Tornem-hi amb el «tuit» i el «tuitar»

En aquest article vull fer algunes remarques a la fitxa del Termcat encapçalada amb l’epígraf «piulada», que complementen diversos articles meus precedents sobre el mateix tema.

En primer lloc vull celebrar que el Termcat rebutgi el terme tuitejar, igual que he fet jo d’ençà que Twitter existeix. El Termcat l’encerta de tot quan afirma que «és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d’iteració (bastonejarguspirejar, etc.) o bé el sentit de ‘comportar-se com’ (capitanejartiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí.» Si bé la redacció no és perfecta (molts d’aquests verbs no són transitius, com guspirejar, i capitanejar en l’ús habitual no significa ‘comportar-se com’), la idea és correcta. Els verbs en -ejar que no tenen els valors tradicionals són calcs de l’espanyol. Reconegut això, estaria molt bé que el Termcat donàs prioritat a les formes boicotar, blocar, boxarsabotar, sondar, etc. (en lloc dels hispanismes boicotejar, bloquejar, boxejarsabotejar i sondejar), i als noms corresponents com blocatge o sondatge (en lloc dels hispanismes bloqueig i sondeig). És cert que boicotejar, bloquejar, bombardejar, boxejarescanejar o sabotejar són al DIEC, però també hi són boicotar, blocar o boxar. Incomprensiblement no hi són bombardar o sabotar, que és el que diuen totes les llengües romàniques. Sortosament, el DIEC no recull alguns d’aquests hispanismes, com bombejar (‘bombar’, ‘impulsar un líquid amb una bomba’, tot i que l’admet com a sinònim de bombardar) o el terme informàtic formatejar (només formatar). I pel que fa als noms, el DIEC admet bloqueig i blocatge, sondeig i sondatge amb els significats de l’espanyol, i no admet bombeig (només amb el significat de ‘bombardament’) ni boxeig (només boxa). Crec que en aquest punt el DIEC hauria de ser revisat a fons, tant pel que fa a admissió d’hispanismes com pel que fa a preferències, perquè la situació actual és molt poc coherent. Però tornant al Termcat, si el seu criteri és donar com a terme principal el que té la preferència en el DIEC (bloquejar, sondejar, etc.), llavors no s’entén per què l’organisme terminològic dóna preferència a vacunar o a vacuna quan el DIEC la dóna a vaccinar o vaccí. Les preferències del DIEC es veu que no són seguibles universalment.

Després de donar com a sinònims absoluts piular i tuitar d’una banda, i piulada i tuit de l’altra —i ja està bé així pel que fa a la sinonímia—, el Termcat diu que es descarta la forma original tweet —el missatge és que no s’ha d’usar aquesta forma— i insisteix en les grafies tuit i tuitar. L’argument utilitzat és que aquestes són grafies consolidades i defensades de fa temps pel mateix Termcat, i també les que fa servir la mateixa plataforma Twitter en la versió catalana. No és un argument plausible d’invocar usos implantats o consolidats per a justificar les errors. Les rectificacions d’errors només poden beneficiar la qualitat de la llengua, i negar-se a rectificar és un fre a tot progrés. Recordau quan el Termcat defensava la forma bloc (blog) argumentant que era una forma molt implantada i tenia l’adhesió dels internautes? Aquesta adhesió es va girar com un mitjó tot d’una que la Secció Filològica, rectificant sàviament el Termcat, va codificar la forma blog. I de l’argument que tuit (i tuitar) és la forma que usa la mateixa plataforma Twitter, què en podem dir? Recordau com es va fer la traducció? La va fer una assemblea àmplia i diversa de voluntaris, que prenien les decisions per votació. És interessant d’observar —és públic— com un bon nombre d’aquests traductors votaven a favor de formes que contenien faltes greus de normativa bàsica.

I per què s’ha d’adaptar gràficament l’original tweet si aquesta adaptació està envoltada de problemes fonètics i ens separa de manera contundent de totes les llengües europees d’alfabet llatí, que escriuen tweet? Mantenir el mot intacte no seria res estrany: hi ha molts neologismes d’origen forà que s’escriuen segons la forma original  (whisky, hippy, twist, web, wifi, foi gras, croissant, etc.). I tweet té problemes seriosos per a l’adaptació gràfica. Diu el Termcat encertadament que «les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d’acord amb el sistema de la llengua d’arribada». Doncs aquesta és la qüestió: segons el sistema de la llengua d’arribada, el tweet anglès es pot pronunciar [tuˈit] o, cosa potser més habitual, [ˈtwit], però no [ˈtujt], que no diu ningú, igual que twist no es pronuncia [ˈtujst] o Lluís no es pronuncia [ˈʎujs]; i una cosa escrita en català tuit o tuitar s’ha de pronunciar [ˈtujt] i [tujˈta(ɾ)], amb el mateix diftong de buit i buidar. I no és acceptable de justificar la grafia tuit en l’afirmació que en català mots com buit o cuit admeten les pronunciacions [ˈbujt] i [ˈkujt] i també [ˈbwit] i [ˈkwit], sense afegir-hi res més. No, les segones són pronunciacions valencianes que ara no discutiré, però fora del País Valencià les úniques pronunciacions acceptables són les primeres, i si algú exhibeix les segones, tindrem un castellanisme fonètic monumental.

I sobretot, després del tantes vegades proclamat principi d’universalitat de la terminologia, no s’entén que no es reaccioni davant el fet que totes les llengües de l’entorn escriguin tweet i que es consenti que el català sigui una raresa enmig del concert internacional. Ja veurem quina forma acaba en el DIEC. En qualsevol cas aquí hi ha la meva argumentació, i argumentar i debatre sempre és una avantsala indispensable de les preses de decisions.

 

Altres articles d’aquest blog sobre el mateix tema:

Sobre la traducció catalana de Twitter
En defensa de la forma «tweet»

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. Carles Rocher - 26 gener 2019 1:36 am

    El tuit dels veïns fa olor al Sakespeare d’Unamuno.

  2. 2
  3. Antoni Llull Martí - 28 gener 2019 12:07 pm

    Em semblen molt sòlids els teus arguments sobre la inconveniència d’usar tuit, tant en castellà com en català, amb clara divergència amb la forma adoptada per totes o quasi totes les altres llengües llatines. És un disbarat voler implantar formes i normes lingüístiques per votació de gent que no té coneixements científics del tema. La democràcia no hi té res a veure amb això. I si algun lingüista s’ha equivocat, els qui ho tenen clar han de rectificar-lo i aturar que s’escampi l’equivocació fent públiques raons tan sòlides i ben fonamentades com aquestes teves. Salut!

  4. 3
  5. Andrea - 29 gener 2019 4:04 pm

    Bona tarda,

    Recordo la traducció, perquè en vaig formar part. Recordo com el grup d’estudiants i professionals de la llengua catalana no deixavem de defensar piular i piulada. Però no servia de res, a banda de debats estèrils (a mi em sona millor, és massa llarg per Twitter…), era dolorós veure com amb aquell sistema de votacions es feien tries que feien mal als ulls. Es corregia i les votacions de nou desfeien la forma correcta. És el problema d’aquest país, qualsevol pot opinar de llengua. I qui es va treure batxillerat (o fins i tot ni això) considera que en sap més que qualsevol filòleg o professional amb experiència. Una veritable llàstima. No he tornat a col·laborar mai més en una traducció d’aquest estil ni ho faré. Si esmentes que vas participar en aquesta traducció infame, encara que expliquis tot el que vas intentar aturar, el teu prestigi com a professional queda tacat.

  6. 4
  7. Pep - 03 febrer 2019 7:57 pm

    Andrea: Això són castellanismes:

    *formar part: ser part
    *llàstima: pena, greu
    *intentar aturar: provar d’aturar, tentar d’aturar
    *quedar tacat: restar tacat

  8. 5
  9. Albert - 07 març 2019 11:04 am

    Acabo de comprovar que “formar part”, “llàstima”, “intentar (+ infinitiu)” i “quedar (+ participi)” apareixen al DIEC… Quin és doncs el criteri per dir que són castellanismes?

  10. 6
  11. Gabriel Bibiloni - 18 març 2019 12:25 am

    Un mot és un castellanisme quan és un castellanisme. El fet que figuri a un diccionari no li lleva aquesta condició. En el DIEC hi ha milers de castellanismes.

  12. 7
  13. Pep Culleres - 01 maig 2019 5:38 pm

    La llengua és plena de castellanismes, és a dir, paraules incorporades al català provinents del castellà; com té moltes altres paraules d’origen extern (italià, francès, anglès, basc, alemany…). És un fenomen natural de totes les llengües. Tota l’argumentació de l’article és fullaraca per arribar al motiu principal, que es redueix al mapa final (com és habitual): cal rebutjar ‘tuit’ perquè coincideix amb el castellà. Una obsessió malaltissa, això vostre! I això del ‘vaccinar’, que no diu NINGÚ, en fi…

Podeu deixar un comentari