Tinent de batlessa
Veig que l’edil palmesà Eberhard Grosske diu —ho he llegit en el seu blog— que és tinent de batlessa. En un principi pens que és una gràcia —la llengua és un gran estri per a jugar—, però aviat veig que la cosa no va de bromes. Faig una passada pel Google i hi trop 297 pàgines amb tinent d’alcaldessa, 260 pàgines amb tinent de batlessa, 121 pàgines amb tinenta d’alcaldessa i 3 amb tinenta de batlessa. És clar que les pàgines amb tinent/a de batle o tinent/a d’alcalde en el cas que el batle sigui una dona (la cerca, o més aviat prospecció, és més difícil) són multitud. No sols no era una gràcia sinó que constat que l’expressió surt impresa amb totes les formalitats en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Ai, Senyor.
No hi ha dubte que és una conseqüència més d’aquesta pandèmia que recorre el món, que és el gran desconcert que s’ha muntat arran del denominat “llenguatge no sexista”. Un tsunami que arrossega masses ingents de persones amb tanta bona voluntat igualitària com dificultat —normal i comprensible— per a entendre el funcionament de les estructures gramaticals.
Tinent de batl(l)e és un terme únic, en què batle no es refereix a una persona concreta sinó a un concepte, independent de la identitat i del sexe de qui l’encarna. És el mateix que passa quan els estatuts d’una universitat diuen que “el Rector serà elegit pel Claustre”. Aquí el Rector “no té sexe”, cosa que no entenen algunes que en casos com aquest munten un cafarnaüm pretenent que es digui sistemàticament el Rector o la Rectora o un engendre com la persona responsable del Rectorat.
Una cosa ja més discutible és si la primera part del terme ha de dur necessàriament —si és el cas— una marca de gènere femení: tinenta de batl(l)e. Aquí hi ha una desavinença entre el llenguatge popular i el que podríem qualificar de més culte. El primer tendeix a posar marca gramatical de femení —i no me n’estrany gens— a tot allò que es refereix a les dones, sense contemplacions. Record que a Inca —per posar un exemple— quan va aparèixer la primera dona que feia de policia local, li van dir sa monicipala. I és freqüent de sentir en persones no excessivament il·lustrades la fiscala o la gerenta. La regla, tanmateix, és que les paraules acabades en -anta o -enta que corresponen a participis de present llatins són invariables quant al gènere, en coherència amb l’ètim llatí. Així diem una amant, una delineant, una dibuixant, una conferenciant, una manifestant, una vigilant, una gerent, una pacient, una vident, etc. Les excepcions són algunes paraules que, seguint la tendència de la llengua popular, s’han “colat” en el llenguatge codificat amb una a de femení, com ara assistenta, dependenta, regenta o presidenta. Com que un món especialment afectat pel mal del “llenguatge no sexista” és el de l’ensenyament, ara es pot veure amb profusió una paraula com estudianta, inclosa en el diccionari de l’Institut com a forma secundària. Pel que fa als càrrecs de sergent, tinent i comandant, la Filològica prescriu els femenins sergenta, tinenta i comandanta. Alguns arrufaran el nas i altres no: això no és matemàtica.
12 comentaris12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Fins i tot la rectora de la UIB, en el discurs de la cerimònia de graduació d’enguany (que va tenir lloc ahir horabaixa al campus), després de saludar els “professors i professores”, “pares i mares”, va donar l’enhorabona als “estudiants i ESTUDIANTES”. Quan ho vaig sentir, el cor em va com a botir!
A mi em cau la cara de vergonya cada cop que he de fer servir el carnet d’estudiantA de la Universitat de Barcelona… Sembla mentida!
A la UAB les noies no teníen un carnet que deia “estudianta”, com a la UB. Ara que sóc professor, tinc un carnet que diu “professorat”. Trobo que és un ús correcte, ja que diu que pertanyo a aquest col·lectiu. Ara, ho trobo abusiu quan es fa servir en frases com “el professorat que vulgui renunciar a…”, ja que realment volen dir “aquells professors”, i justament no és tot un col·lectiu.
En quant a “pares i mares”, “professors i professores”, etc, no em molesta gens perquè sóc traductor i cobro per paraula, i per tant, estic cobrant més diners per mots que, de totes maneres, no haig de traduir a l’anglès, perquè aquests dos exemples, en anglès, són simplement “parents” i “lecturers” respectivament. Visca el llenguatge políticament correcte! És ridícul però jo cobro més peles!
palmesà? brrrrr ja sé que surt al DIEC
preferesc ciutadà (DGEC)
tampoc em fa el pes palmer (Moll)
A mi tampoc no m’agrada palmesà. Ho he escrit de mala gana. Però avui ciutadà té un significat tot altre, definitivament fixat i generalitzat. Palmer no ho ha dit ningú mai. Ni palmenc, ni palmí ni palmà… Renunciam a tenir un gentilici i diem de Palma? És un problema.
El DIEC (que, per cert, recull “estudianta”) diu que “alcalde” és mot masculí i femení. És a dir, les dones poden ser alcaldes o alcaldesses (i només batllesses). Seria més lògic, doncs, parlar d’alcaldes tant si són homes com dones. Tanmateix, en la mesura que “alcaldessa” és sinònim d'”alcalde” en totes les seves accepcions, cal suposar tan correcta la forma “tinent d’alcaldessa” com “tinent d’alcalde” si qui mana és una dona. Lletja, potser, però correcta. Sexismes a part. Però només és una opinió “no excessivament il·lustrada”.
Rectific el meu error sobre el DIEC. Efectivament, recull la forma estudianta (com a entrada independent, cosa que pot despistar els qui fan la consulta online). Amb tot, el DIEC reforça el caràcter invarible del mot respecte del Fabra. Aquest feia obligatòria la forma estudianta (cosa mala d’entendre), mentre que el DIEC admet les dues possibilitats.
Bé, hi ha qui ho resol d’una manera ben simple: tinent -ta d’alcaldia.
idò jo trob que això haurien de ser matemàtiques. Perquè si nosaltres mateixos no ens avenim, ves què faran els que volen aprendre català?
Una cosa que no acab d’entendre és que aquells que no volen cap mena de discriminació lingüística entre homes i dones, no estiguin encantats amb paraules que serveixen, indistintament, per un i altre sexe, com estudiant, amant, fiscal, pacient, etc., i precisament, vulguin marcar una diferència entre sexes allà on no n’hi ha ni hi fa cap falta!
Solució de VilaWeb:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3211655
Sembla que hi ha un poc de confusió. A la mateixa persona (una dona) en aquesta notícia li diuen tinent d’alcalde i tinent batlle.