Com s’ha de pronunciar “estrès”?

20 novembre 2008 | Categoria: Llengua

Publicat en el Diari de Balears, el 15 de novembre.

Es tracta d’un anglicisme evident. El terme anglès és stress, una paraula que poca gent diria que està emparentada etimològicament amb les nostres estrènyer i estret. Stress és un mot que ja es documenta en anglès en el segle XIV, naturalment amb uns significats molt distints del nostre estrès actual, però pròxims a la idea de força o pressió. Surt d’un antic stresse, escurçament de destresse, mot derivat del llatí vulgar districtia, i aquest del llatí districtus, participi passat de distringere ‘estrènyer’. Més encara: districtus és l’origen del nostre substantiu destret (‘situació difícil’, espanyol apuro), igual que també, per via culta, del mot districte (inicialment ‘lloc estret’).

Amb el sentit modern, de ‘tensió psicològica’, stress va ser emprat per primera vegada per l’endocrinòleg canadenc Hans Selye, la dècada dels trenta del segle passat. De l’anglès el mot va passar a les altres llengües. En català hem fet l’adaptació gràfica estrès; en espanyol estrés i en portuguès estresse. En canvi, en francès i en italià utilitzen la paraula sense cap adaptació: stress. Continua aquí.

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Llull Martí - 20 novembre 2008 10:55 pm

    Trob, Gabriel, que tens molta raó, i no comprenc com varen adoptar per a la e en aqueix mot la grafia corresponent a l’e oberta. Si els locutors dels nostres mitjans de comunicació mallorquins diuen estrès amb e neutra pensaré d’ells que els seus coneixements de pronunciació no arriben a dos. Altra cosa és que hi pronunciin amb neutra l’.es de les adreces electròniques si aquest correspon a “Espanya”. I per cert, no hi hauríem de pronunciar la d’euro si hi pronunciam la d’Europa?

    2. 2
  2. G. Bibiloni - 20 novembre 2008 11:15 pm

    Molt bo l’exemple de l’euro. És un bon argument contra l’absurda pronúncia “punt es” amb vocal neutra que fan a IB3. No, “es” i “euro” s’han de tractar com a paraules tòniques, i com a paraules modernes que són, res de vocal neutra.

    3. 3
  3. M. Neus B. E. - 29 desembre 2008 9:26 am

    Gabriel, tot parlant de preposiscions, m´ha sobtat un mica veure que comences el segon praràgraf de l´article amb l´expressió…”Amb el sentit modern, de tensió psicològica, stress va ser …” . Quina diferència hi ha entre “en” el sentit i “amb” el sentit–en el supòsit que la primera sigui correcta, és clar–?Per què usam una preposició o l´altra?
    Gràcies.
    Neus.
    PS: enhorabona pels articles. Són curiosos i ben clarificadors.

Podeu deixar un comentari