I com hauria de ser en el futur
Al voltant del 31 de Desembre fa temps que hi ha un debat sobre la violència que acompanyà la conquesta de Mallorca, i alguns presumptes progressistes subratllen el genocidi i la carnisseria que va representar la dita conquesta, i manifesten la seva oposició a commemorar tots aquests fets. Naturalment, allò que s’ha de commemorar és únicament l’origen d’una identitat, que és la nostra, i aquesta identitat mateixa. I avui més que mai és necessari afirmar-la pel simple fet que està amenaçada (pels qui poden destruir-la sense necessitat de fer cap carnisseria). Si la introducció a les Illes d’aquesta identitat estigué acompanyada d’una carnisseria –tan repugnant com totes– és una cosa sobre la qual ara no podem fer res. Diguem també que no va ser l’única carnisseria de la història, sinó que era part del llibre d’estil de la política d’aquelles èpoques: els vençuts el 1229 no havien tractat els mallorquins anteriors a besades. Les ràtzies que precediren la conquesta musulmana sembraven la mort i la devastació a l’arxipèlag. Miquel Barceló indica que rere aquestes ràtzies s’establien extorsions (els mallorquins eren obligats a pagar un terç de les seves propietats), i que aquesta “contribució” es pagà en homes, que eren convertits en esclaus. Segons l’historiador, no es descarta que es produís l’esclavització d’un terç de la població. D’aquesta manera, a Eivissa la població arribà a desaparèixer i a les altres illes hi va tenir una reducció substancial [Història de les Illes Balears, Edicions 62, vol I, pàg. 431].
Aquest vell debat a part, enguany s’ha començat a parlar de la necessitat de reformar la festa, actualment una celebració oficialesca i freda, per a retornar-li la seva esplendor, la seva popularitat i restaurar els seus elements essencials. Crec que el meu post precedent hi ha contribuït encara que sigui molt modestament. El regidor Antoni Roig (PSOE) va fer propostes en el seu blog, i també els redactors del Bloc per Palma, que, tot i que no citen el post esmentat, no hi ha dubte que l’han llegit i tingut en compte. Crec que és molt bo que es comenci a parlar de reformar, impulsar i recuperar la festa de l’Estendard. I personalment llanç aquestes idees, per força enormement esquemàtiques.
1. La raó de ser de la festa és la commemoració de l’inici de la nostra identitat actual i la reafirmació d’aquesta. L’element simbòlic central és la Senyera, representativa de tal identitat (vegeu aquest document).
2. Característica de la festa era la participació de tota la societat, i així hauria de tornar a ser. Hauria de ser una festa de Mallorca i no una festa municipal. Hi haurien de participar les autoritats civils (el president del Govern i els consellers, el president del Consell i els consellers, el batlle de Palma i els regidors, batlles de la Part Forana, etc.), les entitats (sindicats, associacions…) i el major nombre possible de ciutadans.
3. L’essència de la festa era la processó o desfilada amb l’Estendard, que s’hauria de recuperar i hauria d’adquirir la màxima vistositat (amb aquest Estendard, no una tela quatribarrada qualsevol). Podria anar de la Seu o Cort a la Porta Pintada, on es podria fer algun homenatge al Conqueridor (al seu monument). De tornada es podria “entrar a la ciutat” per on estigué la porta Pintada Vella, on també es podria fer algun acte commemoratiu.
4. El component religiós era essencial en l’època d’esplendor de la festa. S’hauria de mirar com es compatibilitza la tradició amb la laïcitat que ara ha de caracteritzar les administracions públiques.
5. El component militar era igualment essencial. Però com que no tenim exèrcit, no cal parlar-ne més.
6. I una darrera cosa que esper que s’entengui. L’historiador A. J. Quintana assenyala que la festa se n’anà en orris quan es va convertir en una festa de transgressions. Naturalment, els ciutadans sempre han de poder expressar lliurement allò que vulguin. Però en el supòsit d’una festa recuperada i normalitzada, aquesta hauria de ser una diada d’alegria i de concòrdia sense més objectiu que l’expressat en el primer punt.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Les propostes em semblen encertades, sobretot que sigui una festa de Mallorca i no només de Ciutat.
En la qüestió del genocidi fa poques setmanes el professor A. Mas a una xerrada a la UIB va parlar del tema. La seva tesi , si no record malament, es basava en que no s’ha de deixar de banda que el 31 de desembre va suposar la fi d’un poble (l’andalusí) però també la data de naixament d’un altre, el nostre.
jo proposaria que els regidors no duguessin banderes espanyoles penjades al coll.
Estic d’acord en tot el que s’expressa en l’article. Segons com siguin les bases de creació de la futura policia autonòmica de les Balears, aquesta podria ser cridada a fer el paper, salvant les distàncies que calgués, que hom reservava a les forces armades del Regne de Mallorca abans de la seva extinció el 1715. Caldria remarcar la simbologia pròpia immemorial i excloure, doncs, la d’altres nacions, molt especialment l’espanyola.
No podem anar simulant el que no tenim. Som una nació sense cap tipus de forces armades i per tant no n’hi ha d’haver en aquesta celebració.
Per altra banda, crec que la qüestió es troba en saber que n’em de fer d’aquesta festa, per qùe de seguir així, serà el mateix que anar a veure una “comedi” que ni fa gràcia als forçats actors (polítcs) ni als espectadors que els hi agrada el bon teatre (els ciutadans conscients) i per descontat als que els hi agradaria canviar l’obra en sí.
Crec que no hi ha discrepàncies serioses sobre la necessitat d’exhibir i lloar una simbologia que ens representa com a poble i recorda les nostra diferència respecte altres nacions. Però les divergències sorgeixen en la manera de fer-ho, i per això basta anar a l’himne, que ja dins el propi sector nacionalista crea discrepàncies.
Enhorabona pel blog, que he descobert fa poc, per això faig aquest comentari amb una mica de retard, però amb un poc de perspectiva.
La bandera que s´ha oficialitzat com la mallorquina em sembla un instrument molt vàlid de cohesió, i en especial de fàcil adhesió per part dels nouvinguts: la campanya que va fer el Consell l´any passat va superar les expectatives, i va ser francament guapo veure balcons de barriades considerades d´immigrants plenes de banderes mallorquines.
La quatribarrada representa l´origen de la nostra nissaga, i tots els nacionalistes d´aquesta terra és inevitable que ens hi sentim fortament identificats.
Ni les banderes en si, ni els sentiments que hi ha darrere, són en absolut excloents; al contrari. Jo vaig penjar la mallorquina dia 12 de setembre, i la catalana dia 31 de desembre.
Ara que encara queden més de 8 mesos per tornar celebrar la festa hauríem de començar a perfilar una estratègia perquè la d’enguany sigui millor i més digna que la dels darrers anys.
Llegint al BOIB 186 de 15-12-07 la declaració de Bé d’Interès Cultural immaterial a favor de la Festa de l’Estendard veig com és de precària la nostra situació: un enfilall de tòpics, faltes d’ortografia, un esforç deliberat per no dir català ni Catalunya, en fi…
A diferència del que es feia fins l’any 2000 és vergonyós que l’estendard romangui tot sol a la plaça de Cort mentre dura l’ofici a la Seu. Qui pot fer-ho hauria d’ordenar que dos policies municipals (segles enrere ho feien els artillers) el tornassin custodiar en tot moment.
Tot i que preferiria que l’estendard es passejàs per la ciutat seguint el trajecte tradicional. I s’hauria de recuperar en tot el possible el moment culminant que era quan l’estendard era hissat per sobre de la murada sense perdre la verticalitat ( tal com fan el 9 d’Octubre a la ciutat de València, encara que amb la senyera equivocada).
Esper que els termes de la declaració de BIC de la Festa no siguin una cotilla que n’afavoresqui la folklorització i la fossilització.