No faceu cas del títol d’avui. Com sempre que va entre cometes és un títol «lúdic». Avui és la diada de la Mare de Déu dels Àngels, per la qual moltes dones es diuen Àngels, i avui, naturalment, fan festa. Alerta que aquí hi ha segregació de sexes, i els homes que es diuen Àngel no fan la seva festa avui sinó el 2 d’octubre o bé el segon diumenge després de Pasqua (vegeu l’entrada «Sant Àngel»).
La figura de la Mare de Déu dels Àngels fou promoguda per sant Francesc d’Assís i els franciscans, però hi ha alguns elements precedents. Aquesta advocació es basa segons algunes fonts en la idea que Maria fou acompanyada d’àngels durant la seva pujada al cel. Segons la llegenda, en el segle IV pelegrins procedents de la Terra Santa van construir una esglesieta prop d’Assís (Itàlia), que fou anomenada la Porciúncula (en italià la Porzioncula, per estar edificada en una petita porció de terreny) i que fou dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. Llegenda a part, l’esglesieta està documentada en el segle IX. Al començament del segle XIII estava molt deteriorada, i sant Francesc d’Assís la va restaurar i la va convertir en la seva base d’operacions. Allà va fundar l’orde dels franciscans i allà va construir unes cabanes que foren, amb l’esglesieta, el primer convent franciscà. Allà Francesc d’Assís i Clara d’Assís van decidir de fundar l’orde de les clarisses. Mort Francesc, aquell convent es convertí en centre de pelegrinatge, de cada vegada més multitudinari. En el segle XVI, el papa Pius V va fer enderrocar el convent i començà la construcció de la majestuosa basílica de la Mare de Déu dels Àngels, d’estil manierista, que inclou, sota la cúpula, l’esglesieta medieval de sant Francesc.
Els franciscans escamparen la devoció a la Mare de Déu dels Àngels per tot el món. En tot convent franciscà hi havia una capella amb aquesta advocació. A Palma, per exemple, hi havia dos convents franciscans: el que encara existeix, a la plaça de Sant Francesc, i el convent de Jesús, desaparegut, que era extramurs, on ara hi ha l’hospital psiquiàtric. En el convent de Palma hi hagué la capella de la Mare de Déu dels Àngels, o capella dels Àngels, aferrada al vell convent, a la dreta de la porta d’entrada al convent. Fou enderrocada al final del segle XIX, després que tot el conjunt es degradàs, conseqüència de la desamortització. L’altre convent era conegut popularment com a convent de Jesús, però tenia per nom exacte convent de Nostra Senyora dels Àngels. Un dels frares il·lustres d’aquest convent fou Miquel Serra Ferrer, conegut com a Juníper Serra. Ell és el responsable que la ciutat de Los Angeles tingui aquest nom. Un nom que imposà a la missió per ell fundada pensant en la Mare de Déu principal dels franciscans, o en l’esglesieta de la Porciúncula o en el seu convent mallorquí.

A propòsit, a Palma també hi ha una església dita la Porciúncula, evidentment creada pels franciscans. El conjunt, amb convent i col·legi, va ser edificat a partir de 1914 al lloc que ara es diu Platja de Palma i llavors es deia arenal de Son Sunyer. L’església actual, del 1964, rodona, avantguardista i amb immensos vitralls, en substituí una altra d’anterior que era de les mides de la Porciúncula d’Itàlia. Els franciscans van implantar la seva petja a tota aquella àrea, i com a conseqüència, els llogarets dits el Pil·larí i les Cadenes, sorgits al començament del segle XX, tenen respectivament sant Francesc i la Mare de Déu dels Àngels com a titulars de les seves esglésies. Cosa que va fer que els noms oficials durant molt de temps fossen San Francisco i Los Ángeles, dos noms que popularment no ha dit mai ningú. Naturalment, les Cadenes avui té la seva festa patronal.

A Barcelona hi hagué el convent dels Àngels, al carrer del mateix nom, fundat a mitjan segle XVI, però no era de franciscans sinó de monges dominicanes. Els corders de Barcelona, que no són els bens sinó els qui feien cordes, veneraven la Mare de Déu dels Àngels com la seva patrona. Avui l’antic convent és part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

La Mare de Déu dels Àngels és la patrona de moltes viles, llogarets i parròquies. Al País Valencià és la patrona de Mislata (l’Horta oest), de Sant Mateu (el Maestrat), de Serra (el Camp del Túria), de Silla (l’Horta sud), de Torrella (la Costera) i del barri del Cabanyal de la ciutat de València. Al Principat és patrona de Casserres (el Berguedà), d’Oliana (l’Alt Urgell) i de Sant Martí Vell (el Gironès), on hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, construït en el segle XV. A Mallorca és patrona de Cala Millor i de Pollença. En aquesta darrera vila és festa grossa en què es fa la tradicional representació de la batalla de moros i cristians, en la qual participa tot el poble i que rememora la victòria dels pollencins, encapçalats per Joan Mas, sobre mil cinc-cents pirates moros manats per Dragut, el 30 de maig de 1550. Després que les campanes toquin el Via Fora, la batalla comença amb el crit de Joan Mas «Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos. Pollencins, alçau-vos, que els pirates ja són aquí». I després del combat entre els dos bàndols es produeix la victòria dels cristians, que a l’església canten en acció de gràcies el Te Deum i el Puix Patrona, goigs a la Mare de Déu escrits per l’il·lustre pollencí Miquel Costa i Llobera.

La Mare de Déu dels Àngels també és la patrona del Col·legi de Velers de Barcelona. Aquests velers no són embarcacions, ni tan sols fabricants de veles per a vaixells, sinó fabricants de vels de seda. La seu d’aquest col·legi artesanal és l’anomenada Casa de la Seda, edifici singular construït en el segle XVIII i situat en el barri de Sant Pere.

Molts d’anys als pollencins, a les viles que fan festa i a totes les Àngels.