buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

Google i els catalans

[Refaig el post a la vista de les informacions sorgides i dels comentaris dels lectors. El post inicial i els comentaris els podeu llegir aquí]

Google és una companyia respectuosa amb la diversitat lingüística del món. Els catalans li hem d’estar agraïts perquè el català és una de les llengües que els usuaris tenen a la seva disposició quan empren aquest servei. El Google espanyol està disponible en les quatre llengües de l’Estat, i sempre podem emprar el català quan usem el cercador i altres serveis de la companyia, com el Gmail. Fa molt poc s’ha obert el Google d’Andorra, que no es diu Google Andorra sinó Google català, per cert, i s’ha anunciat la pròxima aparició d’un altre Google català (o el mateix) al qual s’accedirà des de l’adreça google.cat. Molts hem celebrat efusivament tant l’aparició del Google d’Andorra com el nou portal anunciat. Massa efusivament, potser. Vegem.

Una cosa és la llengua de navegació, una altra l’aparença de la pàgina inicial dels diversos Googles i una altra el contingut d’aquests. Google permet la configuració de l’idioma de la interfície, cosa que vol dir que quan configures el català com a tal, sempre veuràs el Google en català, siguis a la part del món que siguis amb el teu ordinador. Fins i tot si entres a Google Canadà, on podràs triar, a més, veure la pàgina en anglès o en francès. És una qüestió de galetes: en fer una configuració de llengua o clicar una versió d’un portal tindràs una galeta que determinarà la llengua que s’ha d’emprar en cada cas.

A part la llengua de la interfície, Google s’organitza en un portal general o estàndard (en principi google.com) i portals territorials, o locals, o com es digui, corresponents als Estats (Google França, Google Espanya, Google Brasil, etc.) o a altres entitats territorials (com el Google Gibraltar o el Google Montserrat —no de l’abadia sinó de l’illa caribenca britànica—). Cada portal ofereix la interfície en les llengües oficials o reconegudes de l’Estat, però, a més, els continguts dels portals són distints. Si cercau weblog, per exemple, a Google Espanya o a Google Finlàndia, els resultats seran diferents; igual que si feu la cerca a la versió anglesa de Google Canadà o la seva versió francesa.

Doncs si cercau weblog a Google Espanya (en espanyol, català, gallec o basc), al nou Google d’Andorra (google.ad) o al presumpte Google català que ja coneixíem (google.com/intl/ca/), el resultat és el mateix: pàgines en espanyol i, a més, les mateixes. Igual que si feu la cerca a Google Rússia amb el català com a llengua d’interfície. El Google d’Andorra, i el presumpte Google Català, és el Google espanyol de sempre, amb variants de disseny a la pàgina d’inici.

Una altra qüestió és la política de redireccions. Com que el món funciona a base d’Estats, les ipés també tenen nacionalitat: són espanyoles, franceses, italianes o noruegues. D’ençà del 2003 un usuari amb IP espanyola que demana google.com és redirigit a google.es, llevat que faci alguna cosa per a evitar-ho: clicar sobre Google.com in English, i en ser-hi configurar l’idioma d’interfície: si tria català, una demanda de google.com serà redirigida al presumpte Google català, i si tria l’anglès, llavors serà redirigit a l’autèntic portal general, tot i que encara la IP espanyola farà que hi aparegui un Go to Google España que no apareixeria a un portuguès, per exemple. Si un català amb IP espanyola vol el Google general, amb el motor de cerca general i sense cap invitació a anar a Espanya, ha de fer servir el mirall google.ppcc.cat. Ja ho provareu.

Això del redireccionament automàtic —d’una pàgina general .com a la pàgina .es en el nostre cas— és practicat per moltes altres companyies. Cosa que sovint a mi em cau com una mosca dins el brou. Per què si deman la pàgina mitsubishi.com —és un dir— m’han d’enviar a mitsubishi.es? Si vull anar a la versió espanyola jo sé escriure perfectament el .es. No és una qüestió de llengua sinó de continguts. La pàgina general d’una companyia pot ser molt diferent de les pàgines locals. Doncs una de dues: o s’abandona la pràctica de la redirecció automàtica per criteris polítics —supòs que la solució desitjable— o algunes comunitats hauríem de reivindicar sortir en el mapa polític de les ipés. En aquest cas, a la llista de seleccions catalanes, distintius catalans de les matrícules, conferència episcopal catalana, etc. hi podem afegir la demanda d’ipés catalanes. Per descomptat, però, un servidor té molt clar que no es poden fer sobrassades si no es té un porc.

5 comentaris

5 comentaris rebuts

    1
  1. Jordi Caldentey - 21 febrer 2007 4:50 pm

    Això sempre va igual: una nació sense estat, ja en pot pegar de bots! És una noninguna, com un immigrant sense papers en el concert internacional.
    Si no tenim estat, almenys procurem tenir-ne projecte. Tirar la tovallola, mai!

  2. 2
  3. David - 23 febrer 2007 9:03 am

    Aix??e comentes ?totalment cert. El que et vull apuntar ?que la q??i?? a veure amb un raonament que alguna vaca sagrada i desenfeinada d’Internet va fer en el seu moment: per l’adre?IP es pot identificar el pa?(o sigui, territori amb bandera a l’ONU) recollint la informaci??sponible a l’IANA o als registres regionals (RIPE, LACNIC, APNIC i AFRINIC, t’ho dic de mem??).

    Per tant, hi han utilitats que amb l’adre?IP del teu ordinador, quan et connectes a una p?na d’internet, donen de quin pa?et connectes. I aleshores el programador del lloc pot deduir informaci??lacionada amb aquest pa?i donar-te, per exemple, la moneda per defecte, el format de la data o si se t’han de presentar els imports amb punt decimal o amb coma.

    Per?? perversi??l sistema ve quan l’esmentat llumenera va deduir que, a m? tamb?s podia deduir l’idioma. I aleshores, entres a algunes p?nes (v.gr. els articles t?ics de Microsoft) i et redireccionen a la part castellana o te n’hi tradueixen les p?nes. A alguns llocs he tingut l’humorada pedag??a de detallar-lis alguns dels llocs de tot el m??n aquesta equaci?? es d?? Fins i tot m’he trobat alg??e ha ent?les meves explicacions.

    En el cas de Google, em fa l’efecte que et d?? les p?nes per proximitat geogr?ca, seguint el criteri de pa?des d’on et connectes. Per tant, suposo que si cerques les p?nes des d’un ordinador connectat a l’estat espanyol, et donar?es p?nes que s’ajusten al que cerques amb prefer?ia per les estatals, independentment que la p?na sigui en catal?en basc, en gallec, en aran?o en castell?r

    Un dia d’aquests que tingui ganes provar?e connectar-me a trav?d’un servidor intermig an?? situat a qualsevol lloc del m??er veure si la meva suposici?? correcta.

  4. 3
  5. Un indígena - 26 febrer 2007 4:02 am

    Relacionat amb tot això, crec que us interessarà veure com tracten a Google Maps i a Microsoft Virtual Earth els topònims dels Països Catalans:
    http://indigenes.blogspot.com/2007/02/els-nostres-noms-en-castell.html

  6. 4
  7. Juan Bielsa - 27 març 2007 1:35 am

    Efectivament, si no es canvien les preferències d’idioma, ja pots fer el que vulguis que solament existeix Google en espanyol. Jo sovint necessito resultats exclusivament en anglès, i moltes vegades
    he de canviar les preferències. És una de les eines
    més útils de Google. Així, generalment busco segons
    idioma (els que conec): francès, italià, portuguès…

    Moltes vegades volem creure que el català és tractat com una llengua “d’Estat” més per algunes gran companyies d’Internet. És un miratge. És cert que hi ha un gran nombre de pàgines i blocs en català, però si no hi ha buscadors i directoris eficaços en català, no avancem gaire. I aquest és el cas.

    En relació a Espanya, jo crec que no hi ha un interès real per part dels poders públics que recolzi l’ús social d’Internet. Avui es feia a Cartagena d’Índies un homenatge a Gabriel García Márquez i s’ha parlat de la gran puixança del espanyol. Doncs bé, aquesta llengua, parlada per 400 millons, quarta en el rànking de les més parlades, solament té un percentatge d’ús a Internet del vuit per cent en relació al total de totes les altres llengües. Qualsevol diria que això és una broma…

    Si els poders públics de Catalunya es preocupen pel català a Internet aquesta llengua tindrà la dignitat que es mereix. I a Espanya tres quarts del mateix. Ara, potser els responsables públics no aprecien com cal les potencialitats (i les realitats) d’Internet i les noves tecnologies. Existeix el gran perill de que l’anglès s’ho mengi tot. En el meu cas, és la llengua que bàsicament utilitzo a Internet, i ho dic amb resta tristesa. La majoria de recursos que utilitzo són en anglès, perquè tinc directoris adequats, cercadors on triar… Malament per les llengües petites. I si es decuiden una mica, malament per les llengües com l’espanyol, tot i els 400 millons de parlants.

    Juan Bielsa
    http://www.juanbielsa.com
    http://www.poeticpainting.com

  8. 5
  9. David - 31 agost 2007 9:10 pm

    Només un apunt: sobre els teòrics 400 milions de parlants de castellà, m’agradaria saber quants són parlants “administratius” (viuen a països de llengua oficial castellana tot i tenir una altra llengua, a més o en comptes del castellà) i quants són castellanomalparlants (parlen una mena de castellà inintel·ligible per a tots els altres castellanoparlants).

    No fa gaire em vaig trobar un noi argentí que duia poc temps aquí que us ben asseguro que la meitat del que deia jo no ho entenia i li havia de fer repetir amb altres paraules. O una noia mexicana que em va afirmar que era incapaç d’entendre’s amb una altra de l’Uruguay. Per no parlar de llatino-americans que conec que viuen als EUA i que m’han comentat per activa i per passiva que la segona generació parla malament, per no dir escassament, el castellà i que la tercera se’n dóna de menys que li diguin ni tan sols que el parla.

Podeu deixar un comentari

You must be logged in to post a comment.