Pinòquio

Supòs que tots coneixeu el de la imatge. Aquests darrers dies li ha crescut el nas, i li ha crescut d’una manera ben resolta. Igual que creix la massa de ciment i totxos de la part d’Andratx i la bossa d’alguns que hi tenen negocis. Igual que la feina de jutges i funcionaris judicials, que en els temps que vénen podran fer de tot menys avorrir-se. Moltes coses creixen sense mesura a l’illa de Mallorca, com el nas del nostre personatge, condemnat a la dura pena de veure magnificada la seva nàpia cada cop que digui una mentida. I com més grossa la mentida, més implacable l’estirada al timó.

Però no volia jo ara parlar d’Andratx ni d’escàndols i corrupcions sinó del nostre mentideret impenitent, aquests dies llançat al seu vici sense contemplacions. El personatge es diu en la llengua origial, l’italià, Pinocchio, que vol dir “fet de pi” i que es pronuncia pinokkio. Resulta que en totes les llengües conegudes el nom d’aquest personatge es pronuncia més o menys pinokio, i s’escriu o bé d’acord amb l’original pinocchio (anglès, francès, alemany, danès, romanès, etc.) o, en alguns idiomes, amb la grafia que en cada cas correspon a la pronúncia esmentada (pinóquio en portuguès, pinòqui en occità o pinokjo en esperanto). Meravella: com deia aquell eslògan, Spain is different. Han vist una ce i una hac i no s’han pogut estar de llegir el nom del xiquet de fusta amb el so que correspon a les dues lletres en la llengua llur; i, conseqüents, han creat l’originalíssima grafia pinocho. Fins aquí res a objectar. Però ara ve el problema. Si la llengua catalana no anàs enganxada a l’espanyola com el carro al mul, mai de la vida en català hauríem arribat a la raresa de pinotxo que ara tenim encolomada, la qual no parteix de l’original sinó de la modificació espanyola. Diríem Pinòquio (o potser Pinoqui), però mai Pinotxo. L’única mostra de normalitat excepcional es troba en una edició algueresa del conte, que –com no podia ser d’altra manera– es titula Les aventures de Pinòquio. Avantatges de tenir uns quants Estats.

Segur que aquests dies el personatge de Carlo Collodi estarà en boca de persones que al cap hi tindran el nom d’algun polític illenc. Igual que ja va ser profusament recordat quan fa un cert temps un polític espanyol va incomplir una solemne promesa sobre un Estatut. Doncs tothom està advertit: si voleu usar un bon català, Pinòquio és el nom just que s’escau a qualsevol mentider destacat. Diuen que n’hi ha que aprofiten la llengua per a fer política; doncs aquí, ben a l’inrevés, aprofitam la política per a ensenyar coses de llengua.

11 comentaris

11 comentaris rebuts

    1
  1. Josep - 02 desembre 2006 5:14 pm

    Fa molt de temps que esperava que algú es decidira a denunciar aquest vergonyós Pinotxo. Enhorabona.

  2. 2
  3. Joan Vicenç - 03 desembre 2006 8:10 pm

    Molt bo el comentari i l’enllaç amb el mentider del Consolat de Mar.

  4. 3
  5. n'Il·lil·li Putenc - 03 desembre 2006 10:39 pm

    En Pinetó i en Pinetell també són bons.

    D’altra banda se n’adona que el Coromines duu “pinotxa” – i àdhuc “pinotx” — el primer sinònim de panolla, i també la manera de dir “brancam de pi per a cremar” en certs indrets; i el segon igualment “panolla” o “panotxa”…?

    Potser no sabem del tot l’origen del nom…? Qui fou el primer traductor del conte entre nosaltres, etc.?

  6. 4
  7. G. Bibiloni - 04 desembre 2006 11:18 am

    Le avventure di Pinocchio va ser publicat el 1883, i la primera traducció espanyola, el 1912, obra de Rafael Calleja, fill de Saturnino Calleja, fundador de la coneguda casa editora de contes infantils.

    Tot i que en el meu post la qüestió de la traducció espanyola de Pinocchio és secundària, segurament té una certa raó l´autor d´un comentari posat al Racó català, en què es diu que la paraula espanyola Pinocho (pinetell, pi jove) podria haver influït en la tria del nom espanyol del personatge. Això pot ser una part de la veritat. En italià hi ha el mot Pinocchio (del llatí pinuculum), que significa exactament «pinyó», i, a més hi ha les variants pinolo i pignolo. Si Carlo Collodi en lloc de Pinocchio hagués posat Pinolo al seu personatge, dubto molt que Calleja l´hagués traduït per Pinocho. La proximitat gràfica entre Pinocchio i Pinocho degué ser determinant.

    Pel que fa al català, si no vaig errat, la primera edició en la nostra llengua, amb l´error de Pinotxo, és de 1934, obra de Maria Sandiumenge i editada per Ed. Joventut.

  8. 5
  9. Timothy Barton - 04 desembre 2006 8:35 pm

    Sempre m’ha sorprès que en castelà es deia Pinochio. Alguns (catalans) ni m’entenien quan deia que a l’escola vaig fer el paper de (escric tal com ho vaig pronunciar) Pinòquio un cop. Em sorprenia encara més que ho deien en català, tot i que ja estic acostumat que es pronuncia i es diu tot el que és estranger com si fos castellà, com Ricardo Thonta, Zúritx, Estocolmo, etc… Jo crec que amb pronunciant Pinotxo es perd l’italianitat del nom. Però bé, puc entendre perquè ho diuen així, encara que en anglès no ho hem fet (encara que la nostra “ch” es pronuncia igual que la castellana). Però que ho diguin els catalans, és completament il·lògic. En fi, és el que pensava. Però ara em dius que en català s’ha publicat “Pinotxo”. ÉS CLAR! Tot el que no és català és castellà…

  10. 6
  11. Jordi Caldentey - 06 desembre 2006 11:05 pm

    Aquesta mania de pronunciar a l’espanyola tot quant vingui de l’estranger té una excepció sortosa i, alhora, inexplicable en català mallorquí: els noms de les marques dels cotxes. Si ho reparau, a la TV3 les pronuncien, com no podia ser d’altra manera, en espanyol: zitróen, peyó, fór, séat, renól. En canvi, en català mallorquí, diem sitroén, pèujòt, fòrt, seàt, renó.
    Em crida l’atenció.

  12. 7
  13. Ferran Nogués - 07 desembre 2006 2:44 pm

    A TV3, efectivament, pronuncien les marques de cotxes seguint el seu llibre d’estil espanyolitzant però la resta de catalans que no treballem a la Corpo pronunciem tradicionalment a la catalana. Cap català ha dit mai renól o peyó. Fins ara.

  14. 8
  15. Juli Moll - 22 gener 2007 11:06 am

    Ja fa uns quants anys que vaig predicant als meus fills que cal que diguin Pinòquio i no l’acastellanat Pinotxo o l’erroni Pinocho.

  16. 9
  17. Pinòquio – disneyicompanyia - 07 abril 2016 11:48 am

    […] Disney, de 1940, basat en el conte de Carlo Collodi. Hi ha també una qüestió de noms a resoldre: Pinòquio o Pinotxo? Va aconseguir dos òscars i la cançó L’estel blau ha introduït moltes pel·lícules de […]

  18. 10
  19. 2. (1940) Pinòquio – Espai Disney - 09 maig 2016 12:27 am

    […] Disney, de 1940, basat en el conte de Carlo Collodi. Hi ha també una qüestió de noms a resoldre: Pinòquio o Pinotxo? Va aconseguir dos òscars i la cançó L’estel blau ha introduït moltes pel·lícules de […]

  20. 11
  21. 2. (1940) Pinòquio – Espai Disney - 30 maig 2016 1:48 am

    […] ha també una qüestió de noms a resoldre: Pinòquio o Pinotxo? Va aconseguir dos òscars i la cançó L’estel blau ha introduït moltes pel·lícules de […]

Podeu deixar un comentari