Quina llengua és aquesta?
Avui la premsa de Palma apareix amb aquesta meravella. És una llengua nova? Potser el bilingüisme Matas elevat a la perfecció suprema? O potser és una de les modalitats que el nou Estatut diu que s’han de promoure? En qualsevol cas, no hi ha dubte que és molt Nostro molt Nostro. Aquesta nostria irresistible que emana de totes les coses que fa l’empresa on treballa Tolo Güell, el popular organitzador de multitudinàries expressions de mallorquinitat. No us perdeu la resta, que això no es veu cada dia.
11 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Merdes (no té altre nom) com aquestes se’n veuen tot sovint als catàlegs publicitaris del Media Markt de Girona.
Aquesta mena de coses haurien d’estar penades per la llei. De fet, ja ho deuen estar ja que en teoria tot ha de ser en català, i això català no ho és.
Ara recordo un cop que vaig fotre crits a un holandès que treballava en el mateix càmping que jo per un cartell en diversos idiomes en què la versió catalana era com la castellana però canviant un “con” per “amb”. De fet no ho havia escrit ell sinó la seva xicota, pro (crec que “pro” hauria d’estar acceptat com a variant dialectal perquè gairebé tothom ho diu en el català oriental continental) per a mi era còmplice del delicte per haver-ho permès i haver conviscut anys amb el cartell sense posar-hi remei.
I un dubte: i això que hi “col-labora”, entre d’altres, el Govern de les Illes Balears com s’entén?
És, com molt be dius, fruit de la política de bilingüísme del govern Matas, però també del govern Cañellas, del govern espanyol de Zapatero, del govern feixista de Franco i de tots els governs espanyols i espanyolistes que ens queden per patir. Resistència, doncs i voluntat final de vèncer .
Salut i sort.
Contra el “pro”: no cal “cargol” -caragol-, “Tresa” -Teresa-, “Barbra” -Bàrbara-, “pentura” -per ventura-. Cadascú que ho digui com pugui o com vulgui, però no cal que això que escrivim sigui una transcripció fonètica del que parlam, molt més divers que la llengua escrita. Si mantenim les hh -mudes totes- i les rr dels infinitius, quina nosa fa escriure les vocals que de vegades ometem en parlar?
Per a en Jaume: bé, no estic a favor de treure totes les lletres que no es pronuncien, sinó només la E de “però”. De fet, no voldria fer-ne un estàndard, sinó deixar-ho com a opció personal, de la mateixa manera que en Bibiloni escriu les formes verbals a la manera baleàrica. I per què? doncs per més d’un motiu: “però” és un mot de funció. Amb això vull dir que forma part de les paraules que constitueixen la base de la llengua. I aquests mots tenen una tendència natural a ser curts. Per ço em sembla una bona idea poder-lo escriure en la seva versió curta. D’altra banda, és un tret característic de tot el parlar oriental continental. No és cap cosa local. I el motiu que trobo més important és que, per una tendència actual de la gent a voler parlar tal com s’escriu, hom s’està acostumant a dir “però” amb totes les lletres.
Ps: m’he deixat de dir que jo no permetria que la substantivasió de “però” fos “pro”. Per exemple: “hi ha un però” no ho diria “hi ha un pro”. I per què? Doncs perquè en aquest cas és un substantiu i no pas un mot de funció, i jo de manera natural ja no el dic en la forma escurçada.
No vols dir que és un exemple de montillès erudit?
S’en pot apendre les nocions bàsiques a http://txelleta.blogspot.com/2006/12/aprengui-montills-en-quatre-dies.html
Però el que avui presentes tu és de nivell superior.
Ramon: Però accepta la pronúncia completa i si hi apliques una regla d’elisió de vocals àtones, també la que fas de manera natural. En canvi, si escrivim pro, no hi ha manera de saber quina és la vocal que s’ha suprimit, i no hi ha regla per allargar mots. A més, si l’invent ha de quedar mínimament consistent hauràs de reformar emperò per fer-ne emprò, però només quan fa de conjunció i no de substantiu, supòs.
Substantivasió és -també?- una proposta seriosa?
I el proper objectiu seria la b en amb?
No voldria pas substituir “però”, sinó simplement acceptar que es pugui escriure, tal com passa quan en Bibiloni escriu “portam” en lloc de “portem”.
No hi ha punt de comparació. Portam és la forma de la llengua culta tradicional de tots els temps i de tots els llocs fins a Fabra, la que empraven Ramon Llull, Ausiàs March i Verdaguer. Pro és un vulgarisme dialectal per molta que sigui la gent que ho digui. Si un pretén escriure pro, un altre voldrà escriure aixís, un altre re, un altre mos, un altre pa (per a), un altre colcú, un altre llavò, i això serà un campi-qui-pugui. Si volem una llengua normal, no sols no hem d’introduir noves variants formals (com han fet darrerament l’Institut i l’AVL) sinó que hem d’anar unificant les que hi ha. A partir de les formes més etimològiques i tradicionals.
La caiguda de la vocal neutra pretònica entre oclusiva i r és una constant en el català oriental central com també ho és l’eliminació de les r finals. Exemples? Un munt: b’renar, T’resa, t’ronja, b’rana, v’ritat…
No tot el que es diu s’escriu tal i com raja. No eliminem en l’escriptura les neutres inicials que traiem per sistema (‘déu per adéu, ‘via per havia, ‘na per anar…) ni posem un apòstrof rere la preposició “per” per marcar que no només no diem “per a” sinó que a més eliminem sistemàticament les neutres de després de la preposició (per’qui, per’xo, per’bans, per’quet…), de la mateixa manera que els balears o rosellonesos no eliminen les neutres dels esdrúixols acabats per -ia.
Si escribim les t dels grups -nt, lt, les -r dels infinitius i altres lletres puntuals que no pronunciem com la r d’arbre o prendre, la s d’aquest, la c de doncs i la p o b dels grups acabats en -mb o -mp, per què hauríem d’escriure tal i com sona “pro” que elimina un so segons un patró habitual del dialecte?
Per cert, “re” és correcte en l’estàndard. La professora de català m’ho va corregir i jo li vaig poder recriminar que venia al diccionari (el mateix em va passar amb els verbs vindre i tindre).