Els castellanismes de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya

Els mitjans públics que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, etc.) s’ajusten a un model de llengua definit en el portal És a dir (esadir.cat), que fa poc ha celebrat deu anys, entre acaronaments dels directius de l’ens i de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest model s’inscriu en una certa línia ideològica —iniciada amb el mateix naixement dels grans mèdia en català— que treballa per a vehicular un català acostat al col·loquial de cada lloc, en aquest cas de Barcelona, i «recuperar» una «llengua real» que anava transformant-se i agafant una forma més nacional en virtut del projecte estandarditzador engegat al començament del segle XX. Un dels elements principals que conformen la «realitat» d’aquesta llengua «real» són els hispanismes de tota mena que són resultat d’uns quants segles de subordinació; i un dels elements centrals d’aquell projecte estandarditzador era la reversió de la hispanització en la mesura en què en cada moment fos possible.

El model lingüístic formalitzat a l’És a dir es declara seguidor de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa a què, d’altra banda, no pot escapar, perquè la llei 8/1991 de 2 de maig sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans l’obliga a seguir aquesta autoritat. Tanmateix, els responsables d’aquest manual d’estil s’aparten considerablement de la normativa de l’Institut, un fet segurament inadvertit per la major part de la població i, fins i tot, per molts dels qui acaronaren el web en el seu desè aniversari. Això s’afegeix al fet que els qui controlen la llengua d’aquests mitjans apliquen el principi segons el qual entre dues paraules acceptades per la normativa, una de les quals és un hispanisme, s’usa sistemàticament aquesta i no l’alternativa genuïna. Això ha exclòs de la llengua d’aquests mitjans paraules preferides per la tradició estandarditzadora precedent o considerades preferents en el mateix diccionari normatiu, com cercar, signarvaccinar, etc. La conseqüència de tot és un model lingüístic que sintonitza més amb el procés d’hispanització del català que amb l’elaboració fabriana de la llengua que anava assolint uns resultats magnífics, malgrat el desastre de la dictadura franquista.

En aquest petit treball analitzam la part del lèxic. En el portal n’hi ha més de quatre mil entrades, una bona part de les quals fan referència a qüestions  encara «no resoltes» per l’autoritat acadèmica. S’hi proposen, d’una banda, solucions que no tenen cap problema per a ser utilitzades en català i, d’una altra banda, hispanismes «reals» per als quals l’autoritat acadèmica podria proposar una alternativa. Tanmateix, a banda dels punts «no resolts», en molts de casos els autors del portal admeten —ço és, promouen en uns mitjans públics— multitud de castellanismes clarament rebutjats per la normativa, a partir dels seus gustos i de la seva ideologia. L’etiqueta que fan servir sistemàticament —no recollit al DIEC— no és innocent: posa l’accent en la idea de cosa no resolta, i que els lingüistes dels mitjans de comunicació han de resoldre, l’encertin o no, i dissimula aquella voluntat de fer passar les pròpies preferències per davant una normativa que ve d’un gran consens social.

Aquí no volem fer cap valoració de les solucions adoptades pel diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Tampoc no pretenem donar una solució a les qüestions que no resol el DIEC, sobretot pel que fa a un bon nombre d’expressions o locucions, que es poden resoldre de maneres diverses. A les taules que vénen a continuació només volem mostrar l’abast de la discrepància entre aquest diccionari i allò que es promou en la que es considera la ràdio i la televisió nacionals de Catalunya.

 

Hispanisme promogut per CCMA
Forma normativa
 a contracorrent  contra corrent
 a contrarrellotge  contra rellotge
 a jutjar per  tenint en compte, etc.
 a l’espera de  en espera de
 a l’última [estar a l’última]  [diverses]
 a menys que  llevat que
 abanderat  banderer
 acabar amb [posar fi]  [diverses]
 accidental [càrrec]  provisional
 aguantar el tipus  guardar la sang freda, etc.
 al complet  complet
 al moment  en un moment, a l’instant
 al respecte  respecte a això, etc.
 al seu pas per  quan passa per
 alcaldable  aspirant/candidat a batlle
 altell  entresolat, sostremort
 anar a menys  decaure, minvar, etc.
 anar de compres  anar a comprar
 anar de rebaixes  anar a les rebaixes
 anar de [anar de llest]  presumir de llest, etc.
 anar per lliure  per compte propi, etc.
 anorèxic  anorèctic
 apel·lar [transitiu]  apel·lar [intransitiu]
 apoplèxic  apoplèctic
 aport [ex. aport energètic]  aportació
 apreci  estima
 aprofitar [intransitiu]  aprofitar [transitiu]
 armamentístic  armamentista
 arriscar [intransitiu]  arriscar [pronominal]
 asfaltat  asfaltatge
 auspiciar  protegir, patrocinar, etc.
 avistar  veure, ullar, apercebre, etc.
 avistament  visió, etc.
 avortar [transitiu]  fer avortar
 banderí  banderó
 barco  vaixell
 berenar [transitiu: b. truita]  berenar de truita
 biombo  mampara
 bodega  celler
 bombeig  bombatge
 bombejar  bombar
 botar [tr.: botar la pilota]  fer botar
 botellón       —
 bronca  esbroncada
 burlar [transitiu]  esquivar
 caixa tonta      —
 cana  cabell blanc
 canós -a  amb cabells blancs
 carpetovetònic       —
 casc  àrea urbana
 caspós  antiquat, ranci, etc.
 cerca i captura  crida i cerca
 cessar [transitiu]  destituir
 cita  citació
 clonació  clonatge
 cobrar-se [p.e. vides]  segar [vides]
 coixera  coixesa
 colar [ser creïble]  ser creïble, passar [això no passa]
 col·lisionar  col·lidir
 conclau  conclave
 contemplar  preveure
 contravenir [tr. ex.: c. la llei]  vulnerar, contravenir a
 conversor  convertidor
 crucigrama  mots encreuats
 culebrón  serial
 culpabilitzar  culpar, acusar
 curat  adobat, assecat
 de cara a  [diverses]
 de per si  en si
 decimonònic  del segle XIX, vuitcentista
 desaigüe  desguàs
 desaire  afront
 desairar  afrontar
 desangelat  sense encant
 desgarbat  desairós, desmanegat
 despreci  menyspreu
 despreciable  menyspreable
 despreciar  menysprear
 dessaladora  dessalinitzadora
 dessalatge  dessalinització
 desvaloritzar  desvalorar
 dimitit [l’entrenador dimitit]  dimissionari
 dinar [tr. dinar mongetes]  dinar de mongetes
 dislèxic  dislèctic
 disseccionar  fer una dissecció, analitzar
 donar a entendre  fer entendre
 donar-se pressa  afanyar-se, fer via
 empast  empastament, obturació
 en contradirecció  contra direcció
 en entredit  en qüestió
 en l’actualitat  actualment
 en solitari  sol, tot sol
 encantar [intransitiu]  encantar [transitiu]
 encotillament  encarcarament
 engegar [tr. ex.: la mostra  engega demà]  començar, arrancar
 ensaladilla  ensalada russa
 ensumar-se [intuir]  ensumar
 escalfar [intransitiu]  escalfar-se
 esmorzar [tr. esmorzar truita]  esmorzar de truita
 esperpent  absurditat, horror, etc.
 estampida  desbandada
 estar de tornada  haver-ne vist de tots els colors
 estar sobre avís  estar advertit -a
 estatalitzar  estatitzar
 estela  deixant, rastre
 explosionar  explotar
 farol  fanfarronada
 farolejar  fanfarronejar
 farragós  embrollat
 flema  flegma
 flemàtic  flegmàtic
 forceig  forcejament
 formatejar  formatar
 forrar  folrar
 forro  folre
 fotomaton  cabina fotogràfica
 fugar-se  fugir
 fusteria metàl·lica  tancaments metàl·lics
 garbo  gràcia, etc.
 garrafal  majúscul, etc.
 gorro  gorra
 hemiplègia  hemiplegia
 humanitari -a [desastre, etc.]  humà -na
 irreconeixible  irrecognoscible
 jaquetó  jaca o geca, tabard
 liderat  lideratge
 lidiar  torejar
 llagrimal  llagrimer
 longeu -va  de llarga vida
 manada  ramat, esbart
 marabunta  invasió, multitud, etc.
 marejar la perdiu  fer voltes a la sínia, etc.
 maria  marihuana
 melena  cabellera
 melenut -da  cabellut -da
 membret  capçalera
 mimar  aviciar, amanyagar
 mimetitzar  imitar
 ministrable  aspirant a ministre, possible m.
 mitxelín  mulla, sacsó
 mullar-se  comprometre’s
 niqui  polo
 novatada  quintada
 nòvio -a  promès -a, xicot -a, etc.
 número [certes accepcions]  nombre
 octavilla  full volant
 okupa  esquàter
 olorar-se  ensumar, intuir
 optar a  aspirar a
 orgàsmic  orgàstic
 oscaritzable  capaç de guanyar un òscar
 pal de golf  bastó
 papanatisme  candidesa, etc.
 papilla  farinetes
 parafernàlia  aparat, etc.
 paraplègia  paraplegia
 parat -da  desocupat -da
 pas [deverbal de passar]

s’assegura el pas a la final

 ús de l’infinitiu

s’assegura passar a la final

 passar per [el futur passa per]  [diverses]
 passota  menfotista
 passotisme  menfotisme
 pastera o patera  barca
 pèlvic  pelvià
 penjar-se [un ordinador]  blocar-se
 per comptes de  en comptes de
 per la força  per força, a la força
 per lliure  pel seu compte
 per separat  separadament
 per últim  finalment
 perfecte [adv. ho fa perfecte]  perfectament
 perilla  barbeta, barbó
 peritació  peritatge
 petroler -a  petrolier -a
 pintar bastos  anar/venir mal dades
 pipa  gra de gira-sol
 plagat  infestat
 plínton  plint
 políglota  poliglot -a
 pònting  salt amb elàstic
 posavasos  rodal, sotagot
 postular-se  presentar-se, etc.
 postura  actitud
 postureig      —
 presidenciable  aspirant/candidat a president
 promocionar [intransitiu]  promocionar-se
 publicista  publicitari
 publicitar  fer publicitat de
 tecnologia punta  tecnologia de punta
 puro  cigar
 quiniela  travessa
 quiròfan  sala d’operacions
 rabiar  enrabiar-se, estar rabiós -a
 rabieta  enrabiada
 rajà  raja
 recapacitar  reflexionar, repensar-s’hi
 reconeixible  recognoscible
 recopilatori  compilació [f], de compilació [adj]
 recórrer [transitiu]  recórrer contra, posar recurs
 redactat  text, redacció
 refrendar  ratificar, referendar
 registrar  escorcollar
 registre  escorcoll
 regurgitar [tr. reg. el menjar]  fer regurgitar
 repercutir [tr. rep. la pujada  de l’IVA en el preu]  fer repercutir la pujada de l’IVA
 repostar  fer benzina
 repostatge  abastament, aprovisionament
 reticent  renitent, etc.
 revaloritzar  revalorar
 revelat  revelatge
 rigorositat  rigor
 rul·lo  bigudí
 rumorejar-se  córrer el rumor
 saharaui  sahrauí
 saltar pels aires  fer-se miques, anar-se’n en orris
 salvapantalles  estalvi de pantalla (Termcat)
 sarro  tosca
 segur [adv. segur que vindrà]  és segur que vindrà
 ser de [és de suposar/agrair]  s’ha de suposar/agrair
 sobrat -a      —
 solapar-se  encavalcar-se
 solera  tradició, etc.
 sopar [tr. què sopes?]  de què sopes?
 sordera  sordesa
 sortir al pas  desmentir, etc.
 sortir en tromba       —
 sortir per cames       —
 sublevació  aixecament, insurrecció, etc.
 sublevar  revoltar, aixecar
 suggerent  suggeridor
 talentós  [diverses]
 tancar files      —
 tancar-se en banda      —
 tenir taules  tenir talent
 tensionar  tensar
 tessitura  conjuntura, situació
 tetraplègia  tetraplegia
 tiet  oncle
 topo [vestit de t.]  vestit de rotlles o cercles
 torpedejar  torpedinar
 tortícolis  torticoli
 totterreny  tot terreny
 travesti  transvestit
 travestir-se  transvestir-se
 travestisme  transvestisme
 trencador  transgressor
 urgir [transitiu]  apressar, instar
 viking -a  víking
 vivencial  [diverses]
 vivenda  habitatge
 voràgine  efervescència, etc.
 xiringuito  baret, guingueta
 xiripa  xamba
 zulo  amagatall

 

A la taula següent es mostren aquells hispanismes que són admesos amb les marques ús restringit o col·loquial. No resta clar, però, en quins programes o moments es poden usar aquestes formes. En el llibre d’estil es parla de nivells de formalitat mitjana (entrevistes, tertúlies, debats, etc.) que admeten trets col·loquials. Creiem que es tracta d’una via de difusió d’hispanismes, molt rebutjats pels parlants sensibles a la correcció, esquivant la reacció que pugui venir. És la llengua col·loquial com a porta d’entrada cap a l’ús general (especialment amb paraules com alfombra, bolso, candau, despedir, decepcionar, disfrutar, gasto, invadir, làmpara, quarto, tonto, trajo, tuberia, xivato, xulo, etc.). Moltes de les paraules de la taula següent són mots d’argot específicament espanyols que sovint no tenen equivalent en català ni en altres llengües. Cal no fer un drama d’aquest fet ni de si en el seu lloc s’ha d’emprar un terme més neutre sense les connotacions del mot espanyol, com farien altres llengües. Les llengües no són  equivalències exactes entre taules de mots. En tot cas les paraules que oferim a la columna de la dreta són purament orientatives, car no és ara el nostre propòsit de trobar solucions definitives per a aquests problemes.

 

 

Hispanisme
Forma normativa
 alfombra  catifa
 amariconar      —
 amariconat -da      —
 anar de cul  [diverses]
 apalancar-se  escarxofar-se, etc.
 atontat -da  beneit i sinònims
 bitxo [el bitxo raro de la classe]  [el rar de la classe]
 bollera  lesbiana
 bolso  bossa
 brillo  de pressa, etc.
 cabreig  enrabiada, emprenyada, etc.
 cabrejada  enrabiada, emprenyada, etc.
 cabrejar-se  enfadar-se, emprenyar-se
 calbo  calb, cap pelat
 candau  cadenat
 canguelo  acolloniment, cagarrines
 canya [clavar canya]  donar branca
 carcamal  vellard, xaruc
 carinyo  afecte, rei -na
 carinyós -a  afectuós -a
 carrossa  antiquat
 cate  suspens
 catejar  suspendre
 cavall  heroïna
 coba  afalac
 currar  treballar
 cutre  xaró, etc.
 decepcionar  decebre
 despedida de solter  comiat de fadrí o solter
 despedir  acomiadar
 d’estranquis  d’amagat
 disfrutar  gaudir, xalar
 empollar  estudiar
 empollon  estudiador
 enrotllar-se  fer-se amic, etc.
 enterro  enterrament
 enxufar  col·locar (amb influència)
 enxufe  tenir enxufe: tenir bo/influència
 escaqueig       —
 escaquejar-se  desaparèixer, guillar
 flipada      —
 flipar      —
 fulano -a  en/na Tal
 gafe       —
 gasto  despesa
 guai       —
 guaperes  ben plantat
 guiri  estranger
 guripa  policia
 hortera  xaró
 horterada  xaronada
 hostiar  estovar, atonyinar
 invadir  envair
 ionqui  junkie
 làmpara  llum
 litrona  cervesa grossa
 macarra  macarró
 mandanga       —
 manguera  mànega
 marica  marieta
 maricó  gai
 mariconada       —
 mariconàs       —
 marxós -a  fester -a
 mono       —
 mono -a  macó, bufó, etc.
 novato -a  nou -va
 papanates  ximple, etc.
 parida  bajanada, favada
 pasma  policia
 patejar-se  córrer (tota la ciutat, p.e.)
 patxorra  ronseria
 pillo -a  murri -a
 pirat -da  grillat
 portar+temporal  fer [temps] que
 potra  sort
 quarto  cambra
 què tal?  com va?, etc.
 què va!  ca!
 quedar-se amb algú  ensarronar, etc.
 quinqui  pispa
 ratllar  atabalar, etc.
 recader  correu
 rotllo  aventura, ambient
 solteró -na  conco -a
 sostens  sostenidor
 talego  presó
 tinglado       —
 tio -a       —
 la tira  un munt
 tontejar  fer el beneit
 tonteria  beneiteria, beneitura
 tonto -a  beneit -a, etc.
 tortillera  lesbiana
 trajo  vestit
 trincar  aglapir, atrapar
 trullo  presó
 tuberia  canonada
 vacil·lar  bromejar
 virgueria  meravella
 xapar (la boca)  tancar
 xino [barri x., passar el x.]  bordell, etc.
 xivar  acusar, delatar, etc.
 xivatada  xerrada
 xivatar  xerrar, fer la xerrada
 xivato -a  espieta, xerrim, delator -a
 xoriçar  afaitar
 xoriço -a  lladre, pispa
 xuleria  fanfarroneria
 xulo -a  pinxo, fanfarró -a
 xurro  nyap
 xutar-se [anglohispanisme]  picar-se

 

Hispanismes a part, l’És a dir també promou diverses formes no normatives (dialectalismes, col·loquialismes, etc.), en qualsevol registre, llevat de les dues primeres de la llista següent, que tenen la marca ús restringit.

 

Forma promoguda
Forma normativa
 enrecordar-se  recordar-se
 enriure’s  riure’s
 esclar  és clar
 espaial  espacial
 oi tant  oh i tant
 sisplau  si us plau
 vànoa  vànova

 

I, finalment, tenim un capítol important de paraules excloses de la llengua dels mitjans de la Corporació. Porten les etiquetes ús inadequat i ús abusiu.  Les primeres són completament rebutjades i no s’hi senten mai. Les segones, a la pràctica, tampoc no s’hi senten (amb l’excepció dels adverbis en -ment, difícils de controlar), perquè suposam que són eliminades pels correctors, o bé aquests ja han ensinistrat els redactors i locutors a no usar-les. Realment és mal d’entendre que paraules com assolir, cercar, esmentar, gaudir, preocupar-se, quasi, succeirtanmateix i altres, completament assumides pels catalanoparlants educats, puguin tenir tanta animadversió entre alguns professionals de la llengua.

 

Paraula exclosa per «inadequada»
Paraula utilitzada
 àdhuc  fins i tot
 aital  tal
 ans  abans, sinó que
 car  perquè, ja que
 ço  això
 d’antuvi  primer de tot, etc.
 de bell antuvi  idem
 ensems  alhora
 hom  [diverses]
 llur  el seu, els seus, etc.
 mercès  gràcies
 nogenysmenys  però, tanmateix, etc.
 perllongament  allargament, prolongació
 proppassat  passat
 propvinent  pròxim
 puix que  com que, tenint en compte que
 quelcom  alguna cosa
 romandre  quedar
 sengles  [diverses]

 

Paraula refusada per «ús abusiu»
Paraula utilitzada
 ambdós, ambdues  els dos, tots dos, les dues,…
 anit  ahir a la nit, aquesta nit
 argent   plata
 arranjar  arreglar
 assolir  [diverses]
 atès que  ja que
 cerca  busca
 cercar  buscar
 cigarreta  cigarret
 cloenda  clausura
 cloure  tancar
 colpejar  donar cops, etc.
 dempeus  drets
 endegar  engegar, començar, etc.
 envers  cap a, amb
 escaig  [diverses]
 esfondrar  enfonsar, caure
 esmentar  dir, anomenar
 espòs -a  marit, dona
 essencialment  sobretot
 excessivament  massa, gaire
 exclusivament  només, tan sols
 fruir  [diverses]
 gaudir  [diverses]
 mancar  faltar
 palès  clar, evident, manifest
 palesar  fer evident, evidenciar, etc.
 passa  pas
 per tal de  perquè
 permanentment  sempre
 plenament  del tot
 possiblement  potser
 posteriorment  després
 pràcticament  gairebé
 preferir  estimar-se més
 preocupar-se  amoïnar-se
 principalment  sobretot
 properament  aviat
 quant a  pel que fa a
 quasi  gairebé
 ràpidament  de pressa
 recentment  fa poc
 reeixir  tenir èxit, sortir-se’n
 restar  quedar
 seguidament  tot seguit, etc.
 sensiblement  força
 signar  firmar
 signatura  firma
 similar  semblant
 similitud  semblança
 sobtadament  de sobte, etc.
 solament  només
 sols  només
 sots- [ex. sotsdelegat]  sub [subdelegat]
 succeir  passar
 suficientment  prou
 tal vegada  potser
 tanmateix  però, tot i això, etc.
 tenir cura  cuidar
 tipus  classe
 totalment  del tot
 ultimar  enllestir
 únicament  només
 vers  cap a
19 comentaris

19 comentaris rebuts

    1
  1. Àngel - 08 juny 2016 12:35 pm

    Molt interessant! Si no el coneixies encara, pots visitar: https://silencisdeldiec.wordpress.com/ .

    M’hi ha fet pensar aquest article. Encara un altre nou lloc web pensat per difondre i enaltir els criteris dels ideòlegs de la CCMA i “el català que ara es parla” (a Barcelona només, és clar). Quanta ignorància i poc món, que té aquesta genteta!

  2. 2
  3. Xavier Roig - 09 juny 2016 8:50 am

    Una llista molt útil i interessant, gràcies! Com a curiositat comentar que quan l’he copiat i enganxat en un document Word el corrector automàtic ha considerat majoritàriament com a faltes els hispanismes promoguts per CCMA i algunes de les normatives. De les d’ús abusiu cap ni una.

    Salutacions

  4. 3
  5. pep - 09 juny 2016 2:31 pm

    ensumar: FER FERUM “Això em fa ferum que ens preparen una jugada». «Els conspiradors es reunien en secret, però la policia en va sentir la ferum». DCVB

  6. 4
  7. Cuca - 10 juny 2016 11:18 pm

    Realment vergonyós…per a mi són molt naturals paraules com gaudir, quant a, esfondrar, atès que, assolir, romandre, endegar i moltes més.

    Hi ha castellanismes que són infumables de totes totes, com ara barcu, disfrutar, despedir, mots bàsics que no hauríem de permetre perquè destrueixen paraules molt boniques catalanes.

    Quant a d’altres…podem fer els ulls grossos a paraules com empast…força moderna i més breu que empastament. Jo quan vaig al dentista sempre dic empastament, però cap dentista em fa costat.

    Els mitjans de comunicació han de dictar la norma…això ho han fet totes les llengües modernes.

    De fet molts hem après el català normatiu, i cada barbarisme que sentim és com si ens clavessin una puntada de peu a les oïdes.

    Cada vegada que sento barcu a TV3 m’entren ganes de vomitar.

  8. 5
  9. Enric - 11 juny 2016 7:21 pm

    “sortir per cames” -> “córrer cames ajudeu-me” ?

    Salut !

  10. 6
  11. Raimon Pavia Segura - 21 juny 2016 3:29 pm

    La paradoxa trista i perversa és que la desobediència dels serveis lingüístics de diaris i mitjans audiovisuals no sols no és pas criticada per l’Institut, ans al contrari: la recompensa!
    A cada revisió del diccionari s’hi solen incorporar disbarats que ja fa temps que empren impunement els mitjans “rebels”, i l’Institut dóna precisament l’argument d’aquest ús (antinormatiu, recordem-ho) per declarar-los admesos!
    I així anar fent.
    I es van incorporant a la Secció Filològica acadèmics que al llarg de lliur vida s’han acostumat a aquesta llengua espúria (emprada “normalment”) o ja no n’han coneguda d’altra, i es van jubilant o morint aquells a qui encara feia mal a l’orella, aquells a qui no calia recórrer a la teoria per demostrar-ne la no genuïnitat, perquè sabien prou català per “saber” que tal o tal cosa no n’era, de catalana.

  12. 7
  13. Eduard J. Verger - 20 juliol 2016 11:26 pm

    Sense negar el bé que fan llistes com ara aquestes (ben al contrari, pense que en general són orientadores i molt d’agrair), no en recorde cap que no caiga en algun excés condemnant locucions innocents. “Ser de + infinitiu” no és “hispanisme”; apareix diverses vegades en el ‘Tirant’, i això (si més no, per a mi) en certifica la genuïnitat. P. ex.: “No és de admetre scusació de tan justa demanda…” (cap. 10), “E bé és de conéixer que és benaventurat lo príncep qui tal coneller té en sa casa” (cap. 124), “no sia de perdre la sperança, car Roma no es pogué fer en un dia” (cap. 214), “los odis dels meus no són de perdonar…” (cap. 352). No és l’única condemna injustificada, o almenys dubtosa, que he vist ací i en altres doctes llocs; crec que és de desitjar un poc més de circumspecció a l’hora d’incloure un vocable sospitós en la llista negra.

  14. 8
  15. Eduard J. Verger - 20 juliol 2016 11:34 pm

    Disculpeu l’errata en el comentari anterior: on diu “coneller” ha de dir “conseller”.

  16. 9
  17. Gabriel Bibiloni - 26 juliol 2016 11:06 pm

    Segurament teniu raó. No he estudiat aquest punt. Com que l’expressió no apareix en en diccionari considerat normatiu, vaig suposar que era perquè el consideraven hispanisme. Però, és clar, no és cap dogma de fe. Gràcies pel comentari, i si trobau que hi ha alguna altra expressió innocent, ens seria útil i profitós que ens ho diguésseu.

  18. 10
  19. Eduard J. Verger - 29 juliol 2016 8:00 pm

    Gràcies a vós per l’acollida tan amable al meu comentari, que m’anima a insistir. “Ser de + infinitiu” sí que apareix en el DIEC2, i no poques vegades; p. ex., en combinació amb “esperar”, que és el cas més freqüent, en les definicions de “cloure 2.4”, “desdir 1.2”, “respondre 3.1”, “somiar 2.2”, “temps 2.6”, “trigar”, i possiblement alguna altra que no he vist.
    Pel que fa als altres vocables ací qualificats d’”hispanismes” i que, vistos a ull, no m’ho semblen, en són uns quants (no molts) i hauria d’esmerçar-hi més temps del que tinc ara com ara per a afirmar res, però aquests pocs sí que gosaria defensar-los sense por a equivocar-me:
    “aprofitar” (intransitiu), “de cara a”, “donar a entendre”, “donar-se pressa”, “en solitari”, “per separat”. Quasi sempre són expressions que s’assemblen (sospitosament) a les corresponents en castellà, i que es poden substituir per altres de més inequívocament castisses; però aquesta prevenció no ens hauria de dur a renunciar-hi totalment sense més ni pus, cedint porugament al poderós veí una exclusiva que no li pertany, si bé això no lleva que de vegades, per a deixar-les passar, necessitem demanar-los que ens mostren la partida de naixement.
    D’altra banda, subscric de cap a cap la vostra observació sobre les paraules excloses als mitjans per “inadequades” o per “ús abusiu”. I de les “formes promogudes” per l’”esadir”, si em permeteu l’expansió, especialment això de “sisplau” i “esclar” em fa ois.
    Gràcies de nou per la vostra receptivitat.

  20. 11
  21. […] Els castellanismes de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya (El blog de Gabriel Bibiloni, 8-6-2016) […]

  22. 12
  23. Josep - 15 octubre 2016 1:33 pm

    Aquí tens un recull dels barbarismes dits a la tv des del juliol fins ara:
    https://groups.google.com/forum/#!topic/migjorn/7j-Ai-Fn8Uc%5B1-25%5D

  24. 13
  25. JORDI CALDENTEY MAS - 27 novembre 2016 6:47 pm

    Davant la deserció de la CCMA de la tasca de renacionalitzar el català, i davant la seva traïció en fer la mateixa feina que es proposen fer els grupuscles gonelles de Mallorca finançats per qualque gran hoteler renegat, ens cal promoure un gran moviment nacional lingüístic de redreçament.
    Potser a l’entorn de Vilaweb, hem de trobar la manera de reprendre l’obra de mestre Fabra. I hem de desempolsar l’obra cabdal pancatalana de Mossèn Alcover.
    Hem de fer front als traïdors que menen el català a l’assimilació, com han fet a Galícia, on han trasnformat el gallec de dialecte portuguès en dialecte castellà.
    No podem continuar tolerant la tasca contaminadora de la CCMA, que té per referent l’espanyol i que rebutja la genuïnitat dels dialectes germans.

  26. 14
  27. Vicenç Mengual i Casellas - 04 desembre 2016 12:11 pm

    Em vull afegir a la proposta d’en Jordi Caldentey. Hi hem de fer quelcom. Sí, he dit quelcom: la meva àvia no ho deia pas de cap altra manera. I no sabia espanyol! Si els de l’ésadir ho han posat a la llista de l’esquerra, vol dir que ho hem de dir i escriure. Fem-ho exactament a l’inrevés de com ho proposen aquests d’una institució venuda als nostres enemics!
    Les darreres noves (supressió de diacrítics i gramàtica de l’IEC i, sobretot, el “diccionari” de l’AVL) em fan tremolar de por. És com fer-nos l’harakiri. A quina porta hem de trucar, per tal que ens facin cas? I perquè la gent es desperti i reaccioni?

    Un català de terra endins (només uns quants quilòmetres).

  28. 15
  29. Antonio Molexón Domínguez - 04 gener 2017 9:37 pm

    Des de la meva òptica gallega, prou que sé com va la cosa aquesta de ficar-hi espanyolismes (i vulgarismes, val a dir)

    A Galiza molta gent pensa que el model català és una meravella. Comparat amb el model gallec de la CRTVG, és clar que sí. Aquí no poden fer més el ruc. A l’ens esmentat abans s’escolta un gallec de plàstic que fa mal a l’oïda (àdhuc puc dir que mal d’oïda)

    Ho sento –> Em sap greu
    Jorn –> Dia
    Quan hi arribi ho sabreu –> Quan hi arribaré ho sabreu
    N’he fumat quatre –> N’he fumades quatre (de cigarretes)

    Un gallec que estima la llengua i la cultura catalanes.

  30. 16
  31. Narcís Garolera - 21 gener 2017 3:48 pm

    Fa tres anys vaig publicar un article per denunciar el “catanyol” que ens imposen els mitjans i que beneeix l’IEC. El podeu llegir a “Els Marges”, 103 (2014). L’article havia de dur una relació de 600 castellanismes, que els responsables de la revista no van creure oportú de publicar.

  32. 17
  33. Gabriel Bibiloni - 25 gener 2017 7:19 pm

    Seria molt interessant i molt útil publicar aquesta llista en algun lloc.

  34. 18
  35. Vicenç Mengual i Casellas - 05 febrer 2017 3:45 pm

    Gabriel (i tots els altres). Heus ací la meva modesta aportació a aquestes “espanyolades” de la TVC, que vénen del famós “és a dir” i que els responsables de l’única TV catalana es complauen a promoure i/o a escampar.
    He vist un film doblat en català. Aquestes són unes quantes perles que hi he trobat:
    -“Està mort”.
    -Vaig pensar que “estaves morta”.
    -Encara no “estic morta”.
    -L’home que “està més bo”.
    -És que “està boníssim”!
    -“No està mal, no està mal”
    -“Donem” una volta?
    -Sí, “donem” una volta!
    -“Està moníssima”

    On s’ha de protestar?

  36. 19
  37. Gabriel Bibiloni - 08 febrer 2017 11:18 am

    Sembla que “és mort” ja és mort (o ho serà aviat). La nova gramàtica l’ha acabat de matar.

Podeu deixar un comentari