L’adjectiu que correspon a policia es veu en català (i en espanyol) de dues maneres: policial i policíac. Amb una tendència a certa especialització: es parla de fonts policials o de repressió policial i de novel·les policíaques, sembla que seguint l’ús espanyol. El DIEC registra les dues formes i en el cas de policial remet a policíac, però només quan significa «relatiu o pertanyent a la policia». Les novel·les només són policíaques. Però el mot policial no ha entrat en el diccionari català de l’Institut fins a la segona edició del DIEC (2007). El Fabra només registra policíac, igual que les successives edicions d’aquest diccionari a càrrec de la Secció Filològica i la primera edició del DIEC. I això per què? Cal tenir present que el mot policia (del grec politeía, ‘govern de la ciutat’), aplicat a un cos encarregat de l’ordre i la seguretat, és molt modern. Fins al 1869 no apareix aquesta accepció en el diccionari de l’Acadèmia espanyola. Abans policia significava ‘ordre’, ‘bon govern’, ‘cortesia’ i fins i tot ‘neteja’. Si policia, amb el significat de ‘cos armat per al manteniment de l’ordre’, és un mot modern, també ho són els seus derivats. El diccionari de l’Acadèmia espanyola registra el derivat policíaco a partir del 1917, i el derivat policial, a partir del 1947. Quan es va redactar el diccionari Fabra, al diccionari espanyol, i en l’ús espanyol, només hi havia policíaco, cosa que degué pesar en l’adopció d’aquesta forma en el diccionari Fabra. I per això en el nostre país sempre hi ha hagut la creença que policíac era molt millor que policial, si aquest no es considerava un barbarisme.

Però mirem si això és una visió encertada o no. Quina forma seria en català la més adequada? Totes dues són resultat d’un procés derivatiu, que afegeix a l’arrel els sufixos -al i –ac. En català tenim una quarantena de mots acabats en –ac, terminació que amb la valor que ara ens interessa només va precedida de la vocal i. Llevat d’amoníac i zodíac, tots són adjectius: afrodisíac, demoníac, austríac, cardíac, hipocondríac, maníac, paradisíac, etc. Però observem una cosa: tots menys policíac són procedents de mots grecs o llatins que ja en aquestes llengües s’havien format amb els sufixos akos o acus (‘relatiu a’). Ètims grecs són aphrodisiakós, kardiakós, hypochondriakós, daimoniakós, zoidiakós, etc. passant pel llatí aphrodisiacus, cardiacus, hypochondriacus, daemoniacus, zodiacus, etc.;  altres tenen ètims estrictament llatins com ammoniacus, maniacus o paradisiacus. Però no hi ha cap mot que s’hagi format en català per derivació a partir del sufix –ac, com crec que tampoc no n’hi ha en les altres llengües romàniques. Policíaco és una creació espanyola formada per analogia amb altres adjectius acabats en –íaco (la quarantena que més amunt hem vist). En francès es diu policier, en occità policièr i en italià, poliziesco; en cap llengua no acaba en –ac o forma equivalent. És a dir, que –ac en català no és un sufix productiu, i policíac s’ha de considerar un hispanisme.

Per contra –al, derivat del llatí (a)lis, és un sufix altament productiu, generador de mots completament genuïns. Mots creats en català amb aquest sufix són artesanal, colonial, comtal, comercial, constitucional, existencial, funcional, genial, individual, industrial, musical, papal, presidencial, senyorial, sentimental, torrencial, tribal, tropical i moltíssims més. Naturalment, també n’hi ha molts que no s’han format en català sinó que deriven de mots llatins acabats en –alis (baptismal, conjugal, dominical, filial, nupcial, virginal i moltíssims més). Diguem, ja que hi som, que si el sufix llatí alis anava precedit d’una arrel amb una l, sofria dissimilació i es transformava en aris. D’aquí angular, familiar, militar, popular, etc. Tornant al nostre mot, és ver que en cap altra llengua, que sapiem, no s’afegeix aquest mateix sufix al a l’arrel del mot policia (llevat del portuguès, que diu policial amb tots els significats), i que sense el referent espanyol potser no tindríem policial. Potser policier o policiari, però això són suposicions. En tot cas, si s’ha de triar entre policíac i policial, el segon és clarament preferible.