Velles castellanades innòcues

A la Mallorca que de vegades es diu pre-turística (d’abans de l’equador del segle XX), en què tothom parlava català menys un grapat de funcionaris durs de llengua, i en què eren pocs els qui sabien desfer-se en espanyol, i aquests encara el parlaven amb un accent que es notava a una llegua —tot un món desaparegut—, els mallorquins brodaven el seu parlar amb una col·leccioneta de paraules i expressions espanyoles la cosa més folgosa.

Una d’aquestes expressions, que queia infal·liblement en dies de mal temps i en converses d’aquestes en què el temps meteorològic fa d’element sostenidor de la intercomunicació, era quin tiempo! Una expressió determinant. Quin temps! hauria estat la constatació d’un temps dolent, però quin tiempo! era la proclamació d’una maltempsada categòrica. Una altra exclamació típica era quina noche!, que solia comparèixer després que el comunicant hagués passat una nit calamitosa. Una i altra exclamació podien rematar-se amb un llampant señores, que també es podia sentir adesiara en altres circumstàncies d’impacte emocional: “però, señores, on s’havia vist mai una cosa com aquesta?”.

Són coses que encara es poden sentir perfectament, però diria que més aviat en gent  granada. Igual que la frase d’aquesta suerte, al·lusiva a un estat llastimós en què es troba una cosa o a l’estat de descurança en la presentació d’una persona: “estan per arribar es convidats i jo encara estic d’aquesta suerte“.

També hem de fer esment a una altra típica incrustació de l’espanyol en el col·loquial mallorquí: los dos. S’amollava per a referir-se benèvolament a dues persones unides en una acció: “quan ja feia hores que els esperava sense sebre res d’ells els me veig venir, los dos, xino-xano, xino-xano”. És clar que no estic del tot segur si això ve de l’espanyol o és una romanalla de l’antic masculí los. Qui sap?

De vegades la ignorància de l’espanyol era factor de creació de castellanismes deformats, com aquell Trigo amb què els pastors batejaven els seus cans, que no era més que la paraula tigre esmirriada, o aquella frase esdevinguda sentència i dipòsit de saviesa popular que era gento con gento (la g a la catalana), que assegura que cadascú s’ajunta amb els seus afins, pel que fa a categories, idees i intencions.

I encara record aquell contundent quellemos (amb vocal neutra a la primera síl·laba) que mon pare i ma mare m’enflocaven de petit, quan es cansaven de les meves rèpliques o de la meva insistència. Vaig tardar anys a descobrir que allò era l’imperatiu castellà callemos.

Allò eren castellanismes de categoria, i no aquesta vulgaritat ara imperant i omnipresent de vol algo més?això està fred, li dóna igualno em dóna temps, què estàs menjant?, se li cau el pèl i tanta altra ordinariesa.

25 comentaris

25 comentaris rebuts

    1
  1. Toni - 06 novembre 2007 11:04 am

    Ma mare em diu (i tot junt), quan arrib de matinada: “d’on véns d’aquesta suerte, amb aquest tiempo i aquesta noche”. I quan la torn a fer (jo o qualcú) diu: “otra ves”!, però quan parla de qualque cosa més seriosa diu “altra volta”! I tenim un ca que nom “negro”, que és un nom molt freqüent dels cans de bestiar de la Part Forana. D’això de batiar els cans, en conec un cas curiós: faun parell llarg d’anys un homo del meu poble va posar “rei” al seu ca, i al fill (del ca) li va posar Felip. No sé si això deu ésser un ultratge a la monarquia…

  2. 2
  3. Conxa - 06 novembre 2007 2:36 pm

    I no vos sona “varen tenir un “encuentro”, quan dos s’havíen barallat?

  4. 3
  5. Anna - 06 novembre 2007 3:53 pm

    Aquests castellanismes “selectes”, que introdueixen algun matís de significat respecte dels seus equivalents catalans, encara són vius en el parlar de molts mallorquins joves, almenys dels que jo conec. Segurament n’hi ha de nous, però no formen part dels castellanismes que molt bé has classificat com a “ordinaris”. D’aquests darrers, a Barcelona en tenim per parar un tren -bé, un tren dels dels països normals, que els nostres ja es paren sols…

  6. 4
  7. Timothy Barton - 06 novembre 2007 6:45 pm

    Hola Gabriel

    Quin problema hi ha amb “què estàs menjant”? Què s’hauria de dir?

    Tim

  8. 5
  9. Antoni Llull Martí - 06 novembre 2007 7:21 pm

    Contaven quan jo era al·lot, deu fer d’això una seixantena d’anys, que arribaren al poble uns immigrants peninsulars, una parella jove. Ell trobà feina i cada matí partia deixant la dona a casa. Un dia ella no es trobà bé, tenia febre, i ell no sabia què fer. Deixar-la tota sola li sabia greu, i perdre el jornal, també. Una veïna ja velleta, molt bona dona però amb escassíssim coneixença de la llengua castellana, a qui comentà la seva cuita, li digué amb la millor voluntat del món: “tu no passes pena. Tu mujer puede colgarse que yo le iré detrás”.

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 06 novembre 2007 7:00 pm

    Què menges?

  12. 7
  13. Conxa - 06 novembre 2007 10:49 pm

    en el cas de “vol algo més” supòs que a Mallorca diríem “vol res més?” o “vol res pus?”, però a Catalunya mimagin que seria “vol alguna cosa més?”, no ho he reparat com ho diuen a Barcelona, és difícil trobar qualcú que et parli en català, aniré a una botiga de les antigues vejam com m’ho diuen.

  14. 8
  15. Joan Gabriel Mora - 06 novembre 2007 10:55 pm

    Apuntau aquesta altra castellanada esgarrifosa, l’acap (o acab?) de sentir su ara a l’informatiu d’IB3: “Quan en Jorge Lorenzo “es pujarà” a la seva nova moto …”

    Fa poc he renovat el meu equipament informàtic –l’anterior tenia més de vuit anys, vaja! un fòssil– i això em permet ara de davallar de la Xarxa programes de les nostres televisions illenques. Visc lluny de Mallorca i així puc polsar més directament l’actual situació de la societat, de la política, i, sobretot de la llengua: aquests foren alguns dels delers que nodriren la meva joventut mallorquina.
    L’altre dia vaig mirar a la televisió a la carta de la TV Mallorca un debat sobre cultura. Hi intervenien dos col•laboradors habituals a la columna d’opinió del Diari de Balears. Habituat jo a llegir els seus articles escrits en bon català em va sorprendre sentir-los xerrar en dialecte. He observat que molta gent culta, fins i tot escriptors d’anomenada, ho solen fer. I ara em deman jo ¿Quin interès tenen aquestes manifestacions de dialectalisme? ¿En què ajuda a la supervivència de la nostra llengua el manteniment d’aquesta estranya diglòssia? ¿No us pensau que seria més interessant per als nombrosos nouvinguts que es volen acostar a la nostra llengua d’oferir-los-en una visió més unitària, i no obligar-los a aprendre’n dues versions: una de literària i una altra del carrer? ¿No és hora que la llengua estàndard esdevingui també llengua d’ús col•loquial habitual?
    I posats a trobar ossos en el lleu, vet ací una altra consideració arran dels informatius d’IB3: em sobta molt la locució d’algunes presentadores: les seves veus nasals i excessivament enèrgiques semblen escridassar-nos des de la pantalla. Supòs que deuen ser vicis de locució barcelonins. Ai d’aquelles veus amoroses i dolces de les mares pageses d’un altre temps quan agombolaven els seus infantons d’uè!!!

  16. 9
  17. Sebastià - 07 novembre 2007 12:14 am

    Molt bona, Antoni Llull! M’has fet esclafir a riure.

    Per cert, Gabriel, no som tan “granats” els qui encara deim qualcuns daquests castellanismes “tradicionals”…

  18. 10
  19. G. Bibiloni - 06 novembre 2007 10:50 pm

    Vol res més? és una expressió ben tradicional al Principat. Al Principat i a tot arreu és la més genuïna i catalana. Passa, però, que per la raó que ja sabem s\’està perdent pertot.

  20. 11
  21. Joan A. Coll - 07 novembre 2007 2:33 am

    Joan Gabriel Mora, no mesclem ous amb caragols, que diglòssia vol dir tota una altra cosa. I el català té, com totes les llengües del món, registre col.loquial (no forçosament incorrecte) i registre culte; i esper que per molts d´anys: serà senyal que seguim vius!
    I estic d´acord amb en Sebastià: “quina noche”, “quin tiempo”, i “los dos” formen part ben viva del meu parlar i dels de ca meva, i tampoc em consider gens “granat”!

  22. 12
  23. mateix - 07 novembre 2007 10:36 am

    Són els mitjans de descomunicació i les agències publicitàries les que s’han carregat l’erròniament dita “doble negació” i els usos dels pronoms, erròniament dits negatius, en frases interrogatives i condicionals. Forma part de la misèria sintàctica de la imitació del castellà. “Fora pronoms, que són massa complicats, massa catalans!”

  24. 13
  25. Miquel - 07 novembre 2007 11:13 am

    I “el xocolate”, “un cortado”, el “jamón”, l'”atún” i el “zumo” (pronunciat “tsumo”) també pertanyen al grup dels castellanismes innocus o són dels vulgars i ordinaris??

  26. 14
  27. Joan Gabriel Mora - 07 novembre 2007 11:19 am

    Joan A. Coll, no crec que mescli ous amb caragols. Distingesc bé el que és un registre culte, un registre col·loquial, i un registre dialectal, també amb els seus sub-registres corresponents.

  28. 15
  29. Catalina - 07 novembre 2007 10:35 pm

    Pa i quellemos!

  30. 16
  31. Pere - 08 novembre 2007 3:06 pm

    Darrerament m’ha sorprès que a TV3 i Catalunya Ràdio han incorporat el mot “vivenda”. Anteriorment l’havia llegit a “El Periódico de Catalunya”, però pensava que la radiotelevisió no l’adaptaria.

    Què en penseu?

  32. 17
  33. Biel (un altre) - 08 novembre 2007 11:05 pm

    serien bones aportacions… (l’ortografia vol ser sollericitzant)

    “al tanto”: advertència o indicació de parar esment. en una discussió forta entre dos: “idò al tantu! que no t’anirà bé!!; en una casa: “tu estigues al tantu per si ve es butano”.

    “puesto”: lloc. Notau com en espanyol col·loquial sembla ser més usual “sitio”. Al teatre: “guarda’m puesto, que vaig un moment en es cotxu que m’he deixat es mòbil”.

    “cuento”: dois, embulls, mentides…”Tot això són cuentus”.

    ??

    Al marge de tot això, que no sé si, entre tots, són tan “innocus” (pens que són la pell de la interferència secular), el que em xoca és veure els localismes que són desconeguts per pobles veïns de la nostra mateixa illa de Mallorca. Per exemple, a Sóller:

    Xítxol [pronunciat “xítxul”](xítxero)
    Fer malfraig (portar-se malament un infant, fer el trapella)
    Caliportal (carroportal DCBV?)
    babaiana [la i, quasi muda o del tot](palometa)
    Aubaïna (calima)
    barratgina [pronunciat “barratxina”](libèl·lula)
    cotrell i cotrellada [cutrell, cutrellada](clatell i clatellada)

  34. 18
  35. Francesc - 10 novembre 2007 9:13 pm

    http://www.balearesliberal.com/20071110-la-normalizacion.html

    això no se pot tolera, digeu·li alguna cosa a aquest home, vol tros que teniu mes capacitat intel·lectual que jo.

    Moltes de gracies

    Xisco

  36. 19
  37. Conxa - 11 novembre 2007 5:58 pm

    Aquest article va sortir a El Mundo, els Piñes, pare i fill, no tenen consol. El més graciós és els gonelles, sobretot al pare, els consideren uns traïdors “catalanistes”. S’ho haurien de fer mirar.

  38. 20
  39. Timothy Barton - 12 novembre 2007 10:08 pm

    Gràcies Gabriel. Hauré de revisar aquesta regla, perquè sé que existeix la forma “estar fent alguna cosa” en català, així que no sé quan està bé i quan no. Si en alguns casos el fet que la meva llengua materna és l’anglès fa que ni contemplo alguns castellanismes (per exemple, veure vs mirar), en aquest cas la influència de l’anglès em perjudica.

  40. 21
  41. Joan Gabriel Mora - 13 novembre 2007 11:24 am

    Biel (un altre),

    Albaïna (pronunciat sovint aubaïna) és un mot molt estès en el domini lingüístic català i fa referència a la manca de vent a la mar: un concepte molt proper al de calima o calitja.

  42. 22
  43. Ignasi Serra - 13 novembre 2007 7:00 pm

    L’altre dia vaig sentir per la televisió “t’estic perdiguent”.

  44. 23
  45. Joan A. Coll - 14 novembre 2007 2:29 am

    Xisco, Conxa, deixau-me insistir: que bramin, prou de parlar d´ells! No es tracta de convèncer-los… prou convençuts estan ells de quins són els objectius de la seva croada!! Es tracta senzillament d´ignorar-los: a part de no fer-los d´immerescut altaveu, també guanyarem en qualitat de vida (el mestre Frontera ho explica magistralment tot fent referència al partit polític que els dóna aixopluc: http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3337+6+192376).

  46. 24
  47. Maria - 28 novembre 2007 10:15 am

    Heu sentit mai “Què ho és, de SULLA, aquesta”? poc sociable, antipàtica… Per ventura prové del castellà “es muy suya”. Què trobau?

  48. 25
  49. G. Bibiloni - 28 novembre 2007 2:47 pm

    No, no. El significat primari de sull és “sense banyes” (aplicat, evidentment, a un animal que de natural en té). Llavors passa a significar “persona retreta, que parla poc, poc sociable, antipàtica”. No sabem l’etimologia del mot (Coromines el relaciona amb xollar), però segur que no té res a veure amb el possessiu espanyol.

Podeu deixar un comentari