El tràfic i el trànsit
Publicat en el Diari de Balears el 28 de febrer de 2009.
Tràfic és una paraula que tenen un munt de llengües, que significa originàriament ‘moviment o comerç de mercaderies’. Sembla que la paraula es va escampar a partir de l’italià traffico, un mot que es documenta en aquesta llengua en el segle XIV i d’etimologia dubtosa segons els diccionaris italians.
També pareix que és l’italià la llengua difusora de la paraula trànsit (transito, del llatí transitus, relacionat amb transire ‘anar a través d’alguna cosa”). Trànsit és el pas d’un lloc a un altre o d’un estat a un altre: “el trànsit de la frontera s’ha interromput”, “passatgers en trànsit”, “ocells de trànsit”, “el trànsit de l’Edat Mitjana al Renaixement”, etc. També el trànsit és la mort, el pas de la vida al no se sap què.
Fins aquí tot és molt simple. La cosa és que en temps recent la paraula tràfic ha agafat en moltes llengües un altre significat: la circulació de vehicles per les vies públiques. Continua aquí.
8 comentaris8 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Un xic confús, tot plegat. O sigui, que la codificació del concepte que ens ocupa en el català modern es va deixar influir pel castellà, i ara l´hauríem de qüestionar perquè el castellà (i les altres llengües veïnes) així ho han fet?
És realment il.luminador que en els vostres articles ens faceu reflexionar sobre concepcions que crèiem sòlides i ens ensenyeu a ser crítics davant certs poders establerts (gramàtics, diccionaris, etc). També és bo que ens ajudeu a obrir els ulls davant aspectes de la submissió lingüística que pateix el català respecte del castellà, sovint ben amagats. Però també pens que per a un públic mitjà (el que us llegeix al diari, per exemple) tot plegat pot ajudar a crear un cert grau de confusió o inseguretat a l´hora d´usar la llengua de manera mínimament normal. Els que seguim aquest blog segurament podem relativitzar-ho tot plegat una mica més, però pens que el perill que us apunt existeix per al lector menys versat en temes de llengua. No estic advocant una “rebaixa de nivell” en els vostres escrits, però sí tal vegada una visió menys acomplexant i més positiva de la llengua, com a mínim en els articles en premsa generalista. Repassant els vostres darrers articles, la gran majoria fan referència als calcs i a la submissió del català enfront del castellà: a la feblesa de la nostra llengua, en definitiva. A part d´aquests fets, innegables, de la nostra realitat lingüística, no trobau que valdria la pena també fer difusió d´altres aspectes del català, que n´hi ha, més en positiu, com ara les formes genuïnes inalterades i vives al llarg dels segles, la fortalesa intrínseca de la llengua, els trets del català que el fan únic enfront de les altres grans llengües veïnes, la fabulosa riquesa dialectal, etc?
No, no hem de canviar perquè el castellà hagi canviat. Això també seria dependència. Crec, simplement, que convindria rectificar una condemnació de la paraula tràfic perquè segurament no s’hauria d’haver produït. Les altres llengües (anglès, francès, italià, etc.) no han canviat: sempre han dit tràfic, si no vaig molt errat.
La finalitat d’aquests articles és millorar la llengua, cosa que implica analitzar sense por els mecanismes de dependència i les normes d’ús que en són conseqüència. No crec que això hagi de ser acomplexant, sinó que pot ser, fins i tot, estimulant. Construir una llengua alliberada de ser una còpia de l’espanyol pot ser engrescador, tant com —i inseparable de— construir una nació no dependent de ningú més que de nosaltres. Aspiracions totes possibles si ens ho proposam i hi creiem. Pompeu Fabra hi va dedicar la vida sense por que les seves prescripcions fossin vistes com a acomplexants, i el patriotisme de la gent —que avui potser falla un poc— hi va posar la resta. I la llengua va avançar espectacularment cap a l’objectiu.
Quan vaig començar aquesta secció tenia molt clar que no usaria l’espai per a dir coses ja sabudes ni coses que altres ja han dit i de vegades repetit en abundància, sinó que intentaria fer propostes que per la seva novetat poden ser xocants. Amb tot, a l’hora de decidir els temes faig un exercici de tria i don prioritat a les més assumibles. Propostes normalment dins la normativa, que no és, però, una Constitució de la llengua, sagrada i intocable, sinó quelcom que pot i ha d’anar canviant i millorant.
Quant al nivell, no sé què dir. Només que procur —altra cosa és si ho aconseguesc— ser clar. M’adreç a un públic variat i d’un cert nivell (es tracta d’un suplement cultural), entre el qual hi ha usuaris i professionals de la llengua. Molts d’aquests, per cert, pareix que o no em llegeixen o que estan ben convençuts que la seva feina és la mateixa que la dels verificadors ortogràfics que tenim en els ordinadors: funcionen amb un diccionari, si la paraula hi és no fan res i si no hi és, la canvien. També n’hi ha, per sort, que tenen una altra visió de les coses. Amb tot, jo continuu i ja veurem que en traurem.
Confés que jo també he albergat de vegades dubtes sobre la utilitat real de la sèrie d’articles ‘Amb bones paraules’. Emperò ja les havia esvaïdes de la meva ment amb arguments semblants als que ha exposat en Gabriel. Així i tot trob que el títol grinyola una mica: ja que no es tracta de voler corregir barbarismes o vulgarismes sinó de reflexionar sobre la gènesi i l’evolució dels mots, un títol com per exemple ‘La cuina de les paraules’ hauria estat potser més escaient. En tot cas, coratge i endavant!
P.S.: … dubtes… ja les havia esvaïdes. Vull dir que els dubtes ja ELS HAVIA ESVAÏTS. La paparra castellana que duim aferrada al subconscient sovint ens fa males jugades… he! he!
Altre cop a remolc de la RAE…
Amb tot, cal admetre la utilitat que ens proporciona mantenir la distinció o especialització semàntica actual: el “trànsit de vehicles” no és el mateix que el “tràfic de vehicles”, i el “trànsit de persones” tampoc no té res a veure amb el “tràfic de persones” (Déu ens n’alliber).
I, potser trenquem el principi d’universalitat en els neologismes, però les reserves inicials de la RAE (i, qui sap, per ventura també del mateix Fabra) crec que estaven justificades. Malgrat que tots dos mots tenen un sentit originari diferent, crec que, en el sentit que ens interessa (de ‘circulació’), és més fàcil ampliar el camp semàntic de “transitar” que no pas el de “traficar”; el bot és més curt.
Les expressions “mercaderies en trànsit” (per al seu tràfic, òbviament) i “persones en trànsit” no estan gaire allunyades de la idea (un poc més genèrica, si voleu) de ‘circulació’.
Sigui com sigui, moltes gràcies, Gabriel, pels teus articles. Cada setmana ens engresques en aquesta estimulant tasca de raonar sobre la nostra estimada, però sovint malmesa, llengua catalana. Si en els diaris o en llurs suplements hi pot haver articles crítics, de caire tècnic, sobre economia, Dret, art…, per què no sobre lingüística?
O sia, porto tots aquests any intentant desprogramar-me de dir “el tràfic” en comptes de “trànsit”, i ara aprenc que potser no era necessari fer-ho!
Bon dia. Vull dir que els dissabtes de matí davall tot d’una que em lleu a comprar el diari just per veure de què va aquesta setmana l’article “amb bones paraules”.
Quan s’hi parlà de “puesto” vaig aprendre el mot “posta”: és la forma catalana que correspondria al “post” de tots els altres?
I l’article d’avui fa pensar en “tràfec” i “trafegar”. L’espanyol té un tal “trajín”, semblant a “tràfec” en el significat, i un “trajinar” més proper a “trafegar” que no a “atrafegar”. Potser aquest “tràfec” ja dins la llengua va fer rebutjar als codificadors la forma “tràfic”?
“Trànsit” recorda que “èxit” volia dir “eixida”.
Salut!
Efectivament, en català dels segles XVI i XVII es documenta posta, amb un significat que coincideix bastant amb el post de les altres llengües, és a dir un “lloc on algú es posa, especialment per a vigilar” (DCVB). Post i posta són la forma masculina i femenina d’una mateixa paraula (en llatí positum i posita). Però el puesto d’origen castellà li va guanyar la batalla.
Trafegar i tràfec són paraules catalanes medievals paral·leles a les italianes trafficare i traffico, que han donat els mots homologats a les diverses llengües europees. Entre nosaltres es va usar trafegar i tràfec amb el significat comercial ple, fins que cap al segle XVII entraren traficar i tràfic per via de l’espanyol. I trafegar i tràfec van quedar amb els sentits que ara els donen els diccionaris. Això pel que respecta al sentit comercial. Per al moviment d’autos pel carrer hi ha l’anglicisme universal tràfic, entrat a les diverses llengües modernament i l’alternativa trànsit, igualment moderna, promoguda per la RAE i el IEC.
Després de tot el que s’ha dit an aquest post pens que la posició més pràctica i convenient és la de no encalentir-nos més el cap amb aqueix mots i utilitzar preferentment trànsit per a la circulació dde vehicles, i tràfic per a la circulació i venda de determinades mercaderies, com el “tràfic de drogues” o el “tràfic de cotxes de contraban” o de coses insubstancials però importants com el “tràfic d’influències”.