Els castellanismes de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya
Els mitjans públics que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, etc.) s’ajusten a un model de llengua definit en el portal És a dir (esadir.cat), que fa poc ha celebrat deu anys, entre acaronaments dels directius de l’ens i de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest model s’inscriu en una certa línia ideològica —iniciada amb el mateix naixement dels grans mèdia en català— que treballa per a vehicular un català acostat al col·loquial de cada lloc, en aquest cas de Barcelona, i «recuperar» una «llengua real» que anava transformant-se i agafant una forma més nacional en virtut del projecte estandarditzador engegat al començament del segle XX. Un dels elements principals que conformen la «realitat» d’aquesta llengua «real» són els hispanismes de tota mena que són resultat d’uns quants segles de subordinació; i un dels elements centrals d’aquell projecte estandarditzador era la reversió de la hispanització en la mesura en què en cada moment fos possible.
El model lingüístic formalitzat a l’És a dir es declara seguidor de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa a què, d’altra banda, no pot escapar, perquè la llei 8/1991 de 2 de maig sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans l’obliga a seguir aquesta autoritat. Tanmateix, els responsables d’aquest manual d’estil s’aparten considerablement de la normativa de l’Institut, un fet segurament inadvertit per la major part de la població i, fins i tot, per molts dels qui acaronaren el web en el seu desè aniversari. Això s’afegeix al fet que els qui controlen la llengua d’aquests mitjans apliquen el principi segons el qual entre dues paraules acceptades per la normativa, una de les quals és un hispanisme, s’usa sistemàticament aquesta i no l’alternativa genuïna. Això ha exclòs de la llengua d’aquests mitjans paraules preferides per la tradició estandarditzadora precedent o considerades preferents en el mateix diccionari normatiu, com cercar, signar, vaccinar, etc. La conseqüència de tot és un model lingüístic que sintonitza més amb el procés d’hispanització del català que amb l’elaboració fabriana de la llengua que anava assolint uns resultats magnífics, malgrat el desastre de la dictadura franquista.
En aquest petit treball analitzam la part del lèxic. En el portal n’hi ha més de quatre mil entrades, una bona part de les quals fan referència a qüestions encara «no resoltes» per l’autoritat acadèmica. S’hi proposen, d’una banda, solucions que no tenen cap problema per a ser utilitzades en català i, d’una altra banda, hispanismes «reals» per als quals l’autoritat acadèmica podria proposar una alternativa. Tanmateix, a banda dels punts «no resolts», en molts de casos els autors del portal admeten —ço és, promouen en uns mitjans públics— multitud de castellanismes clarament rebutjats per la normativa, a partir dels seus gustos i de la seva ideologia. L’etiqueta que fan servir sistemàticament —no recollit al DIEC— no és innocent: posa l’accent en la idea de cosa no resolta, i que els lingüistes dels mitjans de comunicació han de resoldre, l’encertin o no, i dissimula aquella voluntat de fer passar les pròpies preferències per davant una normativa que ve d’un gran consens social.
Aquí no volem fer cap valoració de les solucions adoptades pel diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Tampoc no pretenem donar una solució a les qüestions que no resol el DIEC, sobretot pel que fa a un bon nombre d’expressions o locucions, que es poden resoldre de maneres diverses. A les taules que vénen a continuació només volem mostrar l’abast de la discrepància entre aquest diccionari i allò que es promou en la que es considera la ràdio i la televisió nacionals de Catalunya.
Hispanisme promogut per CCMA |
Forma normativa |
| a contracorrent | contra corrent |
| a contrarrellotge | contra rellotge |
| a jutjar per | tenint en compte, etc. |
| a l’espera de | en espera de |
| a l’última [estar a l’última] | [diverses] |
| a menys que | llevat que |
| abanderat | banderer |
| acabar amb [posar fi] | [diverses] |
| accidental [càrrec] | provisional |
| aguantar el tipus | guardar la sang freda, etc. |
| al complet | complet |
| al moment | en un moment, a l’instant |
| al respecte | respecte a això, etc. |
| al seu pas per | quan passa per |
| alcaldable | aspirant/candidat a batlle |
| altell | entresolat, sostremort |
| anar a menys | decaure, minvar, etc. |
| anar de compres | anar a comprar |
| anar de rebaixes | anar a les rebaixes |
| anar de [anar de llest] | presumir de llest, etc. |
| anar per lliure | per compte propi, etc. |
| anorèxic | anorèctic |
| apel·lar [transitiu] | apel·lar [intransitiu] |
| apoplèxic | apoplèctic |
| aport [ex. aport energètic] | aportació |
| apreci | estima |
| aprofitar [intransitiu] | aprofitar [transitiu] |
| armamentístic | armamentista |
| arriscar [intransitiu] | arriscar [pronominal] |
| asfaltat | asfaltatge |
| auspiciar | protegir, patrocinar, etc. |
| avistar | veure, ullar, apercebre, etc. |
| avistament | visió, etc. |
| avortar [transitiu] | fer avortar |
| banderí | banderó |
| barco | vaixell |
| berenar [transitiu: b. truita] | berenar de truita |
| biombo | mampara |
| bodega | celler |
| bombeig | bombatge |
| bombejar | bombar |
| botar [tr.: botar la pilota] | fer botar |
| botellón | — |
| bronca | esbroncada |
| burlar [transitiu] | esquivar |
| caixa tonta | — |
| cana | cabell blanc |
| canós -a | amb cabells blancs |
| carpetovetònic | — |
| casc | àrea urbana |
| caspós | antiquat, ranci, etc. |
| cerca i captura | crida i cerca |
| cessar [transitiu] | destituir |
| cita | citació |
| clonació | clonatge |
| cobrar-se [p.e. vides] | segar [vides] |
| coixera | coixesa |
| colar [ser creïble] | ser creïble, passar [això no passa] |
| col·lisionar | col·lidir |
| conclau | conclave |
| contemplar | preveure |
| contravenir [tr. ex.: c. la llei] | vulnerar, contravenir a |
| conversor | convertidor |
| crucigrama | mots encreuats |
| culebrón | serial |
| culpabilitzar | culpar, acusar |
| curat | adobat, assecat |
| de cara a | [diverses] |
| de per si | en si |
| decimonònic | del segle XIX, vuitcentista |
| desaigüe | desguàs |
| desaire | afront |
| desairar | afrontar |
| desangelat | sense encant |
| desgarbat | desairós, desmanegat |
| despreci | menyspreu |
| despreciable | menyspreable |
| despreciar | menysprear |
| dessaladora | dessalinitzadora |
| dessalatge | dessalinització |
| desvaloritzar | desvalorar |
| dimitit [l’entrenador dimitit] | dimissionari |
| dinar [tr. dinar mongetes] | dinar de mongetes |
| dislèxic | dislèctic |
| disseccionar | fer una dissecció, analitzar |
| donar a entendre | fer entendre |
| donar-se pressa | afanyar-se, fer via |
| empast | empastament, obturació |
| en contradirecció | contra direcció |
| en entredit | en qüestió |
| en l’actualitat | actualment |
| en solitari | sol, tot sol |
| encantar [intransitiu] | encantar [transitiu] |
| encotillament | encarcarament |
| engegar [tr. ex.: la mostra engega demà] | començar, arrancar |
| ensaladilla | ensalada russa |
| ensumar-se [intuir] | ensumar |
| escalfar [intransitiu] | escalfar-se |
| esmorzar [tr. esmorzar truita] | esmorzar de truita |
| esperpent | absurditat, horror, etc. |
| estampida | desbandada |
| estar de tornada | haver-ne vist de tots els colors |
| estar sobre avís | estar advertit -a |
| estatalitzar | estatitzar |
| estela | deixant, rastre |
| explosionar | explotar |
| farol | fanfarronada |
| farolejar | fanfarronejar |
| farragós | embrollat |
| flema | flegma |
| flemàtic | flegmàtic |
| forceig | forcejament |
| formatejar | formatar |
| forrar | folrar |
| forro | folre |
| fotomaton | cabina fotogràfica |
| fugar-se | fugir |
| fusteria metàl·lica | tancaments metàl·lics |
| garbo | gràcia, etc. |
| garrafal | majúscul, etc. |
| gorro | gorra |
| hemiplègia | hemiplegia |
| humanitari -a [desastre, etc.] | humà -na |
| irreconeixible | irrecognoscible |
| jaquetó | jaca o geca, tabard |
| liderat | lideratge |
| lidiar | torejar |
| llagrimal | llagrimer |
| longeu -va | de llarga vida |
| manada | ramat, esbart |
| marabunta | invasió, multitud, etc. |
| marejar la perdiu | fer voltes a la sínia, etc. |
| maria | marihuana |
| melena | cabellera |
| melenut -da | cabellut -da |
| membret | capçalera |
| mimar | aviciar, amanyagar |
| mimetitzar | imitar |
| ministrable | aspirant a ministre, possible m. |
| mitxelín | mulla, sacsó |
| mullar-se | comprometre’s |
| niqui | polo |
| novatada | quintada |
| nòvio -a | promès -a, xicot -a, etc. |
| número [certes accepcions] | nombre |
| octavilla | full volant |
| okupa | esquàter |
| olorar-se | ensumar, intuir |
| optar a | aspirar a |
| orgàsmic | orgàstic |
| oscaritzable | capaç de guanyar un òscar |
| pal de golf | bastó |
| papanatisme | candidesa, etc. |
| papilla | farinetes |
| parafernàlia | aparat, etc. |
| paraplègia | paraplegia |
| parat -da | desocupat -da |
| pas [deverbal de passar]
s’assegura el pas a la final |
ús de l’infinitiu
s’assegura passar a la final |
| passar per [el futur passa per] | [diverses] |
| passota | menfotista |
| passotisme | menfotisme |
| pastera o patera | barca |
| pèlvic | pelvià |
| penjar-se [un ordinador] | blocar-se |
| per comptes de | en comptes de |
| per la força | per força, a la força |
| per lliure | pel seu compte |
| per separat | separadament |
| per últim | finalment |
| perfecte [adv. ho fa perfecte] | perfectament |
| perilla | barbeta, barbó |
| peritació | peritatge |
| petroler -a | petrolier -a |
| pintar bastos | anar/venir mal dades |
| pipa | gra de gira-sol |
| plagat | infestat |
| plínton | plint |
| políglota | poliglot -a |
| pònting | salt amb elàstic |
| posavasos | rodal, sotagot |
| postular-se | presentar-se, etc. |
| postura | actitud |
| postureig | — |
| presidenciable | aspirant/candidat a president |
| promocionar [intransitiu] | promocionar-se |
| publicista | publicitari |
| publicitar | fer publicitat de |
| tecnologia punta | tecnologia de punta |
| puro | cigar |
| quiniela | travessa |
| quiròfan | sala d’operacions |
| rabiar | enrabiar-se, estar rabiós -a |
| rabieta | enrabiada |
| rajà | raja |
| recapacitar | reflexionar, repensar-s’hi |
| reconeixible | recognoscible |
| recopilatori | compilació [f], de compilació [adj] |
| recórrer [transitiu] | recórrer contra, posar recurs |
| redactat | text, redacció |
| refrendar | ratificar, referendar |
| registrar | escorcollar |
| registre | escorcoll |
| regurgitar [tr. reg. el menjar] | fer regurgitar |
| repercutir [tr. rep. la pujada de l’IVA en el preu] | fer repercutir la pujada de l’IVA |
| repostar | fer benzina |
| repostatge | abastament, aprovisionament |
| reticent | renitent, etc. |
| revaloritzar | revalorar |
| revelat | revelatge |
| rigorositat | rigor |
| rul·lo | bigudí |
| rumorejar-se | córrer el rumor |
| saharaui | sahrauí |
| saltar pels aires | fer-se miques, anar-se’n en orris |
| salvapantalles | estalvi de pantalla (Termcat) |
| sarro | tosca |
| segur [adv. segur que vindrà] | és segur que vindrà |
| ser de [és de suposar/agrair] | s’ha de suposar/agrair |
| sobrat -a | — |
| solapar-se | encavalcar-se |
| solera | tradició, etc. |
| sopar [tr. què sopes?] | de què sopes? |
| sordera | sordesa |
| sortir al pas | desmentir, etc. |
| sortir en tromba | — |
| sortir per cames | — |
| sublevació | aixecament, insurrecció, etc. |
| sublevar | revoltar, aixecar |
| suggerent | suggeridor |
| talentós | [diverses] |
| tancar files | — |
| tancar-se en banda | — |
| tenir taules | tenir talent |
| tensionar | tensar |
| tessitura | conjuntura, situació |
| tetraplègia | tetraplegia |
| tiet | oncle |
| topo [vestit de t.] | vestit de rotlles o cercles |
| torpedejar | torpedinar |
| tortícolis | torticoli |
| totterreny | tot terreny |
| travesti | transvestit |
| travestir-se | transvestir-se |
| travestisme | transvestisme |
| trencador | transgressor |
| urgir [transitiu] | apressar, instar |
| viking -a | víking |
| vivencial | [diverses] |
| vivenda | habitatge |
| voràgine | efervescència, etc. |
| xiringuito | baret, guingueta |
| xiripa | xamba |
| zulo | amagatall |
A la taula següent es mostren aquells hispanismes que són admesos amb les marques ús restringit o col·loquial. No resta clar, però, en quins programes o moments es poden usar aquestes formes. En el llibre d’estil es parla de nivells de formalitat mitjana (entrevistes, tertúlies, debats, etc.) que admeten trets col·loquials. Creiem que es tracta d’una via de difusió d’hispanismes, molt rebutjats pels parlants sensibles a la correcció, esquivant la reacció que pugui venir. És la llengua col·loquial com a porta d’entrada cap a l’ús general (especialment amb paraules com alfombra, bolso, candau, despedir, decepcionar, disfrutar, gasto, invadir, làmpara, quarto, tonto, trajo, tuberia, xivato, xulo, etc.). Moltes de les paraules de la taula següent són mots d’argot específicament espanyols que sovint no tenen equivalent en català ni en altres llengües. Cal no fer un drama d’aquest fet ni de si en el seu lloc s’ha d’emprar un terme més neutre sense les connotacions del mot espanyol, com farien altres llengües. Les llengües no són equivalències exactes entre taules de mots. En tot cas les paraules que oferim a la columna de la dreta són purament orientatives, car no és ara el nostre propòsit de trobar solucions definitives per a aquests problemes.
Hispanisme |
Forma normativa |
| alfombra | catifa |
| amariconar | — |
| amariconat -da | — |
| anar de cul | [diverses] |
| apalancar-se | escarxofar-se, etc. |
| atontat -da | beneit i sinònims |
| bitxo [el bitxo raro de la classe] | [el rar de la classe] |
| bollera | lesbiana |
| bolso | bossa |
| brillo | de pressa, etc. |
| cabreig | enrabiada, emprenyada, etc. |
| cabrejada | enrabiada, emprenyada, etc. |
| cabrejar-se | enfadar-se, emprenyar-se |
| calbo | calb, cap pelat |
| candau | cadenat |
| canguelo | acolloniment, cagarrines |
| canya [clavar canya] | donar branca |
| carcamal | vellard, xaruc |
| carinyo | afecte, rei -na |
| carinyós -a | afectuós -a |
| carrossa | antiquat |
| cate | suspens |
| catejar | suspendre |
| cavall | heroïna |
| coba | afalac |
| currar | treballar |
| cutre | xaró, etc. |
| decepcionar | decebre |
| despedida de solter | comiat de fadrí o solter |
| despedir | acomiadar |
| d’estranquis | d’amagat |
| disfrutar | gaudir, xalar |
| empollar | estudiar |
| empollon | estudiador |
| enrotllar-se | fer-se amic, etc. |
| enterro | enterrament |
| enxufar | col·locar (amb influència) |
| enxufe | tenir enxufe: tenir bo/influència |
| escaqueig | — |
| escaquejar-se | desaparèixer, guillar |
| flipada | — |
| flipar | — |
| fulano -a | en/na Tal |
| gafe | — |
| gasto | despesa |
| guai | — |
| guaperes | ben plantat |
| guiri | estranger |
| guripa | policia |
| hortera | xaró |
| horterada | xaronada |
| hostiar | estovar, atonyinar |
| invadir | envair |
| ionqui | junkie |
| làmpara | llum |
| litrona | cervesa grossa |
| macarra | macarró |
| mandanga | — |
| manguera | mànega |
| marica | marieta |
| maricó | gai |
| mariconada | — |
| mariconàs | — |
| marxós -a | fester -a |
| mono | — |
| mono -a | macó, bufó, etc. |
| novato -a | nou -va |
| papanates | ximple, etc. |
| parida | bajanada, favada |
| pasma | policia |
| patejar-se | córrer (tota la ciutat, p.e.) |
| patxorra | ronseria |
| pillo -a | murri -a |
| pirat -da | grillat |
| portar+temporal | fer [temps] que |
| potra | sort |
| quarto | cambra |
| què tal? | com va?, etc. |
| què va! | ca! |
| quedar-se amb algú | ensarronar, etc. |
| quinqui | pispa |
| ratllar | atabalar, etc. |
| recader | correu |
| rotllo | aventura, ambient |
| solteró -na | conco -a |
| sostens | sostenidor |
| talego | presó |
| tinglado | — |
| tio -a | — |
| la tira | un munt |
| tontejar | fer el beneit |
| tonteria | beneiteria, beneitura |
| tonto -a | beneit -a, etc. |
| tortillera | lesbiana |
| trajo | vestit |
| trincar | aglapir, atrapar |
| trullo | presó |
| tuberia | canonada |
| vacil·lar | bromejar |
| virgueria | meravella |
| xapar (la boca) | tancar |
| xino [barri x., passar el x.] | bordell, etc. |
| xivar | acusar, delatar, etc. |
| xivatada | xerrada |
| xivatar | xerrar, fer la xerrada |
| xivato -a | espieta, xerrim, delator -a |
| xoriçar | afaitar |
| xoriço -a | lladre, pispa |
| xuleria | fanfarroneria |
| xulo -a | pinxo, fanfarró -a |
| xurro | nyap |
| xutar-se [anglohispanisme] | picar-se |
Hispanismes a part, l’És a dir també promou diverses formes no normatives (dialectalismes, col·loquialismes, etc.), en qualsevol registre, llevat de les dues primeres de la llista següent, que tenen la marca ús restringit.
Forma promoguda |
Forma normativa |
| enrecordar-se | recordar-se |
| enriure’s | riure’s |
| esclar | és clar |
| espaial | espacial |
| oi tant | oh i tant |
| sisplau | si us plau |
| vànoa | vànova |
I, finalment, tenim un capítol important de paraules excloses de la llengua dels mitjans de la Corporació. Porten les etiquetes ús inadequat i ús abusiu. Les primeres són completament rebutjades i no s’hi senten mai. Les segones, a la pràctica, tampoc no s’hi senten (amb l’excepció dels adverbis en -ment, difícils de controlar), perquè suposam que són eliminades pels correctors, o bé aquests ja han ensinistrat els redactors i locutors a no usar-les. Realment és mal d’entendre que paraules com assolir, cercar, esmentar, gaudir, preocupar-se, quasi, succeir, tanmateix i altres, completament assumides pels catalanoparlants educats, puguin tenir tanta animadversió entre alguns professionals de la llengua.
Paraula exclosa per «inadequada» |
Paraula utilitzada |
| àdhuc | fins i tot |
| aital | tal |
| ans | abans, sinó que |
| car | perquè, ja que |
| ço | això |
| d’antuvi | primer de tot, etc. |
| de bell antuvi | idem |
| ensems | alhora |
| hom | [diverses] |
| llur | el seu, els seus, etc. |
| mercès | gràcies |
| nogenysmenys | però, tanmateix, etc. |
| perllongament | allargament, prolongació |
| proppassat | passat |
| propvinent | pròxim |
| puix que | com que, tenint en compte que |
| quelcom | alguna cosa |
| romandre | quedar |
| sengles | [diverses] |
Paraula refusada per «ús abusiu» |
Paraula utilitzada |
| ambdós, ambdues | els dos, tots dos, les dues,… |
| anit | ahir a la nit, aquesta nit |
| argent | plata |
| arranjar | arreglar |
| assolir | [diverses] |
| atès que | ja que |
| cerca | busca |
| cercar | buscar |
| cigarreta | cigarret |
| cloenda | clausura |
| cloure | tancar |
| colpejar | donar cops, etc. |
| dempeus | drets |
| endegar | engegar, començar, etc. |
| envers | cap a, amb |
| escaig | [diverses] |
| esfondrar | enfonsar, caure |
| esmentar | dir, anomenar |
| espòs -a | marit, dona |
| essencialment | sobretot |
| excessivament | massa, gaire |
| exclusivament | només, tan sols |
| fruir | [diverses] |
| gaudir | [diverses] |
| mancar | faltar |
| palès | clar, evident, manifest |
| palesar | fer evident, evidenciar, etc. |
| passa | pas |
| per tal de | perquè |
| permanentment | sempre |
| plenament | del tot |
| possiblement | potser |
| posteriorment | després |
| pràcticament | gairebé |
| preferir | estimar-se més |
| preocupar-se | amoïnar-se |
| principalment | sobretot |
| properament | aviat |
| quant a | pel que fa a |
| quasi | gairebé |
| ràpidament | de pressa |
| recentment | fa poc |
| reeixir | tenir èxit, sortir-se’n |
| restar | quedar |
| seguidament | tot seguit, etc. |
| sensiblement | força |
| signar | firmar |
| signatura | firma |
| similar | semblant |
| similitud | semblança |
| sobtadament | de sobte, etc. |
| solament | només |
| sols | només |
| sots- [ex. sotsdelegat] | sub [subdelegat] |
| succeir | passar |
| suficientment | prou |
| tal vegada | potser |
| tanmateix | però, tot i això, etc. |
| tenir cura | cuidar |
| tipus | classe |
| totalment | del tot |
| ultimar | enllestir |
| únicament | només |
| vers | cap a |
26 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Molt interessant! Si no el coneixies encara, pots visitar: https://silencisdeldiec.wordpress.com/ .
M’hi ha fet pensar aquest article. Encara un altre nou lloc web pensat per difondre i enaltir els criteris dels ideòlegs de la CCMA i “el català que ara es parla” (a Barcelona només, és clar). Quanta ignorància i poc món, que té aquesta genteta!
Una llista molt útil i interessant, gràcies! Com a curiositat comentar que quan l’he copiat i enganxat en un document Word el corrector automàtic ha considerat majoritàriament com a faltes els hispanismes promoguts per CCMA i algunes de les normatives. De les d’ús abusiu cap ni una.
Salutacions
ensumar: FER FERUM “Això em fa ferum que ens preparen una jugada». «Els conspiradors es reunien en secret, però la policia en va sentir la ferum». DCVB
Realment vergonyós…per a mi són molt naturals paraules com gaudir, quant a, esfondrar, atès que, assolir, romandre, endegar i moltes més.
Hi ha castellanismes que són infumables de totes totes, com ara barcu, disfrutar, despedir, mots bàsics que no hauríem de permetre perquè destrueixen paraules molt boniques catalanes.
Quant a d’altres…podem fer els ulls grossos a paraules com empast…força moderna i més breu que empastament. Jo quan vaig al dentista sempre dic empastament, però cap dentista em fa costat.
Els mitjans de comunicació han de dictar la norma…això ho han fet totes les llengües modernes.
De fet molts hem après el català normatiu, i cada barbarisme que sentim és com si ens clavessin una puntada de peu a les oïdes.
Cada vegada que sento barcu a TV3 m’entren ganes de vomitar.
“sortir per cames” -> “córrer cames ajudeu-me” ?
Salut !
La paradoxa trista i perversa és que la desobediència dels serveis lingüístics de diaris i mitjans audiovisuals no sols no és pas criticada per l’Institut, ans al contrari: la recompensa!
A cada revisió del diccionari s’hi solen incorporar disbarats que ja fa temps que empren impunement els mitjans “rebels”, i l’Institut dóna precisament l’argument d’aquest ús (antinormatiu, recordem-ho) per declarar-los admesos!
I així anar fent.
I es van incorporant a la Secció Filològica acadèmics que al llarg de lliur vida s’han acostumat a aquesta llengua espúria (emprada “normalment”) o ja no n’han coneguda d’altra, i es van jubilant o morint aquells a qui encara feia mal a l’orella, aquells a qui no calia recórrer a la teoria per demostrar-ne la no genuïnitat, perquè sabien prou català per “saber” que tal o tal cosa no n’era, de catalana.
Sense negar el bé que fan llistes com ara aquestes (ben al contrari, pense que en general són orientadores i molt d’agrair), no en recorde cap que no caiga en algun excés condemnant locucions innocents. “Ser de + infinitiu” no és “hispanisme”; apareix diverses vegades en el ‘Tirant’, i això (si més no, per a mi) en certifica la genuïnitat. P. ex.: “No és de admetre scusació de tan justa demanda…” (cap. 10), “E bé és de conéixer que és benaventurat lo príncep qui tal coneller té en sa casa” (cap. 124), “no sia de perdre la sperança, car Roma no es pogué fer en un dia” (cap. 214), “los odis dels meus no són de perdonar…” (cap. 352). No és l’única condemna injustificada, o almenys dubtosa, que he vist ací i en altres doctes llocs; crec que és de desitjar un poc més de circumspecció a l’hora d’incloure un vocable sospitós en la llista negra.
Disculpeu l’errata en el comentari anterior: on diu “coneller” ha de dir “conseller”.
Segurament teniu raó. No he estudiat aquest punt. Com que l’expressió no apareix en en diccionari considerat normatiu, vaig suposar que era perquè el consideraven hispanisme. Però, és clar, no és cap dogma de fe. Gràcies pel comentari, i si trobau que hi ha alguna altra expressió innocent, ens seria útil i profitós que ens ho diguésseu.
Gràcies a vós per l’acollida tan amable al meu comentari, que m’anima a insistir. “Ser de + infinitiu” sí que apareix en el DIEC2, i no poques vegades; p. ex., en combinació amb “esperar”, que és el cas més freqüent, en les definicions de “cloure 2.4”, “desdir 1.2”, “respondre 3.1”, “somiar 2.2”, “temps 2.6”, “trigar”, i possiblement alguna altra que no he vist.
Pel que fa als altres vocables ací qualificats d’”hispanismes” i que, vistos a ull, no m’ho semblen, en són uns quants (no molts) i hauria d’esmerçar-hi més temps del que tinc ara com ara per a afirmar res, però aquests pocs sí que gosaria defensar-los sense por a equivocar-me:
“aprofitar” (intransitiu), “de cara a”, “donar a entendre”, “donar-se pressa”, “en solitari”, “per separat”. Quasi sempre són expressions que s’assemblen (sospitosament) a les corresponents en castellà, i que es poden substituir per altres de més inequívocament castisses; però aquesta prevenció no ens hauria de dur a renunciar-hi totalment sense més ni pus, cedint porugament al poderós veí una exclusiva que no li pertany, si bé això no lleva que de vegades, per a deixar-les passar, necessitem demanar-los que ens mostren la partida de naixement.
D’altra banda, subscric de cap a cap la vostra observació sobre les paraules excloses als mitjans per “inadequades” o per “ús abusiu”. I de les “formes promogudes” per l’”esadir”, si em permeteu l’expansió, especialment això de “sisplau” i “esclar” em fa ois.
Gràcies de nou per la vostra receptivitat.
[…] Els castellanismes de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya (El blog de Gabriel Bibiloni, 8-6-2016) […]
Aquí tens un recull dels barbarismes dits a la tv des del juliol fins ara:
https://groups.google.com/forum/#!topic/migjorn/7j-Ai-Fn8Uc%5B1-25%5D
Davant la deserció de la CCMA de la tasca de renacionalitzar el català, i davant la seva traïció en fer la mateixa feina que es proposen fer els grupuscles gonelles de Mallorca finançats per qualque gran hoteler renegat, ens cal promoure un gran moviment nacional lingüístic de redreçament.
Potser a l’entorn de Vilaweb, hem de trobar la manera de reprendre l’obra de mestre Fabra. I hem de desempolsar l’obra cabdal pancatalana de Mossèn Alcover.
Hem de fer front als traïdors que menen el català a l’assimilació, com han fet a Galícia, on han trasnformat el gallec de dialecte portuguès en dialecte castellà.
No podem continuar tolerant la tasca contaminadora de la CCMA, que té per referent l’espanyol i que rebutja la genuïnitat dels dialectes germans.
Em vull afegir a la proposta d’en Jordi Caldentey. Hi hem de fer quelcom. Sí, he dit quelcom: la meva àvia no ho deia pas de cap altra manera. I no sabia espanyol! Si els de l’ésadir ho han posat a la llista de l’esquerra, vol dir que ho hem de dir i escriure. Fem-ho exactament a l’inrevés de com ho proposen aquests d’una institució venuda als nostres enemics!
Les darreres noves (supressió de diacrítics i gramàtica de l’IEC i, sobretot, el “diccionari” de l’AVL) em fan tremolar de por. És com fer-nos l’harakiri. A quina porta hem de trucar, per tal que ens facin cas? I perquè la gent es desperti i reaccioni?
Un català de terra endins (només uns quants quilòmetres).
Des de la meva òptica gallega, prou que sé com va la cosa aquesta de ficar-hi espanyolismes (i vulgarismes, val a dir)
A Galiza molta gent pensa que el model català és una meravella. Comparat amb el model gallec de la CRTVG, és clar que sí. Aquí no poden fer més el ruc. A l’ens esmentat abans s’escolta un gallec de plàstic que fa mal a l’oïda (àdhuc puc dir que mal d’oïda)
Ho sento –> Em sap greu
Jorn –> Dia
Quan hi arribi ho sabreu –> Quan hi arribaré ho sabreu
N’he fumat quatre –> N’he fumades quatre (de cigarretes)
Un gallec que estima la llengua i la cultura catalanes.
Fa tres anys vaig publicar un article per denunciar el “catanyol” que ens imposen els mitjans i que beneeix l’IEC. El podeu llegir a “Els Marges”, 103 (2014). L’article havia de dur una relació de 600 castellanismes, que els responsables de la revista no van creure oportú de publicar.
Seria molt interessant i molt útil publicar aquesta llista en algun lloc.
Gabriel (i tots els altres). Heus ací la meva modesta aportació a aquestes “espanyolades” de la TVC, que vénen del famós “és a dir” i que els responsables de l’única TV catalana es complauen a promoure i/o a escampar.
He vist un film doblat en català. Aquestes són unes quantes perles que hi he trobat:
-“Està mort”.
-Vaig pensar que “estaves morta”.
-Encara no “estic morta”.
-L’home que “està més bo”.
-És que “està boníssim”!
-“No està mal, no està mal”
-“Donem” una volta?
-Sí, “donem” una volta!
-“Està moníssima”
On s’ha de protestar?
Sembla que “és mort” ja és mort (o ho serà aviat). La nova gramàtica l’ha acabat de matar.
[…] avui. Perquè la degradació lingüística que viu ara TV3 és derivada d’aquella època (vegeu aquest article de Gabriel Bibiloni per a entendre la magnitud de la tragèdia). TV3 és una televisió d’abast […]
La llista de les paraules refusades per «ús abusiu» em sembla un atac a la mateixa llengua. Cercar, gaudir, argent, cloenda… Les pots sentir pràcticament totes al carrer. I tot i així, es rebutgen? Déu n’hi do…
[…] Spanishisms in Catalan TV and radio […]
[…] autoritzats per la norma amb què ensopeguem constantment en els mitjans de la CCMA, podeu llegir aquest article rigorós del doctor Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears), que documenta unes 250 […]
[…] Els castellanismes de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya (Gabriel Bibiloni) […]
[…] Perquè la degradació lingüística que viu ara TV3 és derivada d’aquella època (vegeu aquest article de Gabriel Bibiloni per a entendre la magnitud de la tragèdia). TV3 és una televisió d’abast […]
Moltes gràcies per aquesta llista. Crec que ens ajuda força als qui volem polir contaminacions subtils. Trobo a faltar anar a més, oimés tenint en compte que hi incloeu anar a menys. A mi em grinyola el mateix l’una que l’altra. A Optimot hi surten totes dues perquè les recull el diccionari castellà català de d’EC, la qual cosa no en fa altra que confirmar que no són bones.