El país que habla en una lengua y en varias

Aquests dies de congressos de partits, alguns mitjans ens parlen d’un suposat contrast entre la posició del PSOE i la del PP davant la qüestió de la llengua. Tanmateix, les diferències són superficials i de forma. Els dos partits comparteixen al cent per cent allò que és essencial: la asimetria o la gran desigualtat entre les llengües de l’Estat, la superior i les inferiors, l’obligatorietat de l’espanyol i la voluntarietat de les altres, etc. Un país que habla en una lengua y en varias, diu Zapatero, és a dir la lengua común i les llengües subsidiàries i subordinades. El Manifiesto és una grolleria, pel seu to fatxendós i provocador, però, escenificacions estratègiques a part, el contingut bàsic és ben compartit pels dos grans partits espanyols.

Oi que Bèlgica i Suïssa no parlen en una lengua y en varias, sinó simplement en varias?

8 comentaris

8 comentaris rebuts

    1
  1. Joan Capó - 07 juliol 2008 5:56 pm

    El famós manifiesto és inconcebible a Suïssa o a Bèlgica. Això demostra que Espanya no és una democràcia lingüística.

  2. 2
  3. Joan Capó - 07 juliol 2008 5:59 pm

    Divendres farà 293 anys que Mallorca va caure davant l’exèrcit borbònic.

  4. 3
  5. Joan Gabriel Mora - 07 juliol 2008 8:09 pm

    El model lingüístic de l’estat espanyol és equivocat -equivocat a favor de l’espanyol, naturalment. En un estat democràtic avançat on conviuen diverses llengües, l’estat pot ser plurilingüe, però no alguns territoris que en són part; aquests poden tenir sols la llengua pròpia com a oficial, o almenys com a llengua dominant. Amics, en som ben lluny!

  6. 4
  7. una lingüista elitista - 07 juliol 2008 10:55 pm

    En Zapatero deuria voler dir “un país en que unos hablan una lengua y algunos otros hablan varias”, que ningú es confongui…!

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 07 juliol 2008 11:41 pm

    Exactament. O que “todos hablan una lengua y algunos, también otra”.

  10. 6
  11. Silvia Senz - 08 juliol 2008 10:52 am

    El sentit ideològic, polític i geoestratègic dels discurs de dretes i “esquerres” e el poder sobre “la lengua común” espanyola el tracta molt bé en José del Valle a aquest article:
    http://miradassobrelalengua.blogia.com/2007/061102-jose-del-valle-la-lengua-patria-comun-politica-linguistica-politica-exterior-y-e.php

  12. 7
  13. Albert - 11 juliol 2008 12:31 pm

    Un país que té dues llengües i que ni tan sols les autoritats respecten. Algú ha circulat aquests dies per les carreteres mallorquines? us en heu adonat que els rètols lluminosos diuen “RESPETI la distància de seguretat” en comptes de dir RESPECTI?, és que ningú dirà a la gent del Consell que els compri un ditxós DIEC als que escriuen els rètols o ningú els dirà que el DIEC 2.0 es pot consultar online per a evitar aquestes burrades? Ningú es pot posar en contacte amb ells per avisar-los. A mi em fa molt de mal d’ulls veure aquestes coses.

  14. 8
  15. Carme Vidal - 11 juliol 2008 6:46 pm

    Tot i ser d’idees llibertàries, reconec que ens manca un estat, sense estat al darrere no farem res.
    Fa pocs dies he tornat de Fitlàndia,quina delícia de país! pocs habitants = qualitat de vida, aquest axioma no falla mai.
    No fa gaire més de cent anys que els fitlandesos feren el primer recull de contes populars, és a dir que la seva literatura és joveníssima, però ai las! disposa d’un estat, en canvi noltros, amb una literatura de gairebé mil anys d’història i amb un nivell a l’alçada de les millors literatures europees i del món, hem de veure com els espanyols consideren la nostra llengua i la nostra literatura milenàries com un idioma propi de pastors i de gent illetrada.
    Quan decidirem autodeterminar-nos? Per aquesta acció no necessitam el permís de ningú. El dret a l’autodeterminació és un dret reconegut en la legislació internacional, malgrat que l’estat unitarista español no ho vulgui reconèixer.

Podeu deixar un comentari