Història certa i tràgica

Empar estudia per a enfermera. Acaba de fer els exàmens i ha hagut d’apretar molt per a intentar conseguir un aprovat que al final no ha pogut ser. El mes de juny s’ha passat hores i hores empollant i empollant, pensant sols a alcançar la meta proposada. Ha deixat de fer el poc de deport que feia dos vegades per setmana, ha abandonat l’ensaig del divendres (cantava a una coral) i ni tan sols s’ha permés el capritxo de passar per la peluqueria per a posar-se guapa, com li agradava fer. Menjava de qualsevol manera, un poc de fiambre i un trago de vi per a almorzar i per a dinar, i pa del dia si havia tingut temps de passar per la panaderia. Només pensava en el puto examen. El dia que havia de fer l’últim, en què es jugava el curs, caminava disparada cap a la facultat (arribà a patir un flato) i pensava amb obsessió que aquell examen l’havia d’aprovar. Era una assignatura que arrastrava feia no se sap quin temps. Però en el moment decisiu la ment se li va borrar i va tornar a casa amb el rabo entre les cames. Per si no bastaven els apretons que els estudis li donaven, aquest mes li van caure un muntó de gastos, com un xorro cruel, sobretot un inesperat i elevat impost d’una herència que acabava de rebre. Pensava que allò era un robo, i va intentar un aplaçament del pago, però no va ser possible. A la vida has de menjar molts de sapos, meditava desolada i amb cara d’enterro.

Empar tenia un nóvio a qui estimava amb amor cego. El tio, però, no va tenir escrúpols a apanyar-se amb una amiga mentre la nóvia estava enclaustrada amb els llibres. Pensava que no s’enteraria però un conegut se li va xivar. El molt mentirós ho negava i encara en feia broma, però allò no era cap xiste i la relació se’n va anar a fer la mà. Sense curs, sense nóvio i sense un duro, així ha acabat la pobra Empar. La història no té desperdici.

La història tràgica (i certa), però, no és exactament el que succeix en aquest petit relat, sinó el fet que totes les paraules que hi surten figuren en el nou Diccionari ortogràfic i de pronúncia del valencià, obra de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquesta és, doncs, una mostra de “valencià” normatiu, segons una normativa sembla que estratègicament encarregada i desenvolupada per a fer trossos la llengua catalana.

24 comentaris

24 comentaris rebuts

    1
  1. kapde - 14 juliol 2006 1:57 am

    Aquesta llengua ja té un nom. I no és Valencià, és catanyol.

    Encara hi ha qui dubtava que l’AVL no fos una intitució per dividir?

    Salutacions.

  2. 2
  3. Joan Mascarell - 14 juliol 2006 5:14 pm

    Veig que has passat unes quantes horetes cercant pel diccionari en qüestió…

  4. 3
  5. Pep Giner - 14 juliol 2006 5:40 pm

    Salut:

    Estaria bé que els filòlegs de veritat denunciaren públicament el paper de l’AVL. Està molt bé escriure articlets en els teus propis espais… però els que ens partim la cara dia a dia per defensar el català estem una mica fartes i farts. Per cert, on és IEC? Per `qupe calllen?

    Per a mi són igual de culpables que la gentola de l’AVL

    Pep Giner
    Alacant

  6. 4
  7. Xavi - 20 juliol 2006 1:48 pm

    Sóc de l’Horta de València i de vegades pense que seria bò que els de Conca ens conquistaren. Almenys aixina donariem sentit a tota açò.

    🙁

  8. 5
  9. Bezsonoff - 20 juliol 2006 5:19 pm

    Adiu Gabi! Veig que no pares. ” Enterro ” sempre s’ha dit al Rosselló. Fins aviat a Prada!
    J Daniel

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 20 juliol 2006 5:30 pm

    Daniel Bezsonoff, m’alegra molt de veure’t per aquest blog. ‘Enterro’ s’ha dit sempre a tot el país, però a la criatura li havíem rentat la cara i l’havíem pentinada i ara la tornen a despentinar. Fins aviat a Prada.

  12. 7
  13. Òscar - 21 juliol 2006 11:33 am

    Em feu gràcia els qui dieu que determinada paraula “s’ha dit sempre al meu poble”. Sóc estudiant de filologia catalana i cadascú venim d’un poble i ja resulta ben curiós que en cada poble determinat és on millor es parla català.
    Daniel, si hagués de fer cas a aquest argument, en el meu poble es diu “entonses”, “pos”…Anàvem apanyats! De fet, l’altre dia vaig sentir per primera volta parlant en valencià la paraula castellana “grifo”, quan tota la vida s’ha dit aixeta. Segurament, els fills dels fills de la persona que ho va dir esgrimiran els mateixos arguments que tu.

  14. 8
  15. Antoni Llompart - 23 juliol 2006 10:04 pm

    Ai Déu meu! És pitjor del que m’imaginava. Ja ho veis, senyors, on ens hem de veure! Encara que això deu ser la versió valenciana del “català que ara es parla”… a TV3 sense anar més lluny. L’altre dia mirava un serial i vaig haver de canviar de canal: feia mal a les orelles. Però s’ha fet hora de sopar i qui no es consola és perquè no vol: amb aquest fiambre i aquell caldo que vaig comprar al diccionari de l’IEC encara farem un bon brou. I tranquils, que tot és perfectible: a Mallorca poposarem a l’IEB, al COFUC, a la CAC o a qui pertoqui que a partir d’avui donin el nivell D a tothom que escrigui i digui (o escríguiga i díguiga) correctament “bocadillo de jamon”. Sense accent gràfic, pus parla en català. O no?

  16. 9
  17. Andreu Martínez - 25 juliol 2006 10:29 pm

    Amics, anem cap arrere, aqueixa és la meua sensació. La gent que defensem el nostre valencià (el català de tots) a les zones on pitjor està ens quedem sorpresos d’aquestes “obres” de l’AVL. Si segim així, donaran com a correcte “entonses” o “pos”??

  18. 10
  19. Vicent - 27 juliol 2006 12:26 am

    Per favor!!

    Comparar “entonses” i “pos” amb “enterro”…

    Sou uns fatalistes. A mi m’ha encantat llegir el text amb paraules normatives; no trobava cap cosa malsonant, realment. Tan normatives com moltes altres, i no passa res.

    No cal “histerificar”; de segur moltes d’eixes paraules apareixen al diccionari de l’AVL com a “informals” o qualsevol cosa semblant. Ningú no pretén que en un entorn formal s’empren paraules informals, però correctes (pese a qui pese).

    A algú li ha paregut mal que “enterro” es normalitze, perquè potser sona molt a castellà, ¿no? Tant com em sonen a castella les paraules acceptadíssimes “patata” o “toro”.

    A mi em sembla perfecte que l’AVL tracte de donar a la variant valenciana de la llengua la mateixa dignitat i el mateix rang que posseïx la catalana (i que conste que no ho dic per l’exemple de “patata vs enterro”; això era un comentari sense pretensions).

    Sé que m’aneu a posar “a caldo” (posar-me com un drap brut, segons el Diccionari editat fa anys per la Generalitat -Valenciana, per suposat-). Però em dóna igual. Tinc clar que no val la pena discutir sobre açò, sinó sumar esforços per defensar el valencià, usant-lo, parlant-lo, i fent-lo accessible, atractiu…

  20. 11
  21. Eva - 28 juliol 2006 10:28 am

    Em sap greu dir que la història, a banda de tràgica i certa, s’ha quedat curta, perquè en el vocabulari “Noms de persona” que l’AVL ha aprovat recentment, Empar seria tranquil·lament “Amparo”, “nom molt arrelat entre les dones valencianes”.

    Responent a Vicent: no, no apareixen com informals ni “qualsevol cosa semblant”. No tenen marca.

  22. 12
  23. Vicent - 28 juliol 2006 9:06 pm

    A Eva: el diccionari de l’AVL encara no ha aparegut, si no m’equivoque. Només el vocabulari. En tot cas, està bé saber quin considera l’AVL que és el nostre estàndard.

  24. 13
  25. Joan - 31 juliol 2006 11:46 pm

    Xavi: Pels de Conca ???
    Però que encara no ho saps? Ni tampoc per on hi varen entrar??
    Això ja en fa un munt d’anys que va ocorrer. Però el mes trist es que dia a dia ens deixem conquerir, pel nostre propi abandonament; a Valencia li diuen “meninfotisme” que no es pas mes que un sofisme per a dir que som un poble sense personalitat propia i sense estima per res que no siga un plat de paelle i fer el “burro” fotent canya als bous pels carrer o fent soroll amb traca. No conec poble a tota la peninsula tant despersonalitzat com nosaltres els valencians.
    Ens fa gracia quan sentim parlar malament el castellá?? Doncs igual de malament parlem nosaltres o pitxor, la nostra propia llengua.

  26. 14
  27. marc - 01 agost 2006 11:43 am

    Molt fort el tema aquest… Com diuen els catalans, “embolica que fa fort”. Jo faig insubmissió a l’AVL.
    Salut!

  28. 15
  29. CapTallat - 01 agost 2006 6:34 pm

    L’altra cara d’una mateixa moneda, amb el diccionari de l’IEC a la mà:

    ——————-

    Josep s’alçà amb ressaca de la sesta i pensà: “hui és millor que no em desperte”.

    Sempre havia sigut una miqueta gamberro. La nit anterior se n’havia anat de festa, s’havia posat ben guapo amb una bona camiseta i havia anat a sopar amb els amics: una cerveseta amb cacauets i pistatxos, una ensalada, una ració de corder, les postres i un trago de licor de mançana per a rematar.

    Cap a les dos de la nit anaren a una discoteca; durant el camí Josep va tindre mals auguris: s’encontrà amb una nòvia que acabava de deixar el dia anterior i xafà una bonyiga de gos prop d’un cementeri que estava de pas. En arribar a la discoteca –tot de neons sobre la fatxada i al costat de l’arena de la platja– hagueren de passar per taquilla i pagar ni més ni manco que 15 euros; eren carnavals i havien apujat els preus, així li anava a Josep, que no alforrava un duro. Dins feia molta calor i a Josep li xorrava la suor. Va intentar lligar-se a una xica arrimant-se molt, però no va elegir bé i li va eixir el tir per la culata; el seu físic de gorrió poc desenrotllat tampoc l’ajudava molt. Desenganyat i com que no era molt testarrut, se’n anà a fer el burro amb els amics. Abreviant, va acabar al servici, on va vomitar tot el que havia sopat.

    En arribar a casa estava tant borratxo que entropessà amb l’escaló de l’entrada. A l’ascensor no se’n recordava del pis en què vivia i va prémer el botó del huit; en eixir hagué de baixar el sèptim, el sext i el quint fins trobar la porta que reconeixia com a seua. Buscà les claus, obrí, entrà i es gità a dormir la mona.

    ———–

    Resumint en una paraula: demagògia.

  30. 16
  31. montserrat - 11 agost 2006 9:47 pm

    És decebedor, però no és un cas aïllat
    per desgràcia sembla que anem cap aquí
    caldria fer una ofensiva??

  32. 17
  33. dessmond - 21 agost 2006 12:53 pm

    Ostres, pensava que algú t’havia usurpat la ment. Sort que és només qüestió del “valencià”.

  34. 18
  35. Vera Grau - 03 setembre 2006 8:11 pm

    Cal diferenciar paraules d’àmbit dialectal i/o restringit ben catalanes, antigament molt esteses (sien del Pais Valencià, Illes o enjondre) com ‘Maçana’,’corder’, ‘cementeri’ (forma usada a Cat. Nord i en occità), ‘arena’, ‘manco’ amb castellanismes (encara que molts vinguin d’antic) com ‘guapo’ ‘trago’ ‘taquilla’ ‘buscar’. Algunes s’han admès oficialment per bé que n’hauriem de prescindir.

  36. 19
  37. Sant Vicent del Porquet - 29 novembre 2006 9:33 pm

    Jo també sóc de l’Horta. I pense que conec Xavi. Cordials salutacions.

    La resposta a tot el que heu dit està, com tot, al Google: Poseu “miserable” en la caixa de cercar i, en lloc de “cercar”, premeu en “vaig a tenir sort”. Feu la prova i voreu

  38. 20
  39. Albert Pérez i Marco - 30 novembre 2006 9:09 am

    Sóc tècnic lingüístic i em sent molt decebut que persones que diuen que són catedràtics de filologia, en lloc de donar-nos llum només pareix que busquen la poltrona i un sou per quinze anys almenys. Els qui busquem un valencià viu però pur, no podem deixar de lamentar-nos que, quan esperàvem un revifament del valencià, ens vénen, després d’anys d’espera, amb un diccionari on val tot, on entra tot, sobretot castellanismes, però també doblets com “llamentar” i els famosos -iste / -ista.
    D’altra banda es tracta d’un diccionari de paraules, sense significat. Això pot donar lloc a més confusió, ja que no sempre totes les accepcions d’un mot en castellà les té en l’equivalent valencià o al contrari.
    Però calla l’IIFV i calla el IEC? ¿En qui confiem? ¿Qui és l’autoritat normativa?

  40. 21
  41. jes - 15 febrer 2009 4:18 pm

    Hauríem d’anar amb molt de compte amb aquesta gramàtica perquè, per exemple, si acceptàssem l’adverbi “ahí”com volen els acadèmics cadria precisar si, de retruc, prodríem dir o escriure també expressions com ara “per ahí”(amb el valor de poc més o menys),”ahí,ahí”(amb el sentit que té “som-hi” o “apa”),etc.Amb això no vull pas dir que es tracte d’una mala gramàtica;la qüestió rau a preguntar-se perquè la societat valenciana ha estat incapaç d’acceptar l’IEC com a màxima autoritat normativa en el cas del valencià però mai no ha fet el mateix amb la RAE i el castellà.

  42. 22
  43. Josep - País Valencià - 12 novembre 2009 12:13 pm

    L’AVL no val per res, excepte per esmicolar i fer bocins la nostra llengua. Varietat dialectal sí, riquesa, localismes, també, castellanismes NO, sobretot si nosaltres tenim el nostre propi recurs per a l’acepció.

  44. 23
  45. Josep - 15 gener 2013 1:06 pm

    Jo no hi veig cap tragèdia, sinó un text sarcàstic que es burla de formes valencianes (i segurament no només valencianes) fruit de la poca reflexió i els prejuís. Hauria estat bé consultar abans d’escriure’l un expert en lèxic i història de la llengua.

    Per cert,”succeïx” porta dièresi.

  46. 24
  47. Alex - 13 juliol 2018 10:59 am

    Almorzar no és un castellanisme. Busqueu l’article que publicà l’AVL fa poc; és molt bo.

Podeu deixar un comentari