Avui és Santa Elisabet. Aquest és un nom hebreu, originàriament Elisheva, format per Eli (‘el meu Déu’) i sheva (‘subsistència’, ‘abundància’, ‘jurament’ i qui sap què més). Elisheva podria significar, doncs, “el meu Déu és la meva subsistència”. Els grecs el convertiren en Elisávet (Ελισάβετ) i d’aquí ens ve la nostra forma, que és pareguda en la majoria de llengües. La variant Isabel —sorgida lluny d’aquí d’una forma intermèdia Elisavel—  diria que no és gaire genuïna per aquests encontorns, i faríem bé, doncs, de fer-nos-en enfora. De fet, aquest és un nom que ha generat diverses variants, com la forma escurçada Elisa, que, com se sap, era una amiga de Beethoven. Com que és un nom llarg i la gent té pressa, les nostres avantpassades (i avantpassats) l’escurçaven en Bet, llevat que es referissin a la santa, que els sants mereixen un respecte.

La primera dona coneguda que dugué aquest nom és la muller d’Aaron, el germà gran de Moisès, i d’això ja fa devers 3.200 anys. I la primera santa d’aquest nom és l’Elisabet casada amb el capellà Zacaries i mare de Joan el Baptista. I, per més senyes, cosina de Maria, amb qui tenia una amable relació. Totes dues foren visitades per Gabriel, l’arcàngel Predíctor, qui a totes dues donà la bona i inesperada notícia de sengles gravideses. Inesperada perquè a una ja li havia passat l’edat d’engronsar criatures i a l’altra perquè, a pesar de ser jove i bella, tenia un marit que quan es ficava al llit tenia més ganes de jugar amb l’iPad que altra cosa. Memorable i històrica va ser una visita de Maria a Elisabet, en què les dues gràvides exultaren de joia i en què Maria va cantar allò de “Magnificat anima mea Dominum et exultavit spiritus meus in Deo salutari meo”, que Bach va convertir en una delícia. Un reporter gràfic va plasmar el moment en la imatge d’aquí baix.

La declararen santa no sé quan i el seu nom va ser imposat a milers de nines, entre les quals un munt de reines i princeses, com Elisabet d’Hongria, cunyada de Jaume I i també santa, per la qual fan nom moltes Elisabets, que tenen el seu dia el 17 de novembre (ja en parlarem quan toqui). I Elisabet d’Aragó, filla del nostre rei Conqueridor; i Elisabet de Mallorca, filla de Jaume II i d’Esclarmunda de Foix; i la putana muller de Ferran el Catòlic, etc. etc. I encara el posen, i que duri.

Molts d’anys, Elisabet, Bet, Isabel i Bel, si avui feu festa, i, si us ve de gust, escoltau aquest magnífic Magníficat, cantat per Mina, vejam si, com a mi, us posa la pell de gallina.