Bon dia tot el dia

La meva nota titulada Bon dia tot el dia ha tingut una difusió considerable. L’han reproduïda un bon grapat de blogs de temàtica diversa, alguns col·legues l’han sotmesa a discussió a fòrums de llengua i me’n fan comentaris les persones de qui menys ho esperaria. En aquesta difusió, i la que puguin tenir altres notes, em preocupa que es produeixi una certa descontextualització i que això no sigui prou tingut en compte per la possible crítica. Les notes d’un blog són una cosa molt diferent d’un article de premsa i més d’un article d’una publicació científica o especialitzada. Les notes d’un blog (i per això jo en dic notes) són escrits més o menys breus, directes i espontanis, de pretensions més modestes que aquells altres textos, d’estructura menys treballada i on hi ha un tipus de discurs que ja se sap que permet un estil més relaxat i un to més atrevit. El tema de la nota esmentada és prou important i mereixeria un article rigorós; però un fa el que pot i si no pot (o no té temps de) segar espigola. Per això, mentre no hi hagi l’article de les característiques que el tema reclama, a la noteta del blog li farem la concessió de penjar-la provisionalment, amb uns retoquets, al costat d’altres articles sobre llengua en el lloc corresponent.
També he de dir que hi ha hagut qualcú –com era previsible– a qui l’escrit no ha fet gaire gràcia. Ho coment en el llegir més.

No li ha fet gràcia a l’anònim autor de Cave canem, qui me’n fa aquesta crítica. Amic que generosament ens advertiu de la perillositat de les canines barramentes: efectivament això és política, i tant que és política, és política lingüística. El que hauríem d’aclarir és si això és una activitat delictiva, perquè si no ho és, amb el vostre permís jo continuaré. La neteja de paraules no sols l’han feta els pèrfids nacionalistes serbs (crec que no m’he errat) i croats; en trobaríem molts altres exemples, com la tasca d’Aasen a Noruega, la tasca de Dobrovsky per al txec… i, si estiram la corda, trobarem que, en major o menor mesura, en la major part de normalitzacions de llengües sotmeses s’ha fet neteja de la “brutor” produïda per la imposició d’una llengua estrangera. I aquesta va ser la tasca de Pompeu Fabra a Catalunya, que tingué la pensada de substituir els menos, busson, huelga o centro (que deia tothom “lliurement”) pels imposats menys, bústia, vaga o centre (que no deia ningú). Al cap i a la fi, també és política el que van fer els qui netejaren del català mediàtic una camionada de paraules catalanes vives i usuals però que tenien l’estigma de no ser gaire usades entre el Tibidabo i el moll de la Fusta. Tot és política, és a dir tots els projectes de planificació per a transformar una realitat en una altra que ens fa més patxoca. I com que no hi ha eleccions democràtiques a planificadors de la llengua, haurem de convenir que cadascú té dret a fer el que pugui en suport del que considera el millor per a la seva comunitat lingüística. Fer el que pugui dins els límits d’una ètica. També hauríem de convenir que algunes tàctiques són poc saludables. Com la utilització persistent de certes associacions d’idees. Això dels Balcans es veu que dóna bon compte. El nacionalisme espanyol bé s’ha cuidat de d’aferrar amb Imedio independentisme i ex-Iugoslàvia, ço és guerra i desastre; però l’estratagema ja cansa. En tot cas, felicit l’amic discrepant per l’encert en la tria de la paraula neteja, que ell ha aportat a aquest debat.
Bé, i que ningú no pateixi per la utilització de termes militars; per molt que ens hi esforçam encara no hem aconseguit eliminar del tot els usos metafòrics en el llenguatge, i fins i tot el papa, tan pacífic i mosqueta morta –ho dic amb tota simpatia–, parla de lluitar contra la sida o contra la “dictadura del relativisme”. I una altra: un diari ultraespanyolista i d’extrema dreta de Palma té por costum inveterat d’aplicar al col·lectiu d’assessors lingüístics de l’illa el nom de guàrdia pretoriana. No, no vull fer cap associació d’idees; només que crec que els sabrà greu de saber que en això no són únics o originals.

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. carles cabrera - 31 maig 2005 1:46 pm

    He llegit l’article de Gabriel Bibiloni i tamb el de l’annim autor de "Cave canem".

    He de dir, d’entrada, que estic completament d’acord amb el que diu Bibiloni sobre "bon dia" (que tamb ho defensa Corbera en un llibre seu) i altres especialistes de la llengua. He llegit tamb l’article de "Cave canem" i la veritat… no m’ha dit res de nou.

    Nosaltres parlam de llengua, no de poltica -d’acord, Bibiloni diu "poltica lingstica". Qu pretn el senyor de "Cave canem"? Que tinguem un catal contaminat per l’espanyol? Tornar al temps del "catal que ara es parla"? Amb tota la interferncia? La veritat s que sembla un article caverncola, no m’estranya que escrigui en llat perqu aquest senyor est molt poc actualitzant, si ens vol collocar abans de la reforma fabriana!

  2. 2
  3. Groenlandson - 07 juny 2005 1:30 pm

    Entenc i crec necessria la normalitzaci, el que ja no acabo de veure tan clar s la pirueta romntica que passa de la normalitzaci a la sublimaci. I em va semblar que el cas del bon dia ho era. Per aix vaig posar l’exemple del serbo-croat, no pas comparant la teva decisi personal de fer el "que consideres millor per a la teva comunitat lingstica. Fer el que es pugui dins els lmits duna tica", sin per exemplificar cap a on podria portar una poltica sublimadora. Aqu, all o a qualsevol lloc.

    Evidentment que lactitud normalitzadora s poltica lingstica, i com molt b dius, tamb ho ha estat la practicada als mitjans i que no t’agrada gens, per l’important s que tant una com l’altra comparteixen un inters com pel catal. Si consideressis que el teu inters s superior, o que tu l’estimes ms que els que opten per una altra poltica, llavors s aqu on fallaria alguna cosa.

    Al teu comentari dius que algunes tctiques sn poc saludables com per exemple la utilitzaci persistent de certes associacions didees, per per desgrcia tu tamb les fas, ja que a partir de la meva opini tho fas venir b per relacionar-me, ni que sigui indirectament i dient que no vols fer cap associaci didees (per ho dius), amb grups ultraespanyolistes i d’extremadreta" que ni tan sols conec i disten molt del meu tarann poltic.

  4. 3
  5. A. Serra (des de Jerusalem, Israel) - 08 juny 2005 9:42 am

    Fa vint anys que dic sempre "Bon dia!" tot el dia, fins a solpost, i no m’ha passat mai res de res. Al Principat hi he comprovat l’us d’aquesta manera de saludar, dita tambe havent dinat, en unes quantes contrades. Sempre m’han entes a la primera, i d’enca que ho dic sistematicament, que vol dir que repar en les reaccions de la gent, no hi he trobat mai cap retrucada.

    Record que quan era petit, jo so de Cadequers (Alt Emporda), la gent es reia dels barcelonins que deien "bona tarda!" I tambe record que mon pare, de beneida memoria, afirmava: "Aquests no saben dir bon dia!" No es tracta tan sols d’unificar la llengua catalana, sino d’establir lligams reals amb nosaltres mateixos, la nostra gent, que vol dir sovint el record de la nostra gent. No es tracta tan sols d’una idea encarada al futur sino de l’establiment de nexes atemporals, que vol dir historics, entre idees, persones i fets.

    La proposta d’usar la parella "bon vespre"/"bona nit" (per a l’arribada i per al comiat, respectivament) es l’habitual en el llenguatge parlat de Mallorca. Les propostes de Gabriel Bibiloni no fan res mes que pouar en la riquesa i varietat existent els fets assumibles pel conjunt de la comunitat. Es tracta d’aixo: la varietat estandard no consisteix en la llengua de ningu. O, especificament per al trist cas de la comunitat linguistica catalana, no consisteix en la llengua usada en cap mitja d’avui dia.

    Disculpau-me que no pugui usar accents, diacritics o ces trencades.

    A. Serra

Podeu deixar un comentari