ‘viruela vacuna’ per economia de llenguatge,i la gent degué acabar oblidant que ‘vacuna’ designava un virus animal(aixó facilitaria un canvi de significat del terme ‘vacuna’,l’adjectiu es substantivitza i substitueix la locució ‘viruela vacuna’).És el mateix que quan deim “ha anat en el ràpid a Menorca” en lloc de dir “ha anat en el vaixell ràpid a Menorca”.Efectivament,per economia de llenguatge.
    De “vamos a injertarle la vacuna” es degué passar a “vamos a ponerle la vacuna”.D’aquí a associar un verb al nou substantiu ‘vacuna’ és inmediat.Es degué passar,llavò,a “vamos a vacunarlo”.És el mateix que quan deim,per exemple,”vamos a denunciarlo” en lloc de dir “vamos a ponerle una denuncia”.

    Per acabar:
    L’expressió primera degué ser “vamos a injertarle la viruela vacuna” i,en bon mallorquí,justament(o així ho he sentit [a] dir a ca’ meva),s’empra(encara que ja no gaire) l’expressió “li han empeltat sa pigota borda”.
    Per tant,un ús correcte de l’equivalent castellà ‘vacunar’ seria ‘empeltar (un virus) a qualcú’.

    Emperons:
    1)Allò comentat per n’Antoni Llull Martí.
    2)La forma genuïna catalana és més complexa que emprar només una paraula.Això facilita l’ús d’un castellanisme ja bastant arrelat.Per exemple,el títol del teu article seria ‘Una llengua a la que no li han empeltat res(envers els castellanismes)’.

    Un curiós de parla catalana.

  16. 9
  17. Antoni Llull Martí - 13 octubre 2009 11:09 am

    Amb relació a això que diu n’Antoni Cases, jo record haver sentit dir, quan era al·lot, “empeltar sa pigota” per “vacunar” (o vaccinar), però el que no em sona gens és “empeltar sa pigota borda”. Aquesta, la borda,(varicel·la) era una malaltia molesta però relativament benigna, per a la que no hi havia vaccina i que havien de passar-la la majoria d’al·lots, produïda per virus distints del de la pigota (verola). Aquells qui havien patit la varicel·la no quedaven inmunitzats contra la verola.

  18. 10
  19. Antoni Casas - 13 octubre 2009 4:24 pm

    He de dir que aqueixa expressió la vaig posar com a exemple perque vaig acudir que ma mare l’emprà fa pocs mesos per contar-me que el seu padrí es dedicava a atendre els hortolans de la marina de Campos i,ell,en contar-li-ho a ma mare,emprava la locució ‘empeltar..’.
    Segurament em va fallar la memòria i el que ma mare em degué contar és que “empeltava sa pigota”.

Podeu deixar un comentari