Caçadors (furtius) de paraules

Els principatins necessiten com el pa conèixer millor Mallorca. En lloc de Mallorca podeu posar-hi qualsevol part del país exterior al perímetre de les quatre províncies. Qualsevol espanyol sap perfectament com és la pronúncia andalusa o la sud-americana, però els nostres connacionals dels voltants de Barcelona es fan un senyor embull amb el català de Mallorca. Si no, l’actriu que dies enrere va fer la paròdia —molt bona per la resta— de Maria de la Pau Janer a Polònia no hauria dit aquella cosa tan insòlita de es pëpë (el PP), una pronúncia que a Mallorca, evidentment, no s’ha sentit mai en boca de ningú. Faig servir el caràcter ë per a transcriure el so de la vocal neutra.

No sé si el programa Caçadors de paraules que han emès avui, de la Mallorca profunda estant i amb matances incloses, servirà per a corregir aquesta anomalia, però bé em tem que no. Aquest és un programa simpàtic, que té el mèrit de mostrar que es pot fer una emissió de divulgació lingüística viva i engrescadora. Fins i tot n’hi ha que s’han excitat perquè hi surt el mapa complet de la nació. Només faltaria, tractant-se d’un programa de llengua. És un programa interessant, que el presentador condueix amb gràcia, però en el d’avui s’ha vist ben a les clares la necessitat d’una bona assessoria lingüística. L’expressió caçadors furtius, del títol, no vol contenir cap desconsideració, sinó just evocar el fet que aquest tipus de caçadors solen disparar a tot el que es mou, que és el que han fet avui en el nostre programa. La nòmina de paraules que han aparegut escrites a la pantalla és un fritibullit —aquesta no és al diccionari— on es barregen coses poc barrejables. D’una banda, paraules bàsiques de la llengua, no necessàriament mallorquinismes, com cerra, capolar, verro, saïm o lletuga, que els catalans que no les coneixen n’haurien de sentir vergonya. Curiosament, per a explicar el significat de capolar han donat el “sinònim” picar, que és un castellanisme infecte, igual que la paraula picadora, l’electrodomèstic. Aprofit per denunciar la frase picar carn per fer mandonguilles, que surt en el diccionari del IEC. D’altra banda, sortien vulgarismes de campanar, com guilleta (galeta), que la majoria de mallorquins no han sentit mai, i que molts televidents deuen haver pensat que són generals a l’illa. I al costat d’això errades a dojo: castellanismes com gorrino —que una senyora s’ha tret de la màniga— o ensalada, mesclats amb el “tresor” lèxic insular; talla de carn escrit a la pantalla quan el personatge havia dit tallada de carn, només que amb la pronúncia taada; i la gracieta d’un dels protagonistes de les matances, que ha dit bona enhora per enhorabona, que ha sortit escrit a la pantalla com una mallorquinada més. Potser l’errada més estrident és la forma lletulla (lletuga), també escrita a la pantalla, i que no ha dit mai cap mallorquí, ni tampoc el que intervenia en el programa. El que deia aquell bon home era una g palatal. Passa que molts de manacorins, si no tots, pronuncien la primera lletra de gana exactament igual com els espanyols pronuncien la primera lletra de ya o —la immensa majoria— el primer so de llave. Els nostres desorientats caçadors de paraules no han percebut una g palatalitzada sinó el so ieista de llave, i ben decidits ho han grafiat lletulla. Una dada ben interessant per als estudiosos de la fonètica.

13 comentaris

13 comentaris rebuts

    1
  1. Toni Lluís Retes Duran - 25 abril 2007 8:49 pm

    Jo em vaig indignar un poc amb el caçadors de paraules de despús ahir. Ja vaig fer notar al bloc de Caçadors de paraules a veure quin lingüista hi havia darrera d’aquest programa. L’errada de “lletulla” com a bon manacorí em va indignar d’allò més. Si el lingüista és filòleg català (que crec que ho hauria de ser per…) deu haver fet un poc de dialectologia (que crec que més que un lingüista haurien d’haver agafat un dialectòleg català) hauria de saber que a alguns pobles de Mallorca existeix la [c] per la [k] i la [?] per la [g] en segons quins contextos.

    Però bé, a aquesta falta d’oïda fina -i de noció dialectològica- (si ho sentís en Mossèn Alcover) se li ha de sumar no saber cercar al diccionari. Vareu veure com van escriure la forma felanitxera de dir pèsols? Si no record malament “estiraquissons”. Però, en català disposam d’un diccionari fabulós conegut com DCVB i, tot i que me va costar molt trobar la paraula, la vaig trobar. Així és com Alcover-Moll l’escriuen: “estiregassó”. Aniria bé que emprassin aquest gran diccionari, almanco no farien errades tan grosses…

    Res més. A part d’això, crec que el programet ha despertat l’interès a molta i gent i només som nosaltres -els quatre carrinclons- que ens queixam d’aquestes coses…

    SALUT

  2. 2
  3. G. Bibiloni - 25 abril 2007 10:32 pm

    Nota per a alguns lectors del Racó Català:

    Els amics del Racó Català em fan la distinció de publicar molts dels meus posts, cosa que m’afalaga, perquè si els publiquen vol dir que els troben d’algun interès. Em sap greu, però, que alguns lectors del Racó llegeixin els meus textos massa precipitadament i en facin deduccions també precipitades. Aquest mateix post ha estat vist per algú com una crítica d’un perifèric a la gent del Principat en general. No, amics: fer una crítica a un programa de televisió (després d’afirmar que és interessant, engrescador i viu) no és criticar la gent del Principat; igual que fer una crítica (que quan la faig és sagnant) als programes d’IB3 no és criticar ni menystenir la gent de les Illes.

    D’altra banda no veig per que ha d’ofendre algú la frase “paraules bàsiques de la llengua, no necessàriament mallorquinismes, com ‘cerra’, ‘capolar’, ‘verro’, ‘saïm’ o ‘lletuga’, que els catalans que no les coneixen n’haurien de sentir vergonya”. Els ofesos segurament s’han errat amb la paraula ‘catalans’. Doncs no us erreu: quan jo dic ‘catalans’ mai mai mai de la vida em referesc a la gent del Principat. La frase diu que qualsevol català de qualsevol territori hauria de sentir vergonya de no saber el significat de paraules bàsiques (he dit bàsiques) de la llengua, siguin d’ús preferent en el Principat, a València, a Menorca o on sigui. Encara que la culpa no és del tot seva, evidentment. I quan dic que els principatins haurien de conèixer millor Mallorca és evident que no critic els principatins sinó els sistema de compartimentació que ens perd.

  4. 3
  5. Diari del Votant Anònim - 26 abril 2007 4:55 pm

    Crec que Caçadors de Paraules és, amb els seus defectes, un dels pocs programes interessants que fan a la televisió (en general). Si bé puc estar d’acord amb la crítica, tampoc em sembla suficient la justificació que dones al comentari de sobre en relació a la vergonya que hem de sentir els catalans. Simplement, perquè és impossible que, no ja la majoria, sinó simplement un 25% coneguin els 5 exemples que s’esmenten. Jo mateix desconeixia què significava “cerra”, i no visc precisament a cap ciutat…

  6. 4
  7. G. Bibiloni - 26 abril 2007 5:53 pm

    Una part de la culpa del fet que molts de compatriotes desconeguin paraules bàsiques de la llengua la tenen els —o molts— responsables (lingüístics) dels principals mitjans de comunicació del país, que d’ençà que ocuparen el “poder” dugueren a terme una implacable depuració de paraules, amb l’excusa que la gent no les deia i amb la fal·làcia que els mitjans havien d’emprar un català “real”. D’aquesta manera es perdia l’oportunitat de divulgar una part important del nostre bagatge lèxic. I com s’hauria pogut divulgar en vint i tants anys!

  8. 5
  9. Hilari - 02 maig 2007 5:43 pm

    Per què TV3 no posa al darrere d’aquest programa un equip de filòlegs que no es venguen per un plat de llenties? Per què TV3 no hi posa com a presentador un Monzó, un Espinàs, un Torrent, un Mesquida…? Potser perquè TV3, com la majoria de catalans, vivim en i de la mediocritat?

  10. 6
  11. Cocover - 07 maig 2007 10:22 am

    Fixau-vos també en el noms del topònim: Sant Llorenç d’Escardassar!

    Recordau que n’han fet un llibre.

  12. 7
  13. Lluís Cerdó Fernández - 14 maig 2007 10:26 pm

    Avui han caçat sa paraula ‘xorollar’, variant de ‘eixorellar’. Si haguessen entrevistat un mallorquí, probablement l’haurien transcrita ‘xoroiar’, com fa es diccionari Alcover-Moll. Emperò com que s’entrevistada era una menorquina, no s’han complicat sa vida i han escrit ‘xuruar’. No tenen remei.

  14. 8
  15. Xavier - 15 maig 2007 10:52 am

    I què en dieu del plural de ‘mascletà’ [mascletada si ho escrivim com toca]?
    Segons ‘(A)Caçadors de paraules’ el plural és ‘mascletàs’ cosa que no diria mai un valencià.
    El plural (oral) de ‘mascletà’, ‘fideuà’, ‘caragolà’ [insistesc: ben escrits amb -ada final!] és ‘mascletaes’, ‘fideuaes’, ‘caragolaes’ [escrit bé amb –ades final!].

    D’a on no hi ha, no es pot traure!

  16. 9
  17. Una més - 17 maig 2007 2:12 pm

    Hola a tots!
    Sóc catalana del principat, i estic d’acord amb les vostres crítiques: qualsevol paraula ha d’estar correctament escrita i transmessa, i més en un programa de divulgació. Per altra banda, a la meva mateixa ciutat hi ha paraules que canvien lleugerament de significat i de forma, segons les famílies o els barris, malgrat que no tots els usos/formes que se’ls dóna surtin al diccionari. En un programa com aquest, és interessant no només mostrar les expressions formals sinó també les populars, tot i que el perill és, després, generalitzar-ho. Ara, tenint en compte això, rigor i seriositat quan “parlem de llengua” (i va per tots els programes, no només el de caçadors).

  18. 10
  19. El sorprès - 05 juny 2007 11:59 pm

    molt bona per la resta
    He tomado esta frase del artículo Caçadors (furtius) de paraules, por que siempre me ha hecho gracia las traducciones al catalán de expresiones casi literales del castellano: el muy buena por lo menos lo traducís por el molt bona per la resta, y aunque signifique lo mismo, parece que en un diálogo pues … como que no.

    También quisiera dejar expuesto el temor de una maestra de que se contamine el catalán con palabras nuevas, cuando reprendia a los niños por decir gominola y quería que dijeran llaminadura.

    A mí, tanto celo por el idioma me parece exagerado, por que cuando el pueblo habla, las academias de las lenguas terminan por aceptar los neologismos. Ya que si un niño le pide a un kioskero unas llaminadures posiblemente no sabrá a cual de todas se esté refiriendo el niño; eso sería el general, pero el específico sería la palabra nueva gominola, que en castellano creo que tampoco existe en el diccionario de la RAE.

    Por lo tanto, soy del parecer, que no hay que temer a la entrada de palabras nuevas en los distintos idiomas, ya que veo una exagerada pulcritud en el tema del catalán, recurriéndose a veces a palabras hoy casi obsoletas para designar cosas nuevas que ya no son descritas con la exactitud requerida.

  20. 11
  21. cristina - 10 juny 2007 9:46 am

    Vergonya? Potser Pena de nosaltres mateixos… Ja que és una pena que hi hagi tan poca conecció entre els catalanoparlans del diferents territoris. Es correcte criticar a qui no fa les coses prou bé, pero no ens oblidem que els governs valencià i Balear, fan ben poc per la llengua. Darrerament s’ha sospès l’emisió de TV3 a València.. tinc entès que ho tornaràn a emetre, però una amiga que hi viu m’ha dit que de moment no. Es fàcil criticar als altres, però que és fa per la llengua des d’altres indrets fora del principat? No creieu que hauriem de treballar-hi tots plegats?
    Els governs autonòmics tenen molta responsabilitat en aquest afer… tots i nosaltres també.
    Petons a tots.

  22. 12
  23. El sorprès - 11 juny 2007 5:49 pm

    Y yo, sra. Cristina, me pregunto: se ve la IB3 y la TVV en Cataluña.
    Se ve en Madrid la TV de Murcia y viceversa. Se ve el Canal Sur en Madrid y viceversa.
    Aquí no estás hablando de un problema de lenguas, estás hablando de algo político.
    Las leyes están para cumplirlas y si no gustan se cambian, pero no se transgreden.

  24. 13
  25. mot - 26 juny 2007 10:46 am

    Sorprès, em pens que en espanyol, aquest molt bona per la resta es pot traduir per muy buena por lo demás, res a veure amb por lo menos. Et semblarà increïble, però els catalans no només escrivim en català sinó que fins i tot hi pensam. No traduïm de l’espanyol, per escriure en català.
    També trop que abans de ficar-te en temes de traducció, podries repassar si unes traducciones sempre te ha o te han fet riure. Igualment, pot ser bo que llegesquis l’entrada porque del teu estimat DRAE. Apa.

Podeu deixar un comentari