No us acosteu segons a on

A un dels Balears amuntegats damunt la taula llegesc que foren moltes les persones que s’acostaren al funeral del polític Josep Moll, dimarts passat. Quin problema devien tenir aquestes persones que no volgueren anar-hi, i es limitaren a situar-se a un punt pròxim a l’església? Qui sap si una illeta o dues abans d’arribar-hi. No sabem ni la distància que guardaren del temple ni el motiu per què ho feren, car el rotatiu no ens en dóna clarícies.

No us espanteu. És que acostar-se a un lloc o a un objecte sempre ha significat situar-se prop d’aquest lloc o objecte, més prop del que un era abans. Si un s’acosta a un lloc, vol dir, en tot cas, que s’hi aproxima, no que hi va. Potser pot acostar-se a un concert a l’aire lliure, si no vol pagar entrada i es conforma sentint-lo a certa distància.

Passa, però, que en espanyol l’expressió acercarse a [un lloc] ha pres el sentit literal d’anar-hi, i, amb aquest significat, és una expressió usada intensament. Mañana me acercaré a tu casa y te llevaré el libro que te dije, o si te acercas al instituto podrás hablar con el director són frases en què el verb en qüestió és un pur sinònim de ir. I com que en una situació de subordinació lingüística qualsevol cosa que es diu en la llengua dominant més tard o més prest acaba dient-se en la llengua subordinada, ja teniu que en català de cada cop se sent més això d’acostar-se per anar. El que passa és que com més temps passam sumits en aquest bilingüisme subordinat més perdem la noció del que és d’una llengua i el que és de l’altra. Vaja que les dues llengües s’acosten i s’acosten tant que s’arribaran a fondre. Bé, la que es fondrà serà la nostra. Per tant, cal no acostar-se als mals models de llengua. Però n’hi ha de bons en circulació?

13 comentaris

13 comentaris rebuts

    1
  1. jordi - 31 agost 2007 11:55 am

    Bon dia des del Vallès Oriental. Ha estat el millor del que va de dia trobar el vostre espai web. LLegir-vos em complau en diferents aspectes, perque aprenc coses (la figuera “suma i sigue”)i perque sentir algú que estima la terra i sa llengua, em fa estar més optimista. Els biliguistes de la llengua subordinada, patim i patim… també sento serenor en la vostre manera d’escriure
    gràcies

  2. 2
  3. moz - 31 agost 2007 12:44 pm

    Una apreciació molt interessant!
    Li comunico que apareixerà al meu post d’avui per tal de celebrar el 3r BlogDay.
    Felicitats de tot cor per la tasca que duu a terme a favor de la llengua!

  4. 3
  5. Joan Capó - 31 agost 2007 5:29 pm

    Això em confirma que les notícies del Diari de Balears són traduïdes del castellà, segurament de la Última Hora.

    Crec que el model de l’AVUI és bo, excepte algun detall.

    Diumenge em vaig horroritzar quan a la crònica del partit de rugbi deien que “catalans i nord-catalans”. Pateix l’autocentrament i pateix la lògica. Per a un diari nacional els catalans del Sud (dels Pirineus)com els catalans del Nord som exactament igual de catalans. I és clar que el primer terme inclou el segon. La idea que es desprèn és que els catalans del Nord no són tan catalans com nosaltres. Penós!

  6. 4
  7. Anna - 31 agost 2007 8:26 pm

    De vegades sembla que el degoteig de calcs del castellà no es pugui aturar de cap manera! Aquest de l\’expressió \”acostar-se a\” n\’és només un exemple, i el més trist és que els mitjans de comunicació pretesament de \”casa nostra\” són els primers que s\’hi apunten… Cal estar ben a l\’aguait!

  8. 5
  9. Vicenç - 01 setembre 2007 12:37 pm

    Salutacions cordials des del Vallès Occidental. Acabo de descobrir el vostre web i us he de dir que és goig llegir els vostres escrits. També em connecto, sempre que puc, a IB3 Ràdio a través d’internet. Aquesta eina, l’internet, l’hauríem d’aprofitar per relacionar-nos (catalans, mallorquins, valencians i algueresos) més del que ho estem, i ho estem massa poc. Ens volen separar, aquesta tàctica és molt vella, però nosaltres hem d’intentar aprofitar les noves tecnologies per relacionar-nos com més va més. Jo vaig fer tots els estudis en espanyol, encara vivia el dictador quan vaig acabar-los, i vaig aprendre el català (el poc que sé) a base de llegir. Sobretot autors mallorquins. Per exemple és un goig llegir Miquel A. Riera, Baltasar Porcel, Maria A. Salvà, Gabriel Janer Manila, Vidal Ferrando, Miquel Bauçà, Villalonga, Damià Huguet, Costa i Llovera, Joan Alcover, Maria A. Oliver, Antònia Vicens, Blai Bonet, els llibres de viatges de mossèn Alcover, o el recull d’articles de Nadal Batle, així com les Rondaies Mallorquines de Jordi des Racó. Hi ha hagut sempre tants bons escriptors a les Balears… Una abraçada.

  10. 6
  11. joan - 01 setembre 2007 8:08 pm

    Podria ser “arribar-se” una bona traducció de “acercarse” en aqueix sentit?

  12. 7
  13. G. Bibiloni - 01 setembre 2007 10:41 pm

    Em sembla un castellanisme horrible. L’espanyol fa pronominals molts de verbs (per exemple, de moviment) que en català no ho poden ser: subirse al tren, bajarse del tren, llegarse a un lugar, venirse: te vienes a casa, andarse: andarse con rodeos, entrarse, salirse, etc.

  14. 8
  15. Sebastià - 02 setembre 2007 2:15 am

    Potser hauria estat millor posar “arrambar-se”.

    El DCVB, després de definir “arrambar” (“Fer o posar més prop d’una cosa, fins a tocar; acostar una cosa o coses a un lloc per mantenir-les unides o per treure-les d’enmig i deixar espai lliure”), defineix el verb pronominal “arrambar-se” així: “anar (a un lloc)”.

  16. 9
  17. Francesca Verd - 02 setembre 2007 5:37 am

    Devia ser que això tan nostre de “pegar un bot” no semblava correcte, tractant-se d’un funeral. Tampoc no hem de pensar malament. 😉

  18. 10
  19. G. Bibiloni - 02 setembre 2007 7:36 pm

    L’Alcover-Moll, quan dóna a arrambar el significat de “anar a un lloc” posa l’exemple Trebeliano, tant de temps sense arrambar-se per aquí. Crec que seria igualment acceptable Trebeliano, tant de temps sense acostar-se per aquí. I és que una cosa són aquests usos més o menys expressius i ocasionals i una altra l’ús de “acercarse a” esdevingut fix i neutre, com fa l’espanyol.

  20. 11
  21. Lluís Cerdó Fernández - 04 setembre 2007 6:57 pm

    En realitat, “acercarse a” no vol dir exactament “anar-hi” sinó més aviat “passar-hi” —que indica una situació transitòria—, com ho demostren ets exemples que has posat. “Vaig a s’oficina” a fer-hi feina, però “pas per s’oficina” (castellà “paso por la oficina” o “me acerco a la oficina”) perque hi he de recollir uns papers, hi he de fer una gestió, etc. Un estudiant “va” a s’institut perque hi té classe; però “passa” per s’institut a recollir ses notes o a matricular-s’hi.

    Ès evident que emprar “acostar-se” (a un lloc) com a sinònim d’anar-hi (o més aviat “passar-hi”) ès una mala tracucció calcalda des castellà, i pens que un equivalent adequat i genuí ès “arrambar-se”, com ha apuntat en Sebastià més amunt.

  22. 12
  23. caroia - 13 agost 2009 10:34 am

    l’equivalent català és : “fer cap a” un lloc: anar-hi per passar-hi més o menys temps.

  24. 13
  25. jp - 23 agost 2009 6:57 pm

    també iria bé : Fer-se ençà

    ” Feu-vos ençà ! Aquí fem les millors gofres ! “

Podeu deixar un comentari