Una d’indis
Per a denominar els habitants de l’Índia tenim dues paraules. Una és hindú, derivada del persa hindū (i aquest del sànscrit sindhu), ço és, el nom del riu Indus. Del nom del riu, Indus, ve el nom del país, Índia. L’altra paraula és d’arrel llatina i amb un ètim de dues variants, la forma llatina clàssica indicus -a -um, que dóna l’espanyol i el portuguès indio, i la forma llatina més moderna indianus, que dóna el francès indien, l’italià i portuguès indiano, l’anglès indian i el català indià. A partir de la pràctica de l’anglès, modernament (cap a final del XVIII) s’ha fet una especialització entre hindú (sentit religiós) i indià (habitant de l’Índia), que alguns troben desencertada. Heus ací, en tot cas, per què tenim les paraules Índia i indià, sense hac, i hindú i hindi (la llengua) amb hac.
És l’article d’avui a Amb bones paraules. Llegiu-lo complet aquí.
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Adiu Gabriel! Del blat de moro, que els francesos anomenen ‘maïs ” com els antics mexicans i els espanyols, se’n diu ‘ blat d’Indi ” al Rosselló i ‘ blé d’Inde ‘ en francès del Quebec.
És clar. Blat d’Indi és blat d’Índia (Indi com famili). A Mallorca es diu blat de les Indis. A Menorca ho deuen haver importat, perquè no perden la -a final i diuen “blat d’Indi”, com al Rosselló.
El “gall d’indi” en realitat és una masculinització de “polla d’Índia”. Se sent com a “polla díndia” i es fa el masculí “gall dindi”.
A Menorca ho deuen haver importat? D’on? Del Rosselló??? De Mallorca no ho crec, perquè aquí deim “blat de les Índies”, pronunciat “Indis” (o, fins i tot, vulgarment, “Indris”). No podria ser, senzillament, que a Menorca i al Rosselló “blat dindi” sigui aglutinació de “blat d’indi” (igual que a altres llocs diuen “blat de moro”), ras i curt? Fixem-nos que ningú no diu “blat de l’Índia”, amb article en el topònim.
Igualment, no podria venir “polla díndia” de feminitzar “gall dindi ( “díndia” > “dindi”).
I què me’n deis, de “indiot” (sinònim de ‘gall dindi’)? N’hauríem de dir (o hagut de dir) “indianot”?
Fins i tot descartant que, en català, “indi” sigui l’adaptació natural del llatí clàssic “indicu”; no podria haver-se format el mot “indi” com a resultat d’un procés intern del català, a partir de masculinitzar el topònim “Índia” (de manera que “Índia” topònim > “índia” gentilici > “indi”)?
En el segon paràgraf, volia escriure:
«Igualment, no podria venir “polla díndia” de feminitzar “gall dindi” (de manera que “d’indi” > “dindi” adj. masc. > “díndia” adj. fem.)? Altre cop, ningú no diu “gall de l’Índia” ni “polla de l’Índia”; caldria demostrar que històricament s’hagi dit amb article, per tal de justificar l’evoució “de l’Índia” > “díndia” > “dindi”».
Ara a Mallorca es diu ‘blat de les Índi(e)s’, però qui sap si en altre temps també es digué ‘blat d’Indi(a)’. Aquesta forma és paral·lela a la francesa del Quebec ‘blé d’Inde’. A Mallorca abans es digué ‘rallar’, ‘xalar’, ‘açò’ ‘estudi’, ‘treginada’ i altres coses que avui diuen a Menorca.
Tot són hipòtesis. Aquest tema s’ha de continuar investigant, i jo ho faré. Però, ara com ara, per la documentació que he manejat, “indi” no m’apareix documentat fins al segle XIX.
que no és “blat indi” ??
Potser caldria validar ‘indiano’ tal qual. Així s’evitaria la confusió amb els altres indians. ‘Indià’ és un mot que mereix esser restaurat en el seu sentit original.
Cal fer una remarca sobre el mot ‘Indian’ en anglès. Aquest es refereix en tots els registres a allò relatiu a l’Índia; referit als indians d’Amèrica es considerat ofensiu o obsolet. En aquest darrer cas es diu ‘Native Americans’. Una distinció políticament correcta… però també útil.
Us sembla que “indiot” deu ser un derivat de “índio”, més que de “indi”? Així, també deu ser recent (del s. XIX), no? A Mallorca, es devia dir “polla díndi(a)” i “gall dindi”, abans?
Així mateix, seria possible: “polla d’Índi(a)” > “polla díndi(a)” > “gall dindi” > “gall d’indi” (“indi”!) > “indiot”?
Que consti que no vull pontificar sobre res. A mesura que aquesta recerca avanci veurem si hem de rectificar res. En principi, però, “indiot” crec que no ve de “indi” (afirmació de l’Alcover-Moll), perquè en la llengua popular “indi” no ha existit mai. Tampoc de “indio”. Sobre això em convenç bastant Coromines:
«El gros gallinaci mexicà […] importat a Europa en el S. XVII, rebé en català el nom de gall d’Índia, abreujat més generalment com gall dindi, a causa d’haver estat entesa la seva terminació -díndia com si fos només el nom de la femella (després polla díndia). El DTo. 1647 en diu només “gall de les Índies, gallopavus, pavo indicus” però Lacav. ja ho retoca com “gall de les Índies, comunament dit gall dindi”. Una altra forma de masculinitzar-ho fou aplicar al femení -índia la terminació masculinitzant típica del català: la que canvià bruixa en bruixot, dida en didot, falci(ll)a en falci(ll)ot: d’ací indiot, ja registrat per Belv.: procés paral·lel al francès, que partint de (poule) dinde creà el masculí dindon; cf. el venecià, que sobre el masculí dìndia o dindieta creà un masculí dìndio.»
Afegesc a totes les dades lexicogràfiques que han sortit que en el Thesaurus puerilis, d’Onofre Pou (un “vocabulari temàtic” de 1575) he trobat a la llista d’animals “gallina de les Índies”, molt abans, doncs, que al DTo. (Diccionari de Pere Torra, 1653). Els animalets es degueren importar abans del segle XVII.
voldria saber d´ón ve el mot blat de moro
gracies