De cava i xampany
No fa gaire temps tots dèiem xampany a una classe de beguda dita també, tot i que molt rarament, vi escumós. Com que la primera era una denominació comercial protegida, els xampanyers de Sant Sadurní no podien posar xampany a les ampolles que produïen (en rigor hi haurien posat champán) i van decidir promoure la denominació comercial cava, que en fer-se oficial restà reservada a l’àrea del Principat, Aragó i la Rioja. A força d’usar la nova paraula als mitjans de comunicació, la gent s’hi ha acostumat i l’ha feta seva. Però com que la gent necessita paraules per a designar productes genèricament, i no d’acord amb àrees de producció, hom ha acabat dient cava a tot el que abans es deia xampany, sigui de la zona del cava, de Mallorca o d’allà on sigui; fins i tot ara es diu tranquil·lament cava francès. Com que l’Estat espanyol és una unitat de mercat del xampany català i una unitat de mitjans de comunicació de masses, els espanyols també s’han acostumat a dir cava a qualsevol xampany. És a dir que l’únic que hem aconseguit és substituir una paraula tradicional, bella i internacional per una altra que té la poca gràcia d’ajustar perfectament el seu ús a les fronteres polítiques de l’Estat espanyol. Un exemple més de confluència lèxica del català i l’espanyol i separació de les altres llengües europees.
Naturalment, em sembla perfecte que els productors usin les denominacions comercials que els convinguin, però això no hauria de ser incompatible amb el manteniment de les denominacions populars i tradicionals, com succeeix afortunadament amb el mot conyac. El que ocorre és una mostra del poder dels mitjans de comunicació de fer-nos dir allò que interessa a uns quants. Per sort ens queda la definició de xampany del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, redactada amb plena consciència de causa. Servirà de res?
3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Amb el rebombori que hi ha hagut per part de l’espanyolisme ranci de sempre, crec que la paraula cava no la faran servir pas gaire m?s.
Em deixava de felicitar-te, tant pel web com per la bit?cola. Em trec el barret, per la feina que feu.
Des del Principat, ?nims i endavant.
Al blog "Totxanes, totxos i maons" es transcriu aquest fragment del llibre "En perill d’extinci?. 100 paraules per salvar", de Pau Vidal:
"Xampany
L’atzar alfab?tic ha volgut que aquest terme aparegu?s al final de tot quan hauria estat m?s just col?locar-lo al davant, ja que es tracta d’un exemplar gaireb? ?nic al m?n: un terme que no desapareix de la llengua viva per des?s sin? perqu? el fan fora. ?Qu? ha fet el pobre xampany perqu? li traguessin targeta vermella? Doncs ni m?s ni menys que trair la p?tria, i a sobre per diners, tu! Si vosaltres no pertanyeu administrativament al Pened?s ?s probable que la vostra relaci? amb el m?n del vi escum?s sigui la mateixa que la meva, ?s a dir, de consumidors ocasionals i gr?cies. Per tant, no hi deveu entendre ni un borrall de compet?ncia aranzel?ria, m?todes de producci? i denominacions d’origen, entre altres coses perqu? no hi guanyeu ni cinc. Aix? doncs, ?s possible que recordeu amb tant d’estupor com jo el dia que l’amo gros, ara deu fer una quinzena d’anys, va sortir al balc? de palau i va dir, en el millor estil enganyifa marca de la casa: "Catalans, d’aix? que fins ahir en d?iem aix? ara en direm aix?, si no no serem bons catalans", I el poble catal?, com un sol home, des d’aquell dia va passar a designar continent i contingut amb la mateixa paraula (aix? s?, els de Sant Sadurn?, on pronunciar el mot male?t est? penat pr?cticament amb l’ostracisme social, quan passen pel davant d’aquell enorme mosaic de rajola que diu Xampanys Noya han de mirar cap a l’altra banda).
Per? mentre hi ha vida hi ha esperan?a. O mentre hi ha Scrabble, si m?s no. Perqu? els practicants d’aquest joc continuaran preferint els 27 punts que d?na XAMPANY, m?s la redit?cia combinat?ria de dues lletres tan valuoses com la X i la NY, abans que la gasiveria de la C, la V i dues lletres m?s."