Dèiem que IB3, televisió i ràdio, ara és una altra cosa. Una cosa que es pot mirar, dient-ho a la correguda. Però encara hi ha moltes coses que haurien de millorar, i sens dubte una d’aquestes és la llengua de la publicitat. La IB3 del PP era un mitjà bilingüe, amb tots els films i sèries en espanyol, amb algun programa en espanyol i amb uns presentadors —però no tots, a dir ver— que es tiraven de cap al castellà davant qualsevol entrevistat o convidat que fes olor de parlar en aquesta llengua. En un mitjà així els anunciants no dubten a fer-hi córrer els seus espots en espanyol, una llengua que, com a mínim,  no els crea problemes. Però seria inexacte si tot ho atribuíssim a la perfídia lingüística de la televisió i la ràdio de Matas i Umbert. Les empreses que insereixen publicitat en els mitjans de les Illes, tant les illenques com les espanyoles, tant en els mitjans en espanyol com en els pocs espais que són en català, ho fan bastant regularment en espanyol per una rutina macabra que ve d’enrere. Deuen percebre els illencs com una gent que no sent gaire devoció per la seva llengua i trien el camí més còmode per a ells, els anunciants vull dir.

Ara la ràdio i la televisió autonòmiques de les Balears són uns mitjans en català, però amb una plublicitat majoritàriament en espanyol. És a dir, de fet no són encara mitjans en català, i el contrast quan entra la publicitat és contundent. Canviar això és una necessitat peremptòria. Les empreses de les Illes haurien de ser les primeres a donar exemple, no com un diari local que s’anuncia en espanyol tot i que l’anunci es fa amb el ganxo del regal del llibre Espècies protegides de les Illes Balears, que òbviament és en català. I les empreses continentals, començant per les catalanes, haurien d’agafar la rutina de posar —qualcuna, com El Corte Inglés, ja ho fa— els espots en la mateixa versió que posen a TV3 (o ja hi tornarem a ser amb la cosa de les fonètiques, els accents i les varietats?).

Però sobretot cal dir que si ara TV3 és un mitjà amb la publicitat molt majoritàriament en català —i el que distorsiona és un anunci en espanyol—, això és perquè de fa molts anys hi ha hagut una feina per part de la Corporació, una feina que es proposà de modificar les attituds dels anunciants amb les pressions escaients. Aquest és el camí que hauríem d’assenyalar als directius de la IB3: fer feina per una publicitat acordada a la llengua del mitjà, una cosa que no vindrà de l’aire del cel. Cal que s’hi posin.