«Professorat» i «alumnat», castellanismes com una casa
Publicat en el Diari de Balears el 24 de gener de 2009.
A les llengües romàniques (i alguna altra com l’anglès) existeix una bona col·lecció de paraules formades amb un radical corresponent a un mot referent a un ofici, càrrec o dignitat i el sufix –at (–at en francès, –ado o –ato en espanyol i portuguès, –ato en italià –ate en anglès). D’aquesta manera, les bases lèxiques marquès, rector, secretari, etc. produeixen les paraules marquesat, rectorat, secretariat i altres. El sufix –at procedeix dels sufixos llatins –atus i –atum, ja productius en aquella llengua (consulatus, magistratus), però la immensa majoria de les paraules que ara ens ocupen s’han format en alguna llengua moderna i després s’han difós per les altres, cosa que explica que el conjunt d’aquests mots sigui bàsicament el mateix en tots els idiomes, amb alguna mancança en els diccionaris catalans amb correspondència estricta amb la que hi ha en els diccionaris espanyols. Continua aquí.
17 comentaris17 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Gràcies a aquest article he après un nou mot en anglès: professorate. No sabia que existia, i el seu ús deu ser molt limitat. Tot i que als diccionaris apareix amb el sentit que has donat, l’he buscat al British National Corpus (http://www.natcorp.ox.ac.uk/), i només apareix un cop. I curiosament hi apareix amb el sentit de “conjunt de professors”. Però aquest corpus té 100 millions de mots, per tant, el fet que només apareix un cop no és significatiu, i explica la raó per la qual no sabia que el mot existia.
Cal dir que “lectorat” sí que existeix en francès amb el sentit de “conjunt de lectors”; en anglès fem servir el súfix germànic “-ship”: “readership”.
Si no coneixies el mot professorate vol dir que en anglès corrent no s’usa. Però existeix; el Merriam-Webster el defineix com a “the office, term of office, or position of a professor”.
Sobre el francès lectorat, el Trésor de la langue française, diccionari de referència, només el defineix com a “fontion de lecteur”.
Al Webster’s Encyclopedic Unabridged Dictionary of the English Language, edició de 1989, hi trob aquesta definició: professorate, n. 1. The office or the period of service of a professor. 2. a group of professors.
I al Dicionário Prático ilustrado, de Lello & Irmao, Porto 1993,diu: PROFESSORADO, s. m. Cargo ou funçoes de professor. Classe dos professores. Als diccionaris francesos i italians consultats, no l’he trobat amb la segona accepció.
Justament el vaig trobar al Merriam Webster.
M’estranya que “lectorat” no apareix al Trésor de la Langue Française, perquè diria que és un ús molt freqüent. No estic a casa, així que ara mateix no ho puc consultar en el meu Petit Robert, però el dimecres, quan torno a casa ho miraré. És possible que sigui una mala traducció de l’anglès “readership”, ja que aquesta paraula pot significar el conjunt de lectors o la funció d’un lector.
http://www.granddictionnaire.com/btml/fra/r_motclef/Recherche_FR.asp?iPointAcces=71zaq3121&sMotClefTraite=lectorat
Definició: “ensemble des lecteurs”
Veig al bloguet de notes ràpides la denúncia que fas a la campanya d´IB3. Estic d´acord que és una mostra de provincianisme llampant (jo la tenc sintonitzada a l´1 des del principi de la nova etapa), però, i seguint el mateix raonament, en absolut una campanya contra TV3.
Això del bloguet està en proves. La idea era tenir un petit blog dins el blog per a notes ràpides i breus, amb la possibilitat de fer-hi comentaris, però hi hauré de posar colzes.
He arribat a casa i m’ho he mirat al Petit Robert, que dóna el següent com a segona definició:
“Ensemble des lecteurs (d’un journal).”
Per tant, a més de tenir un ús molt freqüent en francès, també apareix en un diccionari de referència. Seria interessant comprovar si aquesta segona definició apareix en les edicions de 1967 i 1978 (jo tinc la de 1993).
El que és clar és que paraules com ‘professorat’, ‘alumnat, ‘funcionariat’ etc. són filles bordes de les corresponents castellanes. Ja sabem de la propensió d’eixa llengua als eufemismes, les metonímies i altres blederies tipus ‘el monarca alauita’, ‘el gobierno luso’, ‘el presidente galo’. Diguem millor en català clar i pla: el rei del Marroc, el govern de Portugal, el president francès. I també, tot simplement: els professors, els alumnes i els funcionaris.
“Profesorado” és paraula castellana o espanyola; “alumnado” no (és barbarisme).
Per a Timothy Barton: Tinc una edició de Le Robert pour tous de l’any 1994, i no hi he trobat LECTORAT, i pel que fa a PROFESSORAT en diu: “n.m. État de professeur”. Però tot seguit posa dues frases d’exemple que sembla que es refereixen al conjunt de professors: 1)”choisir le professorat” i 2) “Le professorat des lycées exige […] une vocation d’apostolat” (R. Roland).
No, no, jo crec que en els dos exemples “professorat” vol dir “funció o feina del professor”. “Triar el professorat” és com “triar l’apostolat” (allò que fan alguns eclesiàstics), una paraula que no vaig pensar a posar a l’article i que no vol dir, evidentment, el conjunt dels apòstols.
Estic d’acord amb en Gabriel que en aquestes frases es refereix a la funció. En el segon cas està dient, bàsicament, que per a ser professor, has de tenir vocació.
Quan els francesos utilitzen “electorat” o “lectorat”, sempre es per a referir-se a TOT el conjunt d’electors o de lectors. No dirien mai frases com “El professorat que participa en…” amb el sentit de “Aquells professors”. S’utilitza “lectorat” amb frases com “Cette publication a un lectorat jeune”.
Coi, mestre Bibiloni, m’has obert els ulls… de fet, l’ús de “l’equip docent”, és força freqüent, no pas “el grup d’alumnes”, tret de quan hom refereix a un grup concret distingint-lo dels altres. En prenc nota…
Sóc francès i m’estic curant. En Gabriel té raó. ‘ Professorat ‘ sempre vol dir ” la funció d’ensenyar. ” ex: Il est très malheureux car il n’a jamais été attiré par le professorat…
Al Rosselló, es feia molt servir —am un carruam, el donam
Podria ser una bona solució…
Jo encara he de decidir si m’ofèn més fer servir un castellanisme com “professorat” o “alumnat”, o fer servir això tan horrorós de “els professors i les professores”, “els i les alumnes”. Per això no vull saber res de la correcció política i encara dic “els professors” i “els alumnes”. Em nego a fer servir expressions com “l’equip docent” o “el conjunt de l’alumnat”, entre altres coses perquè això fa que la llengua sigui menys operativa i funcional com a eina de comunicació, però, sobretot, perquè jo no tinc la culpa de que algú fes fullet el dia que explicaven el gènere gramatical a classe i ara pensi que el gènere gramatical té a veure amb el sexe.
Va, sí, reconec que això és una d’aquelles coses que em treuen de polleguera. Perdoneu l’endonsada. 🙂
Sobre el sufixe -am, jo sempre l’he entès amb un cert sentit despectiu, per a dir que n’hi ha massa, d’aquelles coses, no se pas si es podría aplicar en aquests casos.