Pobre llatí

ÀNIM, POSAU LA IMATGE ALS VOSTRES BLOGS

Encara que vaig fer el batxillerat de ciències tinc una gran devoció pel llatí, una llengua que Europa va deixar perdre com a llengua comuna de la manera més estúpida. Deu ser per això que m’exalt quan la benvolguda Coral de la Universitat de les Illes Balears en vaticanitza la pronúncia i turmenta les meves orelles amb allò del conyóixere, que ja em direu si no sona com una expansió expressiva de militar xusquer. El pobre mossèn Alcover va escriure un caramull de pàgines —aplegades en un llibre de publicació recent— sobre la pronúncia tradicional del llatí en boca dels catalans, però es veu que la seva feina no ha servit de gaire cosa. Desoladora sensació que ens acompanya tothora a alguns lingüistes d’aquest país.

Però no sé si encara m’exalta més aquell anunci de la televisió en què el nom llatiníssim d’una empresa d’assegurances —Sànitas— esdevé un tronat Sanitas, amb un accent errabund damunt la i. Sempre m’he demanat si la feta és incultura supina o ganes de fer-se l’extravagant. Si la culpa és de l’agència que fa l’anunci, mai no podré comprendre com es pot pagar un esguerro així. Només manca que els de Càritas es transformin en Caritas —caritas bonitas— per a fer els deu reials justs.

Podríem continuar amb altres esguerros que farien la llista ben nodrida. Una meritòria ONG es va posar per nom Medicus Mundi, amb la qual cosa proclamava l’exigüitat de l’associació, tan modesta que només tenia un membre. Es veu que, perquè la cosa soni llatina basta fer acabar les paraules en us, igual que, com en les paròdies papals del programa Polònia, perquè la cosa soni italiana basta fer-les acabar en i. Després dels medicus han vingut els Farmacéuticos Mundi i els Fotógrafos Mundi, aquests ja desentenent-se olímpicament de la llatina compostura i conformant-se amb la llatinitat de la part de la cua. No fa gaire he sentit la darrera: es veu que també hi ha una associació, mallorquina per més senyes, que es diu Cirujanos Plastikos Mundi, còctel multilingüe a base d’espanyol, grec i llatí que pareix que ha de fer mal de cap al segon glop.

Encara que alguns no ho sàpien, el Vaticà s’aplica en l’actualització terminològica de la llengua de Ciceró, normalitzant termes per als conceptes d’actualitat més rabiosa perquè el Papa els pugui fer sortir a les seves encícliques, com dopatge (usus agonisticus medicamenti stupefactivi), discoteca (Orbium phonographicorum theca), bikini (vesticula balnearis bikiniana), ovni (riv, res inexplicata volans), playboy (iuvenis voluptarius) o espot (intercalatum laudativum nuntium). Tot es pot dir en pulcre llatí, i els nostres mundials oenagistes, quan es posen llatins, no haurien d’anar a proveir-se de mots en els sementers rústics del vulgar, com fan quan exhibeixen paraules o grafies pàries com farmacéuticos i fotógrafos, i sobretot l’estridència gutural de cirujanos plástikos.

Ai aquesta manca de finesa en l’ús de les llengües, sobretot la reina de les llengües de civilització. És clar que, pensant-ho bé, això no és res comparat amb la graponeria amb què molts manegen el català. Si ens posam a pensar en les destrosses que molts compatriotes fan a la nostra llengua, segur que podríem fundar l’organització Emprenyatus Mundi.

12 comentaris

12 comentaris rebuts

    1
  1. David - 21 desembre 2007 12:44 pm

    La pregunta que és a la ment de tots és: com ha adaptat el Vaticà el terme blog? Blogum aut blocus? 🙂

  2. 2
  3. David - 21 desembre 2007 12:45 pm

    Ups, volia dir blocum, m’he passat del neutre al masculí.

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 21 desembre 2007 4:16 pm

    En aquest blog en llatí es diu blogum (plural bloga). Però supòs que el Vaticà, d’acord amb el seu estil, hauria d’encunyar un terme amb una tira de paraules, com els exemples del post. Podríem obrir un concurs d’idees.

  6. 4
  7. Joan Capó - 21 desembre 2007 8:01 pm

    Algú em pot dir com és en llatí i de qui és la frase: La marca de l’esclau és parlar la llengua del seu amo?

  8. 5
  9. Anna - 22 desembre 2007 12:55 am

    Molt bo, Gabriel. Em pensava que era l’única escandalitzada per la pronunciació de “Sanitas”…

    No sabia que eres de ciències, és ben bé que tots els grans mestres que ha tingut la nostra llengua sou d’aquesta branca! 😉

    BON NADAL DES DE BARCELONA!!

  10. 6
  11. Sebastià - 22 desembre 2007 1:32 am

    Cercant amb el Google, he vist que aquesta frase s’atribueix a l’historiador romà Corneli Tàcit (56-118 dC), però no hi ha hagut manera de trobar-ne la referència bibliogràfica exacta per, així, cercar el text original en llatí.

  12. 7
  13. Antoni Llull Martí - 22 desembre 2007 12:10 pm

    Per curiositat he cercat a Internet els composts amb mundi i són aproximadament 10.500.000. No he pogut veure’ls tots, però entre els primers n’hi he trobat alguns tan bons com el del “Medicus”: “Wireless Mundi” i “Mundi Camión”! Quan jo era al·lot només coneixiem el mapamundi.

  14. 8
  15. Joan Gabriel Mora - 22 desembre 2007 4:44 pm

    “Video meliora proboque deteriora sequor”
    Veig el bon camí i l’aprovo, emperò segueixo el dolent (supòs que ho degué dir qualque polític en un rar acte de sinceritat)

  16. 9
  17. Timothy Barton - 22 desembre 2007 6:46 pm

    També hi ha unes regles per a fer que un mot soni anglès:

    – Si pot acabar en -ing, millor. Per això el català té mots en -ing que no existeixen en anglès, i a la premsa podem llegir articles sobre el Foreing Office.

    – Qualsevol mot en català que comença amb esp, est, esl es pot anglicitzar en treure la e. Per això els meus alumnes confonen tant “specially” i “especially” i inventen mots com “stablish”. I és per això que tenim una empresa catalana amb un nom tan difícil de pronunciar com Sthetic Integral (tan difícil era cercar “aesthetic” o “esthetic” al diccionari?).

    – Per formar el plural, n’hi ha prou amb afegir un apòstrof i una essa (cosa que, per cert, es fa en neerlandès, però no en anglès).

  18. 10
  19. […] Extret d’aquesta entrada al blog de Gabriel Bibiloni. Posted under Humor Comments (0) […]

  20. 11
  21. Joan A. Coll - 24 desembre 2007 1:14 pm

    Sempre havia vist la mort del llatí com una cosa “positiva”, gràcies a la qual havien sorgit les diferents llengües romàniques d´Europa, entre elles la nostra. Llegir els savis ens ajuda a replantejar-nos moltes coses, i el post del professor Bibiloni n´és bon exemple. Topar amb el seu blog ha estat un dels descobriments intel.lectualment més estimulants d´enguany. Gràcies, i Molts d´Anys a tots els homes i dones de bona voluntat!

  22. 12
  23. Rafel - 04 gener 2008 10:20 am

    Bon dia.
    Pots donar informació sobre el llibre de què parles de mossèn Alcover? (títol i editorial)

    Gràcies.

    Rafel.

Podeu deixar un comentari