D’Elionor a Leonor en poques hores
Avui de matí a Catalunya Ràdio han parlat extensament de la borboneta acabada de néixer. De bon començament li han dit Elionor, tot assegurant que aquesta és la forma catalana —i la que haurem d’emprar aquí— del nom de la reial criatura. I tot i que han dit que la –r final no ha de sonar, no ha deixat de sonar en tot el matí, tan alegre com un picarol. Després han telefonat un bon esplet d’oients que portaven aquest nom: totes es deien Leonor, i donaven explicacions i excuses diverses per dur el nom en espanyol: que si la mare era andalusa, que si l’avi era argentí… El vespre, canvi radical. Els vint minuts que el Telenotícies de TV3 ha dedicat a la feliç naixença han començat amb l’afirmació contundent que en català tant es pot dir Leonor com Elionor. I es veu que algú ha passat l’orde que la criatura sigui anomenada sistemàticament Leonor. També a Catalunya Ràdio ara, el vespre, ens adverteixen que no cal dir Elionor. I, seguint els dictats de la UAL, també s’apunten al Leonor. No és que a mi em preocupi com anomenen una persona determinada. Em preocupa la regla suprema del model lingüístic de TV3 i Catalunya Ràdio: quan una cosa es pugui dir de dues maneres, s’ha d’usar la forma més pròxima a l’espanyol.
De totes maneres, d’això que tan català i correcte sigui Leonor com Elionor, n’hauríem de parlar. I en parlarem.
Actualització (1.11.05). Els lingüistes de la CCRTV fan i fan fer grans progressos. Ahir (31) al TN Vespre de TV3 pronunciaven [leonór]; avui (1) han rebut instruccions de dir [ləunór]. El presentador del TN Migdia ha transmès als espectadors la lliçoneta rebuda dels avançats filòlegs, i ha dit que Leonor és menys “arcaic” que Elionor. Em sap greu pel bon grapat d’Elionors que conec, que en sa vida els han dit altra cosa que Elionor. Pobres arcaiques!
3 comentaris3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
La tend?ncia a marcar difer?ncies amb el colonitzador o a anar-les esborrant tant i tan aviat com sigui possible, no ?s m?s que el reflex directe de l’esperit de l’esclau: si aquest aspira a trencar les cadenes que l’oprimeixen, cercar? fugir de la manera que t? l’amo de dir les coses com de la pesta. Ara b?: si l’esclau ja pateix la S?ndrome d’Estocolm, si l’esclau ja ha agafat el llis a "conviure" amb el negrer, encara que sigui subm?s a aquest, aleshores la tend?ncia subconscient (o conscient i tot) ?s a anar assemblant-se a l’amo, de qui ja no se sent oprimit i que fins i tot admira i pren per model a imitar. I la TV3 i Catalunya R?dio, no ho dubtem, s?n a hores d’ara en mans d’escolanets d’am?n de la colonitzaci?.
Ja fa temps que els llibres d’estil de TV3, Catalunya R?dio i tamb? l’Avui assenyalen (d’una o altra manera) com a formes arcaiques (i que, per tant, cal deixar de banda) expressions com "lliurar" per "entregar", "guard?" per "premi", etc. ?s per aix? que no sobta que prefereixin "Leonor" a "Elionor" (mooolt arcaic, sens dubte). I suposo que pronunciar corresctament l’S sonora, la doble L, o diferenciar entre l’E oberta i tancada, tamb? deuen ser considerats arcaismes.
Aix? ?s el que diu l’IEC, per?, tanmateix, no li fan cas…
La forma catalana d’?s general i preferent d’aquest nom ?s Elionor, com podem comprovar, per exemple, en el Diccionari catal?-valenci?-balear i en la pr?ctica que segueixen les obres de consulta m?s habituals, com la Gran Enciclop?dia Catalana o el Gran Larousse Catal?. La forma Leonor ?s una forma antiga, molt menys documentada segons el mateix Diccionari catal?-valenci?-balear, que no t? una tradici? d’?s consolidada i que s’ha de considerar ocasional i obsoleta.
Font: InfoZ?fir