TV3 i el país
La desaparició de TV3 a les Illes Balears, substituïda per un succedani ofensiu i que no sabem com acabarà, ens hauria de fer reflexionar. Els qui aspiram a tenir un sistema audiovisual normal, és a dir, no compartimentat ni fragmentat i amb uns canals que abastin tota la comunitat lingüística —cosa que no exclou que n’hi hagi també de regionals o locals— no podem acceptar no sols la malifeta de la substitució de TV3 a les Illes pel succedani mutilat, sinó tot un muntatge que és una vertadera potineria i que és una conseqüència directa del muntatge de l’Estat autonòmic que ens ha tocat patir.
El nostre espai comunicacional és víctima de l’Estat autonòmic, que crea un àmbit de tot l’Estat per als mitjans en castellà, on aquest és l’idioma hegemònic, i uns àmbits autonòmics on són encaixonats els nostres mitjans i la nostra llengua. En principi, els mitjans autonòmics no poden sortir del seu caixó, per al qual han estat pensats. El model de la TDT que patirem estableix que els ciutadans de les Balears veurem 23 canals “nacionals” absolutament en castellà (entre ells quatre com a màxim podran fer alguna desconnexió “regional”), quatre canals “autonòmics”, quatre canals insulars i quatre canals locals, aquests dotze darrers, en català, en castellà o bilingües. Els canals enfocats a tota la comunitat lingüística, allò que tenen les comunitats lingüístiques normals, no cap en l’esquema. L’única escletxa són els convenis de col·laboració entre comunitats autònomes, que generen l’assignació per l’Estat d’un segon múltiplex autonòmic, per a l’emissió dels canals d’altres comunitats. Això suposa la gran anomalia que la difusió d’un canal no depèn només de la voluntat d’aquest canal sinó també de la voluntat del canal “amo del tros”. A les Illes aquest mecanisme permet rebre quatre canals “autonòmics de fora” (TV3, Canal 33 i dos mes). Se suposa que això funcionarà —o no del tot—, però els canals “autonòmics de fora” que emeten en català i que podríem rebre són més que quatre. Al País Valencià, lamentablement, les previsions d’intercanvi són més remotes.
Un segon problema són els continguts dels canals objecte d’intercanvi. Se m’escapen molts de detalls, però crec que el conveni signat entre la CCMA i l’EPRTVIB (IB3 per a entendre’ns) el 22 de gener de 2009, en virtut del qual els dos ens de comunicació estableixen l’intercanvi i alhora es comprometen a “no fer-se mal”, sembla, per això darrer, una murriada irreflexiva que perjudica enormement els interessos de la llengua i dels seus parlants. S’hauria pogut signar un conveni de reciprocitat en la difusió dels canals sense posar límits als continguts, supòs. Que cada canal emeti el que vulgui o el que legalment pugui. I aquí hi ha una altra qüestió: els drets d’emissió del material comprat a tercers. Diuen que TV3 no té (no ha comprat) el dret per a emetre a les Balears o al País Valencià productes com films, sèries o documentaris, i per això ens endossen la programació que envien a l’estranger. Doncs molt senzill: que els comprin. Crec que aquesta és una de les claus de la qüestió, que mostra el problema de fons de TV3, o més exactament dels qui hi manen i la controlen, especialment el mateix Govern del Principat.
Aquests senyors mai no han volgut fer una televisió nacional, perquè —convergents o tripartits— no creuen en el projecte ni en la nació. TV3 (i els altres canals de la Corporació) ha estat sempre una televisió autònomica —amb tota la qualitat que es vulgui—, fruit d’una mentalitat regionalista i hispanoautonomista i propagadora d’aquesta mentalitat. La situació d’emergència de la llengua i el país ha fet la paradoxa que els catalans no principatins perdéssim el cul per veure aquests canals que ens ignoren i menyspreen, però que ens permeten sentir la llengua que estimam i perquè segurament hi veiem la via més fàcil —però n’hi hauria més— per a tenir algun canal nacional. És un clam que el país ha fet sempre a la Corporació, i ells no reaccionen.
Si el problema és que la CCMA no compra els drets per a emetre a tota la comunitat lingüística, que els compri. És el que fan totes les televisions respecte del territori que els interessa. La qüestió de fons és quin territori i quina gent interessa la Corporació. Perquè quan els Països Catalans siguin el seu territori, és a dir, quan paguin, llavors és quan els tindran com a referent sistemàtic i quan informaran de les coses que hi passen i quan cercaran els espectadors. Que és exactament el que volem.
Però hi ha un altre problema: que el Govern de les Illes Balears, o els qui controlen IB3, vulguin posar uns discutibles interessos mercantils per damunt els interessos socials (la promoció de l’oferta de televisió en català) i utilitzin aquest penós quadre polític de caixonets i acords autonòmics en defensa d’aquells interessos. En un espai comunicatiu normal —com aquell en què es mouen els canals espanyols en espanyol— la competència es fa a partir de la recerca de qualitat o dels productes que interessin els espectadors, no amb la utilització de les misèries polítiques. Sembla que IB3 és bastant responsable de la substitució de TV3 pel canal dels estrangers, i, si la cosa no s’arregla, de la desparició aviat del Canal 33, subsumit dins aquell mateix canal.
28 comentaris28 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
TV3 és ben representativa de CIU i del PSC. Mig carn, mig peix. Mig espanyols, mig catalans…
Com dius en un altre article, l’espai audiovisual a Espanya segueix l’esquema autonòmic compartimentat, que naturalment afavoreix el centralisme. Un esquema que no el segueixi, com els PPCC no te cabuda. Sembla esser que sería dolent per l’Estat (i els altres poders que s’hi recolzen). Les autoritats autonòmiques es limiten a executar aquest model.
Per tant no cal esperar res, d’aquestes autoritats. L’una sortida que veig es la formació d’institucions comunes de caire cultural, no polític, que estiguin reconegudes políticament.
L’espai mediatic català és fragmentat i molt fràgil. Caldria plantejar-se seriosament una solucíó. Per exemple, l’Institut Ramon Llull, abans de fer difusió del fet català a l’estranger hauria d’ocupar-se de crear un mitjà audiovisual comú a tot el domini lingüístic, amb diners de tots els territoris que hi participen. TV3 és el canal de la comunitat autònoma espanyola de Catalunya, no té més aspiracions.
Tota la raó, però bona o dolenta, catalana o hispanocèntrica, TVC és una de les bases del nostre tètric espai de comunicació nacional.
No hem d’oblidar que una nació és una comunitat, és a dir un conjunt de persones que es comuniquen, i que per tant s’estructuren en una mateixa llengua. Si es romp l’espai comunicatiu, es romp la comunitat i la unitat nacional.
Partint d’aquí, i essent conscients de l’aberració que aquesta nova situació suposa, no ens podem quedar de braços plegats, hem de fer qualque cosa.
El problema és tan gros, i la nostra feblesa tan manifesta que no reclamam veure tots els canals de TVV i TVC que en total són 10, sinó que volem veure únicament –això sí: íntegrament- TV3. El fet és d’una gravetat brutal: quan fa trenta anys reclamàvem TV3 rebíem 2 canals espanyols, ara encara reclamant TV3 ens n’hem d’enfrontar a més de 20.
Malgrat la impotència que segurament ens inspira aquesta lamentable situació, en què no podem recolzar-nos ni en els nostres polítics nacionals, no podem badar. Cal fer.
Això és una guerra, una guerra vital, una guerra per la supervivència. Tot hi és justificat. Posar-nos a la defensiva és tan legítim com inútil, la resistència –com demostra el cas valencià- és una pèrdua de temps.
Però què hem de fer? Dimitir de la nostra identitat i anar-nos-en cercant una altra? Fer-nos alemanys o espanyols? Seguint una fórmula més catalana, anar desapareixent patèticament, morint-nos en silenci, fent veure que no passa res? Si vosaltres estau disposats jo no. Permeteu-me, però en aquest casos el més pràctic (a banda de tota aquesta xerrameca) és atacar.
Si ells ens ataquen el nostre espai comunicatiu, ataquem nosaltres el seu colonial i estranger. Assaltem tots els repetidors de les emissores espanyoles, carreguem-nos-les. Si nosaltres no podem veure TV3, canal 33, 324, K3, Canal 9, Punt2, 924 o el 300, que ells no vegin ni TVE ni Antena 3. Almanco que el recés de Catalunya no impliqui una cosa tan animal com que la nostra illa esdevengui un altre salvatge territori de bàrbars espanyols.
El que és més lamentable de tot això, és que suposa un retrocés en el reconeixement de la nostra llengua, perjudica el seu prestigi i dóna arguments als qui prefereixen enfrontar-se amb quatre o cinc llengües empetitides enlloc de batallar contra una sola, no molt gran, però amb prou prestigi. Consideren millor anar tomant, un rera l’altre, el valencià, el balear (o el “mallorquí”, el “menorquí”, l'”eivissenc” fins i tot el “fomenterenc”)i finalment el català del Principat.
Una cosa que haurien de tenir en compte els principatins, és que si els espanyolistes intolerants aconsegueixen acabar amb el català de València i de les Illes, el pròxim, i ja molt més fàcil, objectiu, serà el català del Principat. És el cas del tan repetit, i sembla que no a bastament, exemple de la mata de jonc. Units aguantarem. Per separat, tenim molt poques possibilitats de sobreviure. Això ho saben bé els qui volen acabar amb el nostre poble. Els qui no ho sabem prou som nosaltres, sempre tan submisos, tan “educats”, tan…
T’adones, company,
que a poc a poc ens van posant el futur
a l’esquena;
t’adones, amic.
T’adones, company,
que ens el van robant cada dia que passa.
Raimon
[…] de TV3 de les Illes Balears (ha estat substituïda per un canal “internacional”), en Gabriel Bibiloni diu: “Aquests senyors mai no han volgut fer una televisió nacional, perquè —convergents o […]
Lluís Mesana, el teu comentari molt bé, llevat de l’últim paràgraf. No, no en volem, de violència. A la violència institucional del tancament dels repetidors i de les emissions de TV3, hi oposarem la paraula. Amb fermesa serena la farem sentir als debats públics. Com un clam la manifestarem als carrers. Amb la paraula i amb la raó vencerem.
No sé si amb la paraula i la raó vencerem, però crec que no hem de recórrer a la violència, una perquè no està bé, i l’altra perquè són molts més que nosaltres i de cada cop que peguem ens en retornaran deu, o vint, com a mínim. Intentem-ho, doncs, amb bones paraules i amb bones raons, però que siguin molts els qui s’hi mostrin conformes. Si la majoria dels qui formam el nostre desgraciat poble volguéssim, amb paraules (i vots) venceríem. Però la majoria de mallorquins no ho veuen o no ho volen veure. Què hi farem!
De tots els que he llegit fins ara, és l’article que més aclareix la necessitat de rebre TV3. Però encara no ho acabo de veure clar. No és absurd que TV3 i IB3 emetin en dos dies de diferència la mateixa pel·lícula (o que programin durant tot l’estiu la mateixa sèrie de producció estrangera, o el mateix partit de futbol)? Això és perdre els diners i fotre’s les audiències, que ens agradi o no juguen un paper imporatantíssim. I que consti que no puc aguantar els comentaris futbolístics den Toni Terrades, per bé que reconec que s’hi esforça. Crec, tanmateix, el mateix que reclama en Gabriel Bibiloni: cal un bon canal generalista que emeti per a tots els territoris dels Països Catalans (i tots els canals temàtics, principatins i insulars que calguin). Aquest canal per a tot el territori, ha de ser TV3? No ho sé. Suposo que sí, perquè només per una única raó: perquè és l’opció menys inviable de totes.
Una altra cosa que ningú no aclareix és què pot passar quan el PP torni al Consolat de Mar.
Salut a tots!
Toni P., hem d’aspirar a més. Per què només un canal generalista? Per què no TV3, IB3 i C9 emetent per a tot l’àmbit catalanoparlant films i sèries diferents, Tal com fan els canals espanyols?
tal… no Tal. Gràcies.
Ahir vespre l’USAP Perpinyà es van proclamar a París, enmig d’una maror de quatribarrades, campions de la Copa de França de rugby. Qualcú em pot dir quin ressò se n’ha fet el nostre compartimentat espai mediàtic nacional?
USAP de Perpinyà, campions! L’Avui sí se’n fa ressò. El DdB no encara. Veiam si es deixondeixen.
Joan Gabriel, estic d’acord amb tu que un canal generalista per a tots els Països Catalans no basta: també hem de rebre els canals “autonòmics”, o tots aquells que emeten en català, sobretot tenint en compte que en rebrem no sé quants en castellà, que la informació ha de circular sense fronteres, etc. Però penso, com en Gabriel Bibloni, que també ens cal un bon canal generalista per a tot el territori (segons la llengua, la cultura, etc.), i no sé si aquesta missió l’ha d’empresndre TV3 (que ara mateix, tal i com diu G. Bibiloni, un canal autonòmic -principatí). És clar, qui ha de muntar-lo? RTVE? Una federació de TV3, IB3 i Canal 9? Per això dic que TV3 sembla l’opició menys inviable de totes. Salut!
Durant molts anys, alguns s’han encarregat d’impedir a tota costa qualsevol moviment serios d’acostament entre els Paisos per reduir-los a comunitats provincianes. Abans em pensava que eren teories conspiratories meves, però darrerament m’he assabantat de primera mà per dues fonts diferents que ha estat així, i continua funcionant. Si, no es incomprensió ni indiferència per una cultura no, es directament, un programa conscient i sistematic de destrucció, bàsicament per uns fins socio-econòmics de domini. Una cultura catalana amb igualtat de condicions que la castellana oficial, no te lloc a Espanya, ja en ho han dit per activa i per passiva, i no acabem d’assabentarnos-en. La cult. catalana ha de ser necessariament inferior, un subconjunt “tolerat”.
Només us dic una cosa, si es contraataca, l’enemic, perque ho hem de veure clar, hi ha un enemic, comença a posar-se nerviós i comet errors. (per exemple el dia de la xiulada de Mestalla). Per auto-afirmarse no cal violencia, els métodes violents es una etapa superada a Europa que ja no es consentida, però si inteligencia i valentia, una valentia de veritat. Es una temptació l’us de la violència, però crec que només es una declaració d’impotència, com ara es el terrorisme islàmic, que no porta enlloc.
I si soc dramàtic, es perque considero que la cultura catalana comença a estar en situació dramàtica i porta camí a posarse en la mateixa situació lloable, però trista, que la d’els de l’USAP, que l’unic que fan es treure l’orgull tot afirmant-se amb uns arrels del passat que ja no son “la cultura” de veritat, l’actual, com si fossin una reserva india dels EEUU. Doncs nosaltres igual, d’aqui a poc.
El no tenir mecenismes d’autodefensa dels “altres”, vull dir mecansimes de veritat, com l’ordenació general de les telecomunicacions, hem arribat en aquesta situació. La situació ara es pitxor que la de 1983, perque hi ha tota la presió dels mitjans de comunicació privats, que presionen per un mercat unificat, i el català fa nosa. Està clar que si tinguessin només un mercat català s’hi amotllarien, però no es així. El gov.espanyol sempre s’ha reservat aquest poder, es intocable. Es un tema estratègic, de “idenpendencia y cohesion nacional”, com l’exèrcit. No a Espanya, a tots els paisos del món.
Jo l’unic medi que veig per a aconseguir mitjans a nivell de l’ambit català, es l’empresa privada o l’associacionisme, privat, que s’aconsegueixi ficar-se, passant com a “medio nacional”. Els poders locals estàn limitats a una visió terraendins, no faran res
M’ha parescut molt interessant el comentari de bitsenbloc, sobretot respecte a la qüestió d’Internet. Crec que té raó quan diu que el futur del català és a la xarxa, un mitjà que supera totes les fronteres regionals i estatals. Caldria esmerçar esforços en això.
i per què no un grup privat de comunicació, si els poders públics no ho volen fer?
flaix tv (de miquel calçada i carles cuní) tenia aquest objectiu; però la màquina burocràtica se’ls va carregar
i la ràdio? s’escolta catradio o rac1 a les illes o al país valencià? i la premsa?
“La mateixa situació lloable, però trista, que la d’els de l’USAP, que l’unic que fan es treure l’orgull tot afirmant-se amb uns arrels del passat que ja no son “la cultura” de veritat” Sargantana
És cert que, per circumstàncies d’isolament històric, la llengua a la Catalunya Nord es troba en un estat planyívol. Però en una cosa ens guanyen als de la Catalunya Nova (VB), i d’un bon tros; tenen ben clar que són catalans, i això és un llumeneret d’esper que els guiarà cap al ressorgiment cultural i lingüístic.
Cap retallada! Que no ens roseguin la llengua! Que no ens roseguin la identitat! Que no ens roseguin l’ànima!
Mònica Terribes es pensa que la creiem quan diu que és una qüestió legal? Les lleis les fan els homes. I si no estan ben fetes s´han de canviar. Per què TV3 no pot sortir del “caixó” i TVCAT sí? Perquè així fa un favor als gonelles? El que no uneix serveix per dividir.
Em fa la impressió que el Sr. Martorell fa el ploricó perquè TV3 no li llevi audiència. I la seva amiga Mònica Terribles, perdó: Terribas, li fa el favor. Potser aconsegueixi que no li´n llevi però ben segur que no en sumarà.
Quan es comencen a encendre les llumenetes vermelles d’alarma, cal respondre ja amb la fermesa més rigida i la intransigencia.
Són massa els mallorquins que no es volen enfrontar al problema de la manca de suport, o de suport suficient, dels nostres polítics a la llengua i la cultura del nostre país. S’estiment més fer el sord, o el dormit, i que no els vinguin amb complicacions. Altres no s’atreveixen a comprometre’s per si un dia necessiten un favor dels enemics del nostre poble que, possiblement, tornaran a governar. Són els qui sobreposen l’instint de conservació personal sobre el de conservació del poble, els quals, malauradament, són massa, massa, massa.
Ells són massa, però nosaltres som molts, suficients.
La independència dels EUA es féu sense el recolzament de la major part de la població; de fet fou una iniciativa molt minoritària. La revolució russa, amb un seguiment popular massiu, és una petita excepció que no hem d’idealitzar.
La realitat és que avui no veiem els canals de TVC, i tota aquesta xerrameca tan genuïna del nostre poble no serveix de RES, sobra. Cal fer qualque cosa de debò, queixar-se no és una solució. En aquest món no regalen res, tot cal guanyar-ho, tot cal suar-ho.
No record haver esmentat la paraula violència. Determinació i valentia no sempre impliquen violència.
Podem esser no violents sense esser betzols.
“Podem esser no violents sense esser betzols”
Ben dit, Lluís Mesana.
Bufarell, tens molta de raó: les societats avancen gràcies a l’empenta de sectors molt minoritaris. De vegades avancen fins i tot gràcies a l’empenta d’un sol individu. La serenor d’esperit no s’apoca davant el rebuig dels qui són massa, com tampoc no s’embriaga per l’aclamació fugissera de la massa embogida per la victòria.
Qualsevol càrrec públic a Balears, que es consideri nacionalista, amb responsabilitat de govern sobre la cultura (com extensió de la llengua catalana) hauria d’haver dimitit el mateix dia que TV3 es va deixar de rebre. Han demostrat la seva incompetència d’aquí a Lima, independentment de què faci la CCMA.
Jo quan vagi a Menorca, a ca mon pare, li plantejaré a qualsevol del PSM que em trobi pes carrer i si arribam a ses mans s’ho haurà cercat! Els del PSIB ja els vaig donar per perduts fa anys, sobretot en Francisco Antich.
Gabriel,
estic totalment d’acord amb tu. Potser l’únic que matisaria és que crec que des de la corporació sí que volen que les illes puguin gaudir de tv3. El que passa és que els Govern de les Illes i del País valencià també tenen el seus interessos. No et negaré que els catalans tenim una mica els peus escaldats de sentir-nos segons que. Si la població de les illes i del País valencià no es “subleva” des de Catalunya poca cosa es pot fer.
Igual que hi ha qui demana l’ajuda de Catalunya nosaltres demanem l’ajuda dels altres territoris.
A Catalunya estem ben fotuts. Vénen temps de molta gesticulació política però de poca acció. No ens fotem d’acord ni per fer una trista manifestació. Les circumstàncies polítiques de la propera tardor i la possible sentència del Tribunal Constitucional haurien de donar un hivern ben mogut. Però em temo que res de res…
Des de Catalunya ens agradaria que vinguéssiu el nombre màxim de patriotes a la manifestació que un dia o altre arribarà. Si la cosa no surt bé, si no hi ha res de nou, la història de tot plegat, potser, ens l’haurem de plantejar d’una altra manera.