Son Sant Joan?
Publicat al Diari de Balears el 2 de maig de 2009.
[…] El fet és que la possessió de l’aeroport en època moderna s’escrivia —a la castellana— Son San Juan, i el topònim es traduí després element per element, per la qual cosa ara tenim Son Sant Joan. […]. No sé per què, en un país amb tants de toponimistes i tants de lingüistes i tants de normalitzadors encara continuam escrivint Son Sant Joan. Si algú ho entén, que ens ho expliqui.
Article complet, aquí.
15 comentaris15 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Tota la raó tens, Gabriel.
I el cas a l’inrevés també es dóna. Aquest cap de setmana, de viatge pel Principat, anant a Rupit, vaig passar per “Cantonigròs” i vaig quedar astorat. Tan mal de fer és escriure “Can Toni Gros”?
Sí, i també Torredembarra, que provoca una distorsió ortogràfica. Són decisions precipitades, que s’haurien de revisar.
jo havia sentit a dir, no sé si és vera o un invent, que el topònim de l’aeroport de Son Sant Joan, o Son Santjoan no venia del llinatge dels Santjoan, sinó del “sen Joan” és a dir, el vell Joan (ço del sen Joan), i d’aquí la derivació a San-t Joan. En saps res, d’això?
El català es percep com una llengua de segona que no necessita assessorament lingüístic, perquè per escriure correctament ja tenim l’espanyol. Això hom ho pot veure en qualsevol àmbit i mitjà de comunicació formal de les Illes. Crec que no conec cap altre lloc al món on l’autoodi sigui tan present com a ca nostra. Com ho fas per no desesperar-te, Gabriel? A mi aquesta situació, i la manca de poder per tal de canviar-la, em fa sentir ben frustrada.
Jo, des del primer pic que vaig veure el nom d’aquest poble he dubtat si Cantonigros correspon a Can Toni Gros, o si a un possible “cantó nigrós” (està dins una zona volcànica) o a una altra cosa. No ho vaig poder aclarir amb l’Onomasticon de Coromines, que, em sembla, no l’inclou.
Torredembarra sembla molt més clar, amb tot i que hom pot dubtar entre si és “torre d’En Barra” o “torre d’Embarra”. Efectivament, s’hauria d’anar més alerta amb l’escriptura dels topònims.
Bernat,
És ver que molta gent diu [sɔnsenʒu’an], i això és una cosa que sempre m’ha intrigat. Es podria pensar que es tracta de “Son Sen Joan” (el Sen Joan), però no és versemblant. I la història ens ho aclareix: la possessió el 1582 pertanyia a Jordi Nunis de Santjoan (GEM); El 1685 era de Joana de Santjoan, esposa del comte de Formiguera. En el segle XVII es documenta Son St Joan, però una mica després trobam escrit Son Sen Joan. Es degué produir un canvi fonètic: la vocal neutra de sant (a Mallorca el sant proclític es pronuncia sənt)va passar a sen(t).
Per a la documentació es pot veure Gaspar Valero, Els noms de fora porta de la ciutat de Mallorca, Ajuntament de Palma 2008.
Antònia, bona pregunta: com ho faig per no desesperar-me? Ni jo no ho sé, però hi hauria per desesperar-se. Ara veuràs després del meu article la quantitat ingent de diaris que es posaran tot d’una a escriure Son Santjoan. Val més agafar-s’ho amb humor.
Viladecans i Viladecavalls, o Vila de Cans i Vila de Cavalls?
Gabriel,
Tens raó, això del Sant-Sent/a és vera: a Mallorca normalment es pronuncia Sent Andreu, Pere…Senta Maria, etc. Però em sembla que és un fenomen ja medieval perquè a Catalunya també hi ha topònims que ho reflecteixen (Sentmenat). I en occità modern és també Sent-Senta. Tot i que no conec el fenomen amb detall.
Bernat
En principi, el criteri és que un topònim format per substantiu i adjectiu s’escriu aglutinant aquests elements si no du article (Vilanova, Torrevella, Viladecans) i sense aglutinar-los si du article (el Camp Roig, l’Alqueria Blanca). Però no és tan matemàtic: aquí van decidir escriure Palmanova (contra la tradició de Palma Nova, però tenim Pòrtol Nou i Portals Nous.
Cal no desesperar. El combat per la llengua és com un matx de futbol. Mentre hi hagi jugadors amb nervis d’acer, músculs vitencs i cap fred, fins al darrer segon és possible que la pilota vagi a besar la xarxa a través de l’única petita encletxa que deixa la barrera de l’equip contrari. Guanyarem. La nostra llengua té mil anys d’història passada i mil anys d’història per venir.
El francès te una solució esplèndida pels casos de “Torredenbarra” i d’altres, la del guionet. Es una solució que permet crear una sola paraula tot mantenint l’origen etimològic. El català també el té (Font-rubí), pero amb més timidesa, i només per a remarcar que s’ha de pronunciar una per una les paraules.
El problema de “Torre d’en Barra” es que, a més de no tenir tradició, no apareix gramaticalitzat, com sí que ho està realment en la ment del que ho diu: ningú no pensa que en anar al poble vagi a la torre d’un tal Barra.
Per una altra banda, ni la separació dels mots, ni el guionet es necessari per a una correcta pronúncia segons les regles gramaticals, ja que les paraules compostes amb prefixos tònics, no perden la pronuncia original: contrabaix, rerapaís, etc… i tampoc no he sentit mai que, dins el contexte del cat.central es digui pas “cuntrabaix” “rarapaís” ni “turredembarra”.
Per tant crec que “Torredembarra” i “Cantonigròs” son correctes, perque, sense esser una solució que val per tot com en el francès, permeten tenir una sola paraula per a una única realitat, però sense perdre del tot el seu origen etimològic degut a la norma (i costum general) de la pronuncia dels noms compostos.
Amb “Son Santjoan” ja no m’atreveixo.
Doncs en el cas de Torredembarra i Viladecans no hi ha article i un determinant s’assembla a un adjectiu.
Per tant estàn ben escrits no?
Perquè no són a Mallorca. Aquí escriuríem: “Sa Torre d’en Barra (d’Or?), La Vila des Cans. Al Principat sempre han patit d’”aglutinitis” i aquí de “segmentitis (amb l’articulitis saladitis)” encara que no faci cap falta. No sé qui podria posar ordre a tot això. Em sembla un cas com el de les majúscules, on finalment cada cas és diferent. Però amb les majúscules t’ho montes tu a casa. Els topònims ja te’ls trobes als mapes: Collsacabra, Collserola (Collcerola?), Sant Joan Despí, Aigüestortes, Suroca, Rocabruna, Capsacosta, Setcases, Masjoan… però a Mallorca (Es) Pla de na Tesa, que ja no és cap pla, ningú no sap que vol dir Tesa, (Es) Coll d’en Rabassa (un altre que tal), sa Punta de ses Taronges, sa Coma des Cocó des Voltor, s’Aigo Dolça… A la parla de Mallorca quasi tot porta article salat, de vegades és prescindible, sobretot per escriure, i per alfabetitzar fa migranya. Un qualificatiu és excepcional, per aquí ho solem arreglar amb “de…”. “Portals Nous” té una funció ben clara: que no és “Portals Vells”.
********
Històries, o llegendes, diuen que el tal Toni “Gros” va existir.
********
Crec haver llegit, del senyor Bibiloni, en paper, que els topònims han d’esser considerats com a paraules ben normals. Per aquí veim que això no acaba de funcionar. Però jo diria més: que el topònim més evident és precisament el topònim opac, seguit del topònim transparent, però ja d’ús no directe (Pla de na Tesa, no és un “pla” sinó un poble). Val a dir que les normes ortogràfiques estàndard en el primer cas no funcionen. El topònim ben transparent (el més recent) sembla que sí, que no té excusa per eludir l’estàndard, però també es és més ambigu (és “menys” topònim). Només a aquest darrer cas el determinant salat té una funció, dins un text normalitzat, es Garrovers, és més clar que és un topònim que no pas “els Garrovers”, a part que el primer cas és el que realment hom sent.
*******
L’aglutinació de llinatges compostos no s’hauria d’aturar al “Sant-ics”, ja que adesiara compliquen una cosa grossa saber quin és el primer i quin el segon, i alfabetitzar-los és un bon mal de cap, i per a la gent d’una altra cultura, migranya. L’aeroport no me preocupa gaire, al cap i a la fi és una redundància periodística, aeroport normal només n’hi ha un i el nom oficial deu esser “de Palma de Mallorca”. La possessió, premsada entre pistes i autopistes, només preocuparà als historiadors.
Es curioso que ustedes no tienen claro qué significan algunos topónimos de Mallorca, ni cómo se deben escribir y pretenden que no se usen las versiones en la lengua común de España, que muchas veces son formas igual de “indígenas” que las consideradas locales, y muchas veces, además, más antiguas. Y como dicen en latín “prior tempore, potior jure”. La pronunciación ” Barcelona” es anterior a Barssalona, incluso en la propia Barcelona. Catalán es anterior a catalá. Figueras siempre ha sido Figueras (igual que los apellidos Carreras o Casas, que son apellidos catalanes). El apellido Junqueras no es catalán (sería “Jonqueras”) . Y no se debe pronunciar “Yunqueras” sino “Junqueras”, con Jota. A mí esas alternativas me parecen la lógica variabilidad de los distintos nombres en las distintas lenguas, dialectos y hábitos de las personas, pero pretender ser puntillosos en que todos lo digan y escriban igual en todo el mundo es una obsesión Malasaña, digo Malasaña. Pronuncie cada uno y escriba como mejor le parezca, siempre que pueda ser entendido.