Alguna barbaritat lingüística més?

Avui no em queda més remei que tornar a parlar de Catalunya Ràdio, més exactament de l’inefable model lingüístic de l’emissora. En aquest blog podríem dedicar-los una secció diària amb el títol d’aquest post i amb premis ABLM inclosos.
A l’emissió matinal hi ha una secció en què una especialista dóna orientacions per a fer algun exercici físic per a mantenir el personal una mica més en forma. Ahir parlaven d’una cosa que Antoni Bassas anomenava repetidament agulletes. Una manera curiosa de parlar espanyol fent veure que es parla català. Però l’especialista convidada el corregí tot exhibint una curiosa alternativa: tiretes. Tot d’una m’he posat a fer una peregrinació per tots els diccionaris, webs i altres fonts lexicogràfiques, però no he trobat el més nínim rastre de les fantàstiques tiretes. He anat al diccionari del IEC, al de l’Enciclopèdia, a l’Alcover-Moll, al Termcat, a la Neoloteca, al Cercaterm, i res. A punt d’entrar en l’estat de desesperació, el diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia m’ha encès la llum. Diu això:

agujeta f (cordón) tireta, cordó, trossador. (en los músculos doloridos) adoloriment m sing, cruiximent m sing, fiblades, punxades.

Es veu que l’espavilat assessor ha passat per aquí. Però no ha sabut llegir el diccionari: només ha vist tireta i s’ha emocionat amb la paraula, perquè, així en plural, s’assembla força a l’espanyola, almenys totes dues acaben igual (agujetas-tiretes). Per si encara no ho entén li diré que la primera accepció de l’article del diccionari (tireta, cordó, trossador) fa referència a un cordó per a cenyir el gipó, la falda o alguna altra peça de vestir; res a veure amb el dolor muscular. Si vol una bona paraula per a traduir agujetas basta que pensi que a Mallorca absolutament tothom en diu esbraonament. És clar que supòs que els amics de Catalunya Ràdio s’estimaran cent vegades més una paraula espanyola que una de mallorquina.

11 comentaris

11 comentaris rebuts

    1
  1. Caterina - 04 novembre 2005 4:54 pm

    S, Gabriel, jo tamb em vaig esborronar tota en sentir la paraula en qesti. A ca nostra de ben petita em varen ensenyar que el dolor muscular de qu parlava en Bassas es deia "esbraonament", i ja ha plogut d’aleshores en, fins i tot ha fet qualque bona barrumbada.

    Ah, m’agrada la idea d’instituir els premis ABLM… comenant pels comentaristes esportius de la nostra benvolguda i mai ben ponderada PP3 (perd, IB3!) tendrien un futur de no dir!

  2. 2
  3. Joan Vicen - 04 novembre 2005 8:57 pm

    Tamb ho vaig escoltar per la rdio, anava en cotxe i ms tard no vaig tenir temps de telefonar-los o enviar-lis un correu electrnic. M’hagus agradat que qualc altre ho hagus fet, crec que estic segur de que en Basses ho hagus acceptat i incorporat. Grcies.

  4. 3
  5. Jaume - 07 novembre 2005 9:38 am

    Al rac es parla del tema de les "agujetas"…

    http://racocatala.com/forum/llegir.php?idf=6&fil=968

  6. 4
  7. Miquel Boronat Cogollos - 07 novembre 2005 8:07 pm

    Certament s sorprenent que la cosa de les tiretes continue apareguent a Catalunya Rdio, ja que s un clssic de La Nit dels Ignorants que va quedar ben resolt ja fa uns quants anys.

  8. 5
  9. Jordi Caldentey - 07 novembre 2005 10:41 pm

    Crec que no n’hi ha prou que tradum el substantiu "agugetas" per "esbraonament" perqu n’hi haur que traduiran "tengo agugetas" per "tinc esbraonament". Conv que aclarim que la forma genuna, en aquest cas, s "estic esbraonat".
    Vinc a dir que, de vegades, a un substantiu foraster no t per qu correspondre-hi, a l’hora de parlar, un substantiu catal. De vegades s tota l’expressi que canvia. Un exemple: Per dir "Juan es pelirrojo", a mi, en lloc de "En Joan s pelroig", no us sona mil vegades ms natural "En Joan t els cabells rojos"?
    Una manera molt subtil de menar el nostre benvolgut idioma catal de cap a la destrucci per la via de la seva assimilaci a l’espanyol s fer correspondre a un substantiu foraster, un substantiu catal; a un verb foraster, un verb catal; a un adjectiu foraster, un de catal. No, no i no: cada idioma t la seva manera de construir les frases i les expressions. I la llengua catalana, amb l’espanyola, no hi t res a veure ms que les arrels comunes amb el llat, que compartim amb tota la resta de llenges neollatines. No ho s: s com all de dir sempre "molestar" all on podrem dir "fer nosa" o sempre "treballar" all on podrem dir "fer feina".

  10. 6
  11. Gabriel Bibiloni - 07 novembre 2005 10:52 pm

    Completament d’acord. s una idea que volia afegir i ara el comentari d’en Jordi Caldentey ho fa innecessari.

  12. 7
  13. Hctor - 12 novembre 2005 8:59 pm

    Per cert, al Pas Valenci "estem cruixits" (pronunciat sovint "estem cloixits"). Tamb s una bona soluci, com la mallorquina.

  14. 8
  15. Josep Maria Rovira - 12 novembre 2005 9:07 pm

    Darrerament no deixen de sorprendre’m. Fa poc al 33, a la srie "Els barbars – Els vikings" va sortir el mot "BARCU" a tort i a dret tot referint-se als vaixells dels vikings. Els senyors del "Barco fantasma" (ara taxidermistes) duen estar satisfets!

    Tamb ahir, a "La nit al dia" parlava una aturada francesa amb aquest text sobreimprs: "Zira – Parada".

    Qu esperen per popularitzar el "busson" i el "sellu" ?

  16. 9
  17. c cabrera - 12 novembre 2005 9:23 pm

    Si voleu en props un altre cas. La "violncia de gnere" perseguida per la RAE ara s’ha de dir en espanyola "violncia domstica" i l’altre dia llegint un llibre ortogrficament pudent al meu institut, "El diari vermell del Flanaghan", em trob ja l’hispanisme "violncia domstica".

    M’agradaria que alg coments quina s ms barroera i, com ho haurem de dir, en catal, de forma no interferida.

  18. 10
  19. Llus Cerd Fernndez - 14 novembre 2005 2:51 pm

    De manera inexplicable, es "Diccionari 62 castell-catal diu: "agujeta f. [dolor muscular] tireta". Una traducci absurda i a damunt en singular.

    Una altra badada de sa mateixa obra: s’nica traducci catalana des castell "buscar" s "buscar", no "cercar". Increble, per ben cert.

  20. 11
  21. Timothy Barton - 18 novembre 2006 7:12 pm

    Totalment d’acord amb en Jordi. S??raductor a l’angl? i una de les grans dificultats que tenim ?que en traduir a l’angl? ben sovint hem de canviar la forma de la frase. Podeu veure algunes de les expressions que trobem m?dif?ls, el que anomem “motsfotuts”, o “crapwords”, aqu??ttp://www.traduit.net/wiki/index.php/ATDMotsfotuts

    La llista demostra molt b?erqu?inc enveja als que podem traduir entre el castell? el catal?perqu?a gran majoria d’aquests mots tenen una traducci??recta i ??a en castell?perqu?de fet, en la majoria dels casos, la expressi?? neixer en castell? els catalans van acceptarlos amb els bra? ben oberts.

Podeu deixar un comentari