«Bon dia» tot el dia
A l’article setmanal del Diari de Balears, avui recuper un text que havia publicat en aquest blog el mes d’abril del 2005. N’he fet una versió revisada i actualitzada.
Llegiu-la aquí.
19 comentaris19 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Jo tinc per costum dir “bon dia” tot el dia, i quan em diuen que ja és de tarda, jo sempre els dic que encara és de dia, que fa sol. Però sempre sóc jo la rara. M’agrada saber que no és una raresa meva, sinó que és el que hauríem de dir.
Evident. L’única cosa que ens fa rars és imitar el castellà.
Quan era al·lot a la meva contrada (nord del Berguedà) no record que ningú digués ‘bones tardes’, sinó ‘bon dia’ —’bona nit’, si el sol ja s’havia post:
—Bon dia! / Bora nit! [sic]
—I bona hora!
Altrament, deien ‘Déu’s guard’, a qualsevol hora.
I avui encara sent dir, ça o lla, ‘bon dia’ a horabaixa (i no pas en boca de gent que pugui pensar que militen). Clares vegades, però sí.
A mi em pica (o cou) aquest ‘bona nit’ com a salutació d’entrada, que és un fet inèdit entre les llengües europees (menys les dues del nostre occident).
Gabriel, llavors el “bon vespre” que jo deia quan vivia a Mallorca, i que continuo dient ara que he tornat al Maresme… també deu ser espuri, no?
Segons recordo, almenys d’on jo procedeixo (Vall.Ori), fa uns anys era exactament com dius que hauria d’esser, Gabriel: “Bon dia” com a salutació d’entrada, i “Bona nit” com de sortida. També es sentia “bon vespre”, més aviat com a sortida. Era estrany presentarse a casa d’algú havent sopat i dirli “Bona nit”, com si es despedis. Es clar que es feien i fan servir també “bones tardes”, “bona tarda”, etc… però en aquest us, crec que el parlant es (o era) mes o menys conscient de que és una traducció literal del castellà, es a dir, com dit entre cometes com tantes altres coses.
S’ha d’aprofitar de rectificar mentre hi hagi temps, en barbarismes que no estàn del tot integrats. Ara, en paraules com “tarda”, ja em sembla més dificil invertir el procés. Ja no som conscients del castellanisme i per tant ja forma part de la llengua.
Personalment em sembla un procés d’interferencia ben trist; ben trist perque no es un enriquiment de la llengua ni de la cultura, més aviat es un empobriment. Des d’el punt de vista del desenvolupament humà, es preferible el model francès, on simplement hi ha hagut una substitució. L’actual model sociolingüistic es dolent, inservible, se n’ha de triar un altre. Però ja callo i em remiteixo al discurs de Joan Solà al Parlam. de Cat. per més detalls.
L’article de la setmana que ve es titula “I bon vespre quan és fosc”.
A Campanet hi ha gent que diu “Bor nit”. D’on surt això?
De ‘bora nit’, dissimilació de ‘bona nit’.
En efecte, jo de petit deia “bora nit”.
Em congratul de la feina didàctica que està fent IB3 amb el bon dia mentre es de dia. Tot i això veig que segueixen amb l´”interès” i l´”internet” pronunciades amb neutra final.
Curiosa, de tota manera, la distinció (el “doi”) que feim els mallorquins respecte a l´hora de dinar com a límit entre el bon dia i les bones tardes, mentre que en castellà el canvi es fa a les 12 del migdia.
I enllaçant amb això, i amb el model francès, record perfectament que els “hermanos” de La Salle m´ensenyaren a dir, no sé si també influïts pel castellà, bon après-midi com a equivalent de “buenas tardes”. És genuí, això, o és el mateix cas que el nostre “bones tardes”?
Sobre això del dinar, cal tenir en compte que abans dinaven a migdia solar, no com ara, que dinam a les tres i mitja o les 4 (almenys alguns).
En francès es diu ‘bon après-midi’, però no quan arribes sinó quan te’n vas, com si diguessis ‘que tingueu un bon horabaixa’. Quan arribes es diu ‘bonjour’.
Fa uns anys que vaig començar a dir bon dia (fins que hi havia claror). El ds. passat vaig estar content quan vaig llegir el vostre article. Gràcies.
Soc valenciaparlant, sempre m’havia preguntat com se dia “buenas tardes” en llengua valenciana perque mai ho havia sentit dir – nomes “bon dia” / “bona nit” – ara ya se que eixa formula no existix
Bon dia Gagriel,
Estic totalment d’acord amb tu pel que fa a la distribució de la salutació durant el dia. També pens que el ‘bona tarda’ ve a ésser una mala adptació del ‘bones tardes’. De fet, he conegut gent gran de Barcelona que afirmen que antigament es deia ‘bones tardes’ i que ‘bona tarda’ és un invent recent. Ara bé, la prova que dones per afirmar que ‘tarda’ sigui un castellanisme (jo també intuesc que és un castellanime) no funciona gaire: en catala nord-occidental les paraules acabades en a àtona normalment es pronuncien amb una espècie de e oberta; per tant, no sabem ço que va ésser primer: l’occidental o l’oriental?. Bé, potser hi hauria altres maneres de provar-ho.
En els llocs del català occidental en què la -a final es pronuncia com a e oberta ‘tarda’ es diu amb e tancada.
Jo, la veritat, encara no gos dir “bon dia” en parlar els horabaixes, i menys encara si és com a resposta d’un “bones tardes” que m’hagin dit primer. Però em sembla beníssim que ho facin servir als mitjans de comunicació, perquè així aniran influint poc a poc sobre els parlants.
Fa molts d’anys que dic “bon dia” els horabaixes i ja no record la darrera vegada que algú em va corregir. Sí que record que en les primeres ocasions, ja llunyanes, havia de fer pedagogia dient “en català és bon dia tot lo dia”. Supòs que deu ser degut a que ho dic amb tanta convicció que ningú gosa replicar-me.
Hola senyor Bibiloni, som un seguidor seu.
M’agradaria fer-li una pregunta, ja que esteim parlant del “bon dia”:
M’agradaria saber per què és que a Mallorca la paraula “hola” la pronunciam com si fos una paraula castellana (deixant de banda la L, és clar), és a dir, amb una O tancada i amb una clara A oberta castellana, contràriament a com succeeix a la resta de zones catalanoparlants (bé, no sé com la pronuncien a la resta d’illes).
Vàrem modificar-ne la pronúncia per influència castellana? O és en realitat una paraula que vàrem agafar del castellà?
I ja que esteim: Sap si antigament empràvem la paraula jorn en lloc de dia? Vàrem agafar aquesta darrera del castellà? Es deia bon jorn antigament en lloc de bon dia?
Moltes gràcies.
No hem modificat la pronúncia. ‘Hola’ és una paraula agafada del castellà, a Mallorca molt modernament i ja hi va entrar amb la pronúncia ben coincident amb la castellana.
‘Dia’ no és pres del castellà. És paraula tan antiga com la llengua; el que passa és que en català medieval ‘dia’ i ‘jorn’ eren sinònims. Després es va perdre ‘jorn’, que ara és de llenguatge poètic. No sé si antigament deien ‘bon jorn’, a més de ‘bon dia’. Ja ho investigarem.