Combat a la Catosfera
En aquest país els qui fan o llegeixen blogs estan dividits en dos blocs: el bloc dels partidaris de bloc i el bloc dels partidaris de blog. I la situació és difícil de desblocar. L’origen del fet és que el Termcat, que és una institució científica, va actuar més amb una orientació diguem-ne extralingüística (ells en diuen sociolingüística) que amb una orientació lingüística i va optar per bloc a partir de l’opinió, o potser de la voluntat, d’alguns sectors de la xarxa que havien promogut —no precisament a partir del rigor lingüístic— el caprici del bloc amb c. Gran error. El Termcat devia calcular que tothom diria amén i aquí s’acabaria tot. Però a mesura que el temps ha anat passant els usuaris i defensors de la grafia blog han pujat com l’escuma de la llet quan bull. Si no fos així, no s’hauria produït diumenge passat un “combat”, que havia generat gran expectació, entre les dues opcions a les Jornades de la Catosfera, els actes de la qual es poden recuperar en aquests vídeos, per a sort immensa de molta gent.
El fet és que els defensors de blog surten com a bolets, i el món de la filologia i dels professionals de la llengua —i el dels mitjans de comunicació, controlats per equips de lingüistes— va prenent partit progressivament per la grafia blog, amb l’excepció, lògicament, del Termcat, que —i això és comprensible— té difícil la rectificació, perquè ja seria la segona, i perquè per a les “autoritats” les rectificacions són sempre poc engrescadores.
Els defensors i usuaris de blog sostenen la seva posició damunt arguments objectius —lingüístics— i actuen amb la fermesa que la decisió de prescindir de la font considerada d’autoritat fa necessària. En canvi, la majoria de persones adherides a la grafia aïllacionista bloc actuen per una simple temença —també comprensible— de separar-se del que prescriu l’autoritat lingüística. Però a la blogosfera catalana no hi ha gaire defensors de bloc que utilitzin arguments d’una mínima consistència lingüística, sinó únicament la necessitat de practicar l’obediència. Això fa preveure que una rectificació del Termcat, encara que fos parcial, tindria conseqüències cabdals en els usos de la gent. Aquesta rectificació ha estat demanada a la taula rodona esmentada, on hi havia una representant del Termcat, que va defensar el punt de vista de la institució. I jo crec que el Termcat ha de rectificar, primer perquè la seva opció no és la més bona, i, a més, per una qüestió de coherència: si diuen que la decisió del 2005 va ser presa basant-se en un estat d’opinió d’aquell moment, l’estat d’opinió actual, progressivament favorable a la grafia blog —i això a pesar de la tendència general a practicar l’obediència— no hauria de fer que el Termcat arribàs a caure en una contradicció evident.
Us convit a fer atenció a dos documents de notable interès: un espai radiofònic (RAC1, 24 de gener) en què Ramon Solsona parla de la qüestió i la mateixa taula rodona de les Jornades de la Catosfera. Si voleu continuar amb el post, clicant en el llegir més podreu llegir algunes anotacions meves a allò que es va dir a la dita taula rodona.
Combat “blogs i blocs” (versió per a descarregar en format Real Vídeo aquí)
[googlevideo]5853961599944034663[/googlevideo]
ANOTACIONS A LA TAULA RODONA
Un Termcat a la defensiva
La representant del Termcat diu clarament que la decisió va ser presa per “raons sociolingüístiques”: un conjunt de persones relacionades amb el món dels blogs, sobretot empreses que oferien servei de blogs, volien que s’escrigués bloc, per a salvar el producte que havien tret al mercat. L’argumentació “científica” sembla més una voluntat de trobar fonaments a posteriori per a una decisió presa precipitadament. La idea és que bloc “també està bé”. I s’aferren intensament a la metàfora del bloc de notes. Però això no s’aguanta: per molta metàfora que es vulgui treure a rotllo la paraula bloc és absolutament dependent de l’anglès blog d’un punt de vista de la forma. Si en anglès no es digués blog, és poc creïble que en català hagués sortit bloc. En la percepció de la gent sempre pesarà més l’adaptació gràfica de l’original —mal feta— que cap metàfora. Sorprenent és la manera com la representant del Termcat despatxa el criteri d’internacionalitat, essencial en terminologia: “si ens basem en la internacionalitat, agafaríem sempre l’anglès”, afirma, mesclant el blog amb el hardware i el mouse. La internacionalitat no és agafar un terme o un altre —anglès o català— sinó escriure els mots internacionals d’acord amb criteris gràfics internacionals.
La meva fullaraca
Xavier Rull defensa la forma blog, parla molt de mi (massa) i em fa una crítica amable (foc amic) que em deixa descambuixat. Crec sincerament que de les tres accions n’hi hauria hagut prou amb la primera. Le blog c’est pas moi. Jo només he escrit un article sobre aquest afer i algunes coses al meu blog. Els defensors de blog, que hem aportat arguments, afortunadament som molts, tot i que és ver que vaig ser el primer que va saltar tot just després de la decisió del Termcat.
De la crítica em veig obligat a defensar-me, perquè diu, ni més ni menys, que faig manipulació d’arguments. Com que no hi estic d’acord, vull afirmar que els únics arguments que jo tinc per a defensar blog, i els únics als quals don la consideració d’arguments, són els que surten en el meu article de Llengua Nacional. Després he fet unes pàgines que tenen com a única finalitat mostrar una realitat sociològica, que és el procés de creixement de l’ús de blog a Internet i als mitjans de comunicació. No pretenen mostrar la realitat dels dos bàndols sinó només d’un, cosa prou explícita i crec que legítima. Ni pretenen basar la bondat de l’opció blog en el nombre de persones que ho escriuen així.
També m’ha sorprès l’afirmació de Rull quan diu que em faig enemics per la meva manera d’argumentar. Uf. Esper no haver augmentat gaire la llista dels meus enemics amb aquest post.
22 comentaris22 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Per cert professor, què en penseu, de la grafia gihad amb què ens regalen els diaris aquests dies, gràcies a l’adaptació de l’IEC? Un altre exemple de folkorització i de renúncia al criteri d’universalitat.
És diferent el cas dels mots agafats de llengües que usen l’alfabet llatí i el cas dels mots agafats d’idiomes que no usen aquest alfabet. En el primer cas fem una adaptació a la fonètica del català, com en bistec, llevat que la cosa es resisteixi (whisky), respectant la lletra original si en català és viable (buldog, no buldoc). En el segon cas se sol fer una transcripció, és a dir es fa una correspondència entre els sons de la llengua original i els grafemes que el català usa habitualment per a representar aquests sons. Però aquí hi pot haver un cert conflicte entre aquesta transcripció estricta i la idea de concordança amb la pràctica més universal. Per això hi ha qui prefereix Irac (transcripció estricta) i qui prefereix Iraq (d’acord amb la pràctica més general). El cas de gihad / jihad és similar. Amb tot, en altres llengües també hi ha fluctuació: en francés s’escriu jihad i djihad; en espanyol, jihad i yihad; etc.
Vull afegir que, a parer meu, jihad o gihad ha de ser paraula masculina, com ho és en àrab, en francès o en italià, i com estableix el DIEC. L’opció pel femení de la Corpo no té més fonament que la dependència de l’espanyol.
Pero en el cas de gihad, si tant g com j representen el mateix so, i hi ha altres estrangerismes que s’han adaptat amb ji (jíddish -per cert, en aquest cas sí que podrien haver catalanitza en jíddix, atés que no existeix en català el dígrag sh-, jujitsu, Fiji i aràujia, per què no mantenir-se en consonància amb la majoria de les llengües europees de referència?
Em fa l’efecte que haurem de començar a recollir signatures…
Precisament perquè al Termcat ja li va passar una vegada, ara hauria de saber tenir en compte que potser s’està tornant a equivocar. És més, jo estic convençuda que no trigaran gaire a “normalitzar-se”, i és que fa molt mala impressió que l’autoritat vagi per un cantó i la (majoria de la) societat per l’altre…
Si el Termcat està tant per la catalanització dels mots internacionals, perquè no ha tret mots com “harvare” i “sofvare” (atenint-se a criteris de lectura de qui no sap anglès) o “harduea[r]” i “softuea[r]” si es volen basar més en la pronúncia? La clau per actuar bé en tots aquests casos crec que està en les paraules del professor Bibiloni a la seva segona anotació: “La internacionalitat no és agafar un terme o un altre —anglès o català— sinó escriure els mots internacionals d’acord amb criteris gràfics internacionals.” Si rectificar és de savis, perquè el Termcat es resisteix tant a fer de “savi”?
Hola,
Segons el Xavi Rull, fas “manipulació d’arguments”, però no expliques en què consisteix aquesta suposada manipulació, en què es basa per arribar a aquetsa conclusió.
Anna, això que l’autoritat va per un cantó i la majoria de la societat va per l’altre és molt discutible.
Salut.
Es veu en el vídeo. Diu entre altres coses que ocult els usos de “bloc”. Ja he respost a això en el post. On també dic que el Termcat, si el 2005 es basava en l’opinió dels bloguistes, amb aquest criteri ja hauria de pensar en el canvi. No dic, però, que l’opinió dels bloguistes (que, òbivament, s’ha d’escoltar i molt) hagi de ser un criteri decisiu. Els organismes científics han d’actuar amb criteris científics. Si no, passa el que passa.
No vull pas parlar per boca de ningú, però preparant el combat amb el Xavier Rull em va semblar entendre que ell pensava que només amb l’argument de la fidelitat a la terminologia i la internacionalització n’hi havia prou per defensar la forma blog i en qüestionava el fons de la resta.
Jo no vull pas enfocar el debat entre vencedors i vençuts o entre els qui posseeixen al veritat i els que estan equivocats, perquè així no crec que es pugui desencallar el tema.
En el context de la presa de decisió (2005) i la vitalitat que tenien en aquell moment aquest mitjà que serveix per a crear pàgines personals d’una manera senzilla i intuïtiva, potser no fos un disbarat la proposta «bloc», servint-se de l’argumentació metafòrica i d’ús de la comunitat en aquell moment.
Posteriorment, hem vist que també el francès ha adoptat «bloc» i «bloc-notes», també hi hauria coincidència amb el castellà (que podria adoptar «bloc», vist el poc èxit de la proposta «bitàcora») o podríem optar per una solució salomònica o mixta:
– Per què no podem optar per una forma bloc amb c i fer els derivats en g, com en foc-foguejar, llampec-llampegar…?
Com a usuari o com a persona individual, el gust em fa decantar-me per blog amb g. Em convencen més els arguments esgrimits d’internacionalització i em desagraden els derivats amb c que em fan venir al cap altres coses més relacionades amb bloqueig i bloquejar que amb el fet de navegar per diferents pàgines d’Internet.
Però valoro també els arguments de l’altra proposta com a plausibles segons determinades variables.
Salutacions cordials a tothom.
Víctor Pàmies
Per cert, he penjat el vídeo del combat a Google Vídeos per si algúel vol veure directament des del web sense necessitat de descarregar-se’l.
El trobareu a http://video.google.com/videoplay?docid=5853961599944034663
Estic d’acord, Víctor, que no hi ha veritats absolutes. Encara que alguns que em coneixen poc se’n puguin estranyar, és una frase que repetesc molt. Però també està bé que de tant en tant tinguem alguna convicció i la defensem. La proposta de X. Rull en el sentit que l’autoritat posi en peu d’igualtat les dues formes és prou interessant. El que ara frena el triomf de “blog” és la necessitat de molta gent de no ser “insubmisa”. Això que queda tan bé en altres àmbits en qüestions de llengua fa por a molts.
Això del francès bloc i bloc-notes són propostes i exploracions, igual que bitàcola i altres. En francès s’escriu de manera absolutament majoritària blog i blogue. Mira aquesta fitxa de l’Office de la Langue Française, on es descarta bloc i bloc-notes amb uns arguments pràcticament coincidents amb els nostres.
“En France, le terme bloc-notes et sa forme abrégée bloc ont été adoptés, le 20 mai 2005, par la Commission générale de terminologie et de néologie, comme équivalents français de blog. En raison de leur manque de précision, de leur inaptitude à produire des dérivés adéquats et d’une concurrence inutile avec le terme blogue, déjà utilisé par un grand nombre de francophones, ces deux termes n’ont pas été retenus pour désigner le présent concept. De plus, le terme bloc-notes (ou ordinateur bloc-notes) est déjà utilisé en informatique pour traduire notebook (ou notebook computer) et désigne un petit ordinateur portatif dont les dimensions s’apparentent à celles d’une feuille de papier A4. Bloc-notes (notepad, en anglais) est aussi le nom d’un accessoire de Windows, un traitement de texte élémentaire avec lequel on peut créer des documents simples. Il y a là risque de confusion.”
Tampoc no crec que en espanyol arribin a adoptar bloc: l’espanyol és una llengua que va molt a lloure, blog està ben implantat i tan poc s’ajusta a la fonètica espanyola blog com bloc (haurien d’escriure blo, com coñá 😉 )
La qüestió de si bloc pot fer derivats en g és molt interessant i m’agradaria parlar-ne amb més amplitud.
Molt bé la idea del Google Video: el posaré a la capçalera del post.
Jo estic totalment a favor de blog amb g, i no entenc els arguments a favor de bloc amb c, no acabo de veure clar això de la metàfora. Em sembla bé utilitzar els derivats amb g, com bloguista, i això si, jo substituiria clarament el post per l’entrada.
L’ideal seria que tothom a favor de bloG esgrimís els seus propis arguments, enlloc de citar sempre “l’article d’en Bibiloni”, el que passa és que va ser el primer que en va parlar i ja és prou exhaustiu i convincent en quant a argumentació.
Crec que del Twitter els del termcat en diran un Tutut, i dels seus usuaris tutusins.
Després de veure tota la intervenció de Xavier Rull, no entenc que coi hi feia defensant el blog amb g. Li foten més canya a la c en el torn de preguntes (Ibáñez ho diu més clar que l’aigua) que en la pròpia “defensa” de la g. Per llogar-hi cadires.
Al Principat és massa fàcil fer enemics «per les formes». Massa politicorrectisme, massa no moure’s per a sortir a la foto, massa seny, massa pensament dèbil, massa capades 🙁
jo sempre he escrit blog.
ara estic col·laborant en un bloc (xarranca.com, de xarxablocs) que espero que no trigui a passar a ser un blog…
Quina va ser la primera rectificació del Termcat?
Jo em consider seguidor de l´autoritat lingüística pertinent a l´hora d´escriure correctament. Per això vaig començar escrivint bloc. Però em va bastar llegir l´argumentació de G. Bibiloni per passar-me a blog sense pensar-m´ho dues vegades.
Totalment d’acord amb el “blog” encara que només fos perquè etimològicament és un “log”! Volia comentar una mica això de l’ídix (jídish). La paraula no ve de l’alemany estàndard sinó de l’ídix mateix (????). La transcripció fonètica seria /jídiS/ (començant amb i semiconsonàntica i acabat amb xeix). En anglès es transcriu “yiddish”. Per tant, la iud inicial mai no ha sonat com la “j” catalana. Com que no hi ha gaire manera de representar [i semiconsonant]+[i vocal] en català, jo proposo “ídix.” Naturalment, amb article, “l’ídix”
Ai si mestre Fabra hagués escoltat més mossèn Alcover!: ara podríem escriure “yídix” amb tota normalitat, en comptes de “iídix”, “gídix” o “jídix”, o, segons el DIEC, “jiddisch”.
He fet un web per a promoció dels blogs amb G. L’adreça és: http://blog-no-pas-bloc.cogia.net
Mireu, jo és que sóc una mica més lúdic. Igual com hagués preferit que els web emmagatzemessin coquetes en comptes de galetes, que els missatges s’enviessin a un trònic en comptes d’un correu-e i que les visualitzessim micones en comptes de miniatures, prefereixo un bloc en comptes d’un adotzenat blog.
I tampoc no cal que fem una campanya, no trobeu? Al cap i a la fi es tracta d’una cueta més o menys i ja ho deia La Trinca, que no ve d’un pam… si està freca i eixerida.
Me’l deixava: les FAQ haurien de ser les PET (preguntes especialment tòpiques).
Per als que no sabeu prou anglès i teniu el cul encetat, abans no descarregueu la vostra irritació sobre mi: la paraula FAQ es pronuncia aproximadament com FUCK, que és una paraula molt més lletja, sobretot per als angloparlants, que un humil pet.
[…] des de l’esfera El blog d’Enric Gil Garcia « Retorn al món real Trobada bloguista Juliol 8, 2008 Trobada de blogaires al FNAC-Triangle per presentar La Catosfera Literària. Haestat més d’una hora de xerrada distesa i de diàleg entre els assistents. El representant de Cossetània ha obert l’acte, conduït per Toni Ibàñez. A la taula, a més d’en Toni, el Veí de Dalt, la Judit Ortiz, en Sani Girona, en David Figueres en Vicent, d’Ilercavònia i un servidor. En el públic, altres bloguistes coautors del llibre que ens ocupa, inclosa la Natàlia, la més jove del recull i filòsofa en potència. Hem explicat els nostres orígens en el món dels blogs. Jo m’he sentit una mica avi quan he parlat de l’any 2004, tot i que he comprovat que alguns arriben ja a la categoria de besavis de la catosfera. Com passa el temps en el cieberespai! Quatre anys, un període breu en la trajectòria vital, esdevenen solcs profunds en el temps telemàtic (hi eren alguns informants de la meva època de doctorand: el mateix Toni, en Rubèn i en Jordi). Qui sap si algun dia les energies permetran l’elaboració definitiva de la tesi! He explicat, a banda de les aigües primordials de la meva vida blògica, el meu exemplar actual, una sèrie miscel·lània on no hi falta la política, la literatura, l’educació i la filosofia. Alhora he assenyalat que La Catosfera Literària és una oportunitat per donar a conèixer el que fem els blogaires en català a la gent que no està connectada. El paper és un suport més, malgrat les crítiques que hem rebut per fer un llibre en paper. És totalment legítim, tot i que el nostre laboratori, allà on experimentem amb els mots és davant d’una pantalla. Fer que el 2.0 esdevingui 1.0 és una forma d’apropar a tothom la nostra activitat. M’ha agradat molt la intervenció d’en Sani Girona, un brollador de projectes i de bones intencions, amb el futur de LCL i de les jornades de la Catosfera com a temes immediats a considerar. L’Ester Andorrà ha encetat la polèmica mostrant preocupació per aquells que, com nosaltres, estem enganxats als blogs de manera perpètua (ei, que també patim crisis periòdiques!) i no vivim la vida. No és vida escriure? No és vida participar del sentit literari de l’existència? Hem dissentit, tot reivindicant que també ens agraden les cerveses (el Veí de Dalt) o que la virtualitat és tan real com l’anomenada realitat física (o no són reals els posts que posteriorment s’han convertit en paper?). En Vicent ha reivindicat la c de bloc apel·lant a l’autoritat i jo he contestat que és legítim contradir l’autoritat (va ser Locke qui va incloure la desobediència civil davant la injustícia) quan aquesta no té en compte tots els elements (en Toni va dir a les jornades de la Catosfera que nosaltres no bloquegem, sinó que bloguegem: el primer no seria una mostra de llibertat). […]
Jo escric un diari al web(web + log). Sòc una trekkie i en faig com el capità Picard, entro en un diari el que em pasa a mi i comento les incidències de la nave Terra. Els blocs són una altra cosa i no és pas el que jo escric.
A més, si jo busco una pàgina personal sobre un tema concret poso per exemple: beading blog al cercador i em surt un munt de pàgines. Què és el que em pasaria si poses beading bloc? No res.