Cal triar bé i escollir poc

Observo encuriosit l’ús extraordinari que al Principat —o potser només a la part de Barcelona, no ho sé— es fa del mot escollir. Que si el Parlament ha d’escollir un president, que si tal persona ha estat escollida com a representant de no se què, que si no sé qui ha estat escollit a les urnes, etc. El verb s’empra tant si l’elecció es fa mitjançant una votació com si no. Veig el mateix ús en espanyol («escoger un presidente», se suposa que votant) i no és sols espanyol de Catalunya, sinó que en veig exemples a la premsa espanyola i hispanoamericana. És, doncs, un ús comú a català i espanyol. Diverses fonts ens diuen que escollir tenia poc ús al Principat, on era més usual triar (a part d’elegir, sobretot si hi ha votació), per la qual cosa deu haver-hi hagut una evolució, car sembla que ara triar recula davant l’omnipresent escollir.

Ens explica Coromines (DECLC, s.v. collir), que en llatí antic legere significava ‘collir, agafar’, i que amb el prefix ex– es formà exlegere (simplificant,  elegereeligere) que significava ‘triar’ i d’on surt per via culta el mot panromànic elegir. Però el legere (‘collir’) aviat va restar antiquat i va ser substituït per una altra forma prefixada, colligere, d’on surt l’actual collir. I quan el legere (‘collir’) va restar antiquat era lògic que el prefixat eligere (‘triar’) també flaquejàs i que sobre el seu vencedor, colligere, es formàs un altre mot prefixat, excolligere, que agafà el significat de ‘triar’. Això darrer degué ser sobretot en llatí hispànic dels dominis actuals espanyol i portuguès. Del colligere vénen el català collir, l’espanyol coger, el portuguès colher, el francès cueillir o l’italià (rac)cogliere. Amb la particularitat que els mots espanyol i portuguès signifiquen agafar qualsevol cosa mentre que a les altres llengües romàniques signifiquen agafar només flors, fruits o semblants. Llevat d’un ús aberrant i espanyolitzant que fan alguns mallorquins, que cullen el telèfon, el tren, l’autobús, els lladres, refredats, manies i tot allò que en espanyol es pot coger. Del llatí excolligere surten l’espanyol escoger i el portuguès escolher, que signifiquen ‘triar’. És un mot bàsicament propi d’aquestes dues llengües iberoromàniques, absent en les altres de la família romànica. En espanyol escoger surt profusament en totes les èpoques, començant pel Cantar del mío Cid. En català ja és una altra cosa.

Respecte al català, Coromines ja ens diu al diccionari etimològic espanyol (DCECH) que no en coneix exemples antics; dada interessant. De totes les aparicions que hem vist a la documentació medieval només en coneixem algun ús en Jaume Roig. Res més, cosa que indica que a l’Edat Mitjana el mot era pràcticament inexistent en català. En el CICA (Corpus Informatitzat del Català Antic), que arriba al segle XVIII, no n’hi hem sabut trobar cap cas. I en el CIVAL, corpus de textos valencians, en trobam un exemple en el segle XVII (Gaspar Blai Arbuxech, 1666), que ja pot ser clarament induït per l’espanyol. Després ja passam a una aparició del 1853. El diccionari Torra (1640), que és una adaptació d’un diccionari castellà, enregistra escullir amb una simple remissió a triar. I el mot escollir és totalment absent del diccionari Lacavalleria (1669), molt més consistent que el de Torra. Sí que surt ja als diccionaris del segle XIX.

Pel que fa a la llengua parlada, Coromines, en el seu diccionari etimològic espanyol, ens deia que a la Catalunya del Nord només s’usa llestar i que en el Principat [sud] triar és més popular que escollir. Ho referma en el diccionari català (DECLC), on diu que escollir és «un mot molt rar a l’Edat Mitjana, i no general avui, en què segueix dient-se més aviat triar en tot el Principat i llestar (amb caràcter preferent, potser únic) en rossellonès; tanmateix escollir és també actualment d’ús més o menys general a les Illes, el Principat i sobretot en valencià (on triar no s’usa si no és en alguna accepció especialíssima, de triatge de productes agrícoles.». Pel que respecta al Principat, és evident que hi ha hagut una evolució, car ara escollir es diu per pa i per sal, fins i tot quan no cal dir triar sinó elegir. Desconec els usos exactes del País Valencià; els lectors valencians d’aquest post podran fer-hi les seves aportacions. Quant a Mallorca puc dir que escollir és una cosa molt rara i que en el meu entorn, i a l’entorn de persones que he consultat, és perfectament inexistent.

La semàntica d’aquests mots també és un capítol ben interessant. Notem que el català té tres mots (elegir, triar i escollir) mentre que les altres llengües de l’entorn només en tenen dos, com l’espanyol (elegir i escoger), el portuguès (eleger i escolher), el francès (élire choisir), l’italià (eleggere scegliere ) o l’anglès (to elect i to choose). Vegem quina és la semàntica en aquestes llengües que tenen dos mots. En totes elegir (elegir, eleger, élire, eleggere, to elect) significa en primer lloc triar una persona o diverses per a ocupar algun càrrec o alguna responsabilitat, sobretot mitjançant una votació. En segon lloc, elegir és l’acció de mostrar una preferència per una persona, un poble, un col·lectiu, etc.: «el poble elegit per Déu», «molts són cridats i pocs, elegits (frase evangèlica)». Per al significat de triar entre diversos objectes o diverses opcions el mot normal i neutre és triar (escoger, escolher, choisir, scegliere, to choose). Elegir per a referir-se a una tria entre coses sol ser literari o d’un to més o menys pujat («el destí que cadascú ha elegit»).

Ara vegem com els diccionaris catalans administren els nostres tres mots. La primera cosa a remarcar és que utilitzen el mot escollir com a instrument per a la definició dels altres. «Elegir: escollir entre diverses possibilitats» (DIEC); «elegir: escollir qualcú o qualque cosa per a un fi determinat» (DCVB); «elegir: escollir (algú o alguna cosa) per a un fi determinat» (DFabra). Cosa que, curiosament, no fa el Labèrnia: «elegir: triar, destinar una persona ó cosa á algun fi». Ni el Lacavalleria: «elegir: triar alguna cosa». Això a part, els diccionaris catalans són poc clars respecte del significat dels tres mots. Sobre elegir, i descomptant les eleccions amb votació, el DIEC ens diu (accepció 1) que elegir és «escollir, seleccionar, entre diverses possibilitats per a un fi determinat», definició que tot d’una pensam que també pot servir per a triar. I si anam a triar, veurem que —descomptant significats com els de triar llana o bestiar o triar-se la llet— simplement ens remet a escollir. I d’escollir només diu que significa «prendre de preferència», una definició que ja és de Fabra. És a dir, que escollir i triar són sinònims, amb l’agreujant que la forma definida (primària) és escollir i no triar. Els altres diccionaris actuals no aporten res més d’útil.

En resum, la introducció discreta del mot escollir en segles passats, deixant a part el cas isolat de Jaume Roig, pot ser molt bé un fenomen d’interferència. Era un mot innecessari, perquè el seu significat ja estava cobert per triar. A partir d’aquí, la asimetria entre el català (amb dos mots, triar i escollir) i l’espanyol (un sol mot, escoger) i la semblança formal entre escoger i escollir han afavorit en temps moderns l’expansió d’escollir i el replegament del mot inexistent en espanyol (triar). Faríem bé de promoure la parella dels mots genuïns, elegir i triar, i fer-los servir com ho fan les altres llengües romàniques.

9 comentaris

9 comentaris rebuts

    1
  1. Pep - 21 abril 2018 2:49 pm

    El Vocabulari de Faraudo recull una atestació de ESCOLLIR: “… axi de primer sculli lo meu mal quant naxia, lo qual mateix fet gran, abseguà tota la mia raho & concell…” Alberti, Leon Battista Deifira (traducció), 325.

    Cal esmentar l’occità Causir al costat de Triar de significat difetent de eléger o elegir (gasc. esleguir, eslegir, esléger). També se pot dir Causir o nommar una persona.

  2. 2
  3. Francesc Gispert Sánchez - 21 abril 2018 3:44 pm

    Jo sóc d’un poble del Gironès i, almenys en el meu entorn, encara predomina ‘triar’. Diria que, a les comarques gironines, el verb ‘escollir’ el fan servir principalment els castellanoparlants.

  4. 3
  5. Pep - 21 abril 2018 7:29 pm
  6. 4
  7. Pep - 21 abril 2018 7:31 pm

    Poble en el significat de Vilatge és un castellanisme.

  8. 5
  9. Ferran-Lluís Naya i Alemany - 23 abril 2018 10:07 pm

    Mestre:
    Davant de la vostra requesta, us diré que ací a la Marina Alta el verb escollir és absolutament desconegut entre la gent de parlar genuí i no escolaritzada. Ma muller, parlant genuïna de Meliana, vora València ciutat, no he recorda en boca de pares ni avis. Ni recorde haver-ho sentit a gent no escolaritzada ni a Biar ni a Morella (on he viscut). Sols usem triar (fins elegir ens és llibresc). L’usem en tots els contexts, el q és relegat a l’agricultura és destriar q sols conec al mot “destrio” p.ex. les taronges del destrio. Actualment el verb escollir comence a sentir-lo a gent de parlar “inflat/unflat” q vol bufar en caldo gelat i, creu imitar el q creu correcte català del Principat i “estàndard” de llibre, bàsicament mestres, professors i polítics q volen marcar distància del valencià de poble. Algun claustre del meu IES és d’escàndol. Escollir, guix, mirall, agafar, marxar… són paraules fetitx de “qui vol parlar bé”. Demà preguntaré a una companya de la Marina Baixa i a una de Novelda.
    Ara mateix en faig difusió.

  10. 6
  11. Ferran-Lluís Naya i Alemany - 24 abril 2018 7:43 am

    Em conformen que a Comtat tampoc no diuen escollir sinó triar. És més, em diuen q els sona acastellanat.

  12. 7
  13. J. Llastra - 24 abril 2018 3:06 pm

    ‘Triar’ és d’ús general en valencià central. Fins i tot en el seny de ‘negar-se’ l’allioli.

  14. 8
  15. Ferran L. Naya i Alemany - 25 abril 2018 10:21 pm

    Em confirmen de Novelda q també diuen triar i no escollir. Si tenim en compte q hi diuen sacar per traure… Podríem dir ja q Coromines creà un mite sobre el valencià? On i a qui sentiria ell dir escollir? No seria a Pego quan vingué…

  16. 9
  17. Albert Gilabert - 30 abril 2018 5:23 pm

    Les dades de Coromines són inexactes. En valencià oral “escollir” és inusitat. En el valencià escrit cada vegada apareix més suposo que per còpia de l’ús principatí, on a hores d’ara “escollir” desplaça “triar”, de la mateixa manera que ” recollir”, inoït en el valencià oral, es va fent més popular en el valencià escrit davant d'”arreplegar”.
    Caldria parlar també d'”elegir”: els diputats s’elegeixen, no s’escullen.

Podeu deixar un comentari