Lloc de treball, lloc de feina

Publicat en el Diari de Balears el 21 de febrer de 2009.

En el Principat els mitjans de comunicació i els papers oficials diuen lloc de treball (com a la frase «el tancament d’aquesta empresa representa la pèrdua de 400 llocs de treball»), mentre que a Mallorca és més habitual el sintagma lloc de feina. Això darrer és un fet que sorprèn la gent del Principat, i algun sistema automàtic d’observació de la neologia ha detectat lloc de feina com un neologisme, ço és, una “novetat”. En qualsevol cas, es tracta d’una discrepància que constitueix tot una anomalia terminològica que no hauria d’existir.

La delimitació semàntica entre treball i feina és força complexa, i l’anàlisi a fons dels diccionaris no serveix per a treure’n el trellat. A Mallorca treball i treballar són paraules molt poc usades en la llengua popular. Com se sap, aquí es diu fer feina, no treballar. Treballar pot tenir el sentit d’esforçar-se per a aconseguir una cosa (hem treballat molt perquè tot sortís bé), però això és tot. Aquí tothom va a la feina, queda sense feina, cerca feina o té molta feina. Per això a Mallorca es percep lloc de feina com a més genuí que lloc de treball i no sembla que hi hagi disposició a renunciar al sintagma així com així. Continua aquí.

16 comentaris

16 comentaris rebuts

    1
  1. Joan Gabriel Mora - 21 febrer 2009 8:05 pm

    Emplegar, emplec i emplegat són formes ben dignes de ser recuperades i normativitzades. A més, no es presten a confusions semàntiques com és el cas amb ocupar, ocupació i ocupat.

  2. 2
  3. Antoni Llull Martí - 23 febrer 2009 10:08 am

    A mi em sona molt malament això de “destrucción de puestos de trabajo”, i molt més, el seu calc “destrucció de llocs de treball / feina”. No estaria millor “supressió” o “suspensió”?

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 23 febrer 2009 10:54 am

    És una expressió usada en diverses llengües (cerques a Google). Fa pensar en la idea de destrossa o cop a l’economia.

  6. 4
  7. Jaume Salvanyà - 23 febrer 2009 11:19 am

    Dius que a Mallorca no dieu “treballar”, sinó “fer feina” (com també he sentit a Menorca). Voldria saber si empreu el verb “pencar” en el mateix sentit o no.

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 23 febrer 2009 12:08 pm

    Jo no ho he sentit entre gent de llengua tradicional. Ara hi ha gent que ho diu, com passa amb tantes paraules agafades de per aquí i per allà (la normalitat!).
    Curiosament treballar i pencar tenen una etimologia comparable, que remet a la idea de patiment. Treballar ve de trepaliare, que volia dir ‘turmentar’ amb el trepalium (instrument de tortura fet amb tres pals on es lligaven els castigats). I pencar o bé ve de l’espanyol apencar, és a dir, ‘azotar con la penca'(DCVB), o bé és un derivat català de penca (Coromines). Penca inicialment és una fulla o tija que parteix del peu de la planta (fulla pedenca).

  10. 6
  11. Manel des de l'Exili - 23 febrer 2009 1:32 pm

    En el meu cas, sempre he dit feina i no treball. Encara que m’he criat entre Blanes i Malgrat, els meus pares son de Montroig del Camp , al Baix Camp. No ser d’on he après aquest mot.

    També considero que lloc de treball, és una importació del model espanyol de pensar en col•locar-se un “puesto de trabajo” com a millor opció per guanyar-se les garrofes.
    Penso que en canvi al Principat de Catalunya normalment es parla o es parlava, de feina, perquè la majoria dels catalans no teníem la mentalitat de cercar un lloc en una administració o en una gran empresa, sinó que el que se cercava era una bona feina, moltes vegades, creant el teu propi negoci, botiga o empresa.

  12. 7
  13. G. Bibiloni - 23 febrer 2009 6:20 pm

    A la Universitat de les Illes Balears hi ha una cosa que es diu RLT (que vol dir relació de llocs de treball, i ara veig que a l’Ajuntament de Palma l’equivalent és la RLF, (relació de llocs de feina). En cap dels dos casos, però, no hi ha cap relació de llocs: no es diu a quina planta té el despatx cadascú.

  14. 8
  15. Bernat - 26 febrer 2009 4:24 pm

    Me pareix una qüestió complexa, jo sóc del parer de recuperar el post de treball/feina en oposició a lloc (ubicació) de treball/feina.

    Una altra qüestió que encara no s’ha resolt és la distinció entre capsa i caixa. En parlares en un article de l’any 2006. Tanmateix, em sembla que cada territori ho fa a la seva manera perquè els diccionaris es contradiuen. A banda de la influència de l’espanyol. Jo sempre he seguit la distinció que reivindiques, però això per ventura només és un ús mallorquí. No ho sé. En podries parlar en un altre article…

  16. 9
  17. Lluís Cerdó Fernández - 26 febrer 2009 6:02 pm

    Pens que també podem dir que un cantant treballa sa veu, o que un deportista treballa es cos o es músculs.

    Es DIEC no permet aclarir sa delimitació semàntica entre feina i treball , però es diccionari mallorquí d’en Pere Antoni Figuera per ventura sí. Comprovau ses diferències entre es contengut d’una entrada i s’altra (n’he actualitzat s’ortografia).

    Feina. f. Treball de mans. Faena. || De cap. Oficio de cabeza. || Feixuga, v.g. sa de ferrer. Reventadero. || Sa d’en Jofà, qui fa i desfà. La tela de Penélope. || Córrer sa feina: haver-n’hi que fer. Correr el oficio. || Donar feina que fer. Dar obra.

    Treball. m. Dificultat. || Exercici, cost, impediment, ocupació. || Aflicció, molèstia, pena. || Misèria, pobresa ab que se passa la vida. || La mateixa obra treballada. Trabajo. || De cap, de mans, de camp, etc. De cabeza, de manos, del campo, etc. || Prendre es treball: la mortificació. Tomar el trabajo. || Treballs. pl. Ganes d’anar del cos. Necesidad mayor. || Fer treballs: cagar. Hacer campos.

    A més a més, de manera molt significativa, treball ès emprat com a sinònim dins ses definicions de creu, fatiga, incomoditat, mal, mortificació, ocupació, pelea [sic], plaga i suor. En canvi, feina només apareix dins ses definicions de indústria i ocupació.

  18. 10
  19. Joan Gabriel Mora - 26 febrer 2009 8:18 pm

    Crec que la llengua necessita uniformitat en els registres formals que es refereixen a conceptes bàsics, sobretot tocant a temes amb connotacions administratives i legals. Per a això preferesc ‘treball’. Per tant, i a falta d’una opció millor: llocs de treball. D’una altra banda, ‘feina’ tampoc no disposa d’un derivat equivalent a treballador.
    També cal recordar que l’expressió ‘lloc de treball’, a més de l’incòmode ‘lloc’, és un calc del castellà. Si la nostra llengua hagués tengut una evolució més independent, hauríem adoptat segurament altres solucions: emplec, lloga -Alcover-Moll: Contracte pel qual una persona es lloga al servei d’una altra (Mall.).
    Finalment, les propostes del professor Bibiloni són bones però s’haurien de precisar: ocupacions assalariades, ocupats assalariats, desocupació laboral, desocupats laborals …

  20. 11
  21. Roger Sans - 27 febrer 2009 12:01 pm

    Gabriel amb el mateix sentit també tenim “col·locació” (GEC: 2 Càrrec amb què hom es guanya la vida, del qual treu un sou.). La Generalitat de Catalunya tenia una servei de cerca de feina dit Servei Català de Col·locació que actualment s’ha passat a dir Servei d’Ocupació de Catalunya.

    La paraula feina resta ben viva en expresions com “Anem per feina” “Malfeiner” “Quina feinada!” Cosa que no passa amb treball prova que aquesta darrera paraula era poc emprada en la parla popular.

    El dies no festius hom els anomena “dies feiners” però també se sent “dies laborables”.

    Existeix el verb feinejar, el qual només l’he sentit usar amb normalitat a Mallorca.

  22. 12
  23. Mici - 19 març 2009 9:47 pm

    Crec que per tot el que heu dit, “lloc de feina”, sense inventar res de nou, ni fer arqueología linguistica, sería el més correcte.

  24. 13
  25. Joan - 06 maig 2009 7:02 pm

    Crec que, també al Principat, la forma més habitual havia de ser “feina”. Tenim les expressions: “anar per feina”, “no estar per la feina”, “se li ha girat feina”, “trobar feina”, “perdre la feina”, “tenir una feinada”, que amb “treball” no funcionen o sonen molt malament. L’ús creixent de “treball” en comptes de “feina” es deu al que ja sabem. Per contra hi ha expressions que es diuen amb “treball”: “amb penes i treballs”, que connota dificultat.

  26. 14
  27. Joan - 06 maig 2009 7:18 pm

    No estic d’acord amb el que diu en Roger Sans, que “feinejar” només sigui habitual o normal a Mallorca. Jo sóc de Manresa i us puc assegurar que ho he sentit dir sempre i que jo mateix ho dic de manera ben natural i espontània. “Feineges” sobretot quan no fas una feina específica i passes l’estona fent ara una cosa, ara una altra (a casa per exemple, quan ara fas els llits, ara fas el dinar o ara fas els vidres)

  28. 15
  29. Joan - 06 maig 2009 7:25 pm

    Per cert, que acabo d’escriure “ho he sentit dir”, però no hauria de ser “ho he sentit A dir”? Ara estic amb el dubte!

  30. 16
  31. […] que de cada vegada més hi ha menys feineria– sinó l’expressió). Recorden alguns filòlegs, com el professor Bibiloni, que feina/treball no tenen exactament el mateix significat. Sembla que ‘un lloc de feina’ és […]

Podeu deixar un comentari