Avui és Sant Albert el Gran. No digueu Magne, perquè els magnos de l’espanyol en català són grans (llevat d’un que és many: Carlemany). Conec bastants homes que es diuen o s’han dit Albert i, fins i tot, una senyora de nom Alberta, la famosa madre Alberta de la nostra puresa (paraula que no en conec cap altra), però puc assegurar que aquest nom no és del repertori dels avantpassats dels mallorquins (no sé què passa amb els altres compatriotes), almenys si no són avantpassats molt llunyans. Nom germànic (que vol dir ‘noble brillant’: de adal, ‘noble’, i baraht, ‘brillant’), que devia ser molt usual a l’Edat Mitjana, ha estat portat per una munió de reis europeus del centre i del nord, però pel meu redol tenien altres preferències onomàstiques. I ara hauré de fer una crida a l’auditori, perquè no sé si els Alberts que circulen per aquest món celebren l’onomàstica el dia d’avui (Sant Albert el Gran) o el dia 7 d’agost (Sant Albert de Sicília). Crec que no hi ha més sants amb el nom d’Albert. A més, si tenim en compte que el sant d’avui el van fer sant fa dos dies (el 1931), no és estrany que en aquesta terra de sants pre-tridentins no hi hagi Alberts que facin el nom per ell.

El cas és que Sant Albert el Gran, el d’avui, és el patró dels científics i de les ciències. Poca broma: l’hauríem d’agafar seriosament. És un savi savi que té els títols de Doctor Universalis i Doctor Expertus (encongiu-vos els qui teniu dos màsters), a més del de Gran. Personatge del segle XIII, contemporani d’altres llumeneres (Ramon Llull, Tomàs d’Aquino, Alfons el Savi, Roger Bacon…), va ser professor a la Universitat de París, la més prestigiosa de l’època, i rector de la universitat de Colònia. El nostre dominicà va ser una autoritat en geografia, astronomia, física, metafísica, matemàtiques, medicina, biologia, filosofia, teologia, i fins i tot jardineria. Interdisciplinari a les totes, tant escrivia sobre l’essència de Déu, sobre els minerals o sobre la reproducció dels insectes. És clar que en el seu temps passaven coses com que la zoologia era un branca de la teologia. És tan voluminosa la seva obra que els seus editors diuen que encara tardaran 150 anys més per a publicar-la tota. I com ho va fer per a ser tan savi i fer aquest currículum? La veritat és que amb una mica de trampa i gaudint de privilegis d’algú que feia favoritismes poc equitatius (cosa que encara passa a la Universitat). De jove no en sortia amb els estudis i, fastiguejat, un dia va decidir escapar de l’escola botant la paret amb una escala de gat, però quan va ser dalt, la Mare de Déu el va aturar i li va assegurar que si li resava, li donaria una memòria prodigiosa i els estudis serien bufar i fer ampolles. També li va dir que perquè no oblidàs el pacte (i la memòria prodigiosa què?) just abans de morir ho oblidaria tot. Que és el que ens passarà a tots, si fa no fa. El fet és que un dia que feia classe va quedar in albis i poc després es va morir. Mare de Déu, no ens faceu aquesta, que no m’agrada interrompre les classes per aquestes beneitures.

Doncs, molts d’anys, Albert, si n’hi ha cap que faci festa.