Aspectes preliminars

1. Aquest és un apartat extremament difícil, fluctuant, i en el qual caldrà conjuminar les disposicions legislatives, la tradició i el sentit comú. En qualsevol cas, mai no quedarà clarament delimitat l'espai dels topònims traduïbles i el dels no traduïbles.

2. Els topònims –com tots els noms propis– tenen tendència a adaptar-se a les diverses llengües en la mesura que aquests noms són coneguts i usats fora de l'espai on s'han creat. Aquesta adaptació consisteix bé en modificacions fonètiques i ortogràfiques (Majorque, Majorca, Ibiza ) bé en la traducció de mots transparents (Ciutat del Cap, Costa d'Ivori) o antropònims (Sant Sebastià, Sant Jaume de Galícia). Com més gran és la realitat identificada més tendència tenen els topònims a l'adaptació a una altra llengua. Els topònims petits, en canvi, tenen una forma única.

3. La situació sociolingüística del català ha fet que molts de topònims catalans adoptin formes espanyoles, no per la coneixença d'aquests topònims fora de la comunitat lingüística sinó per la subordinació política i administrativa del català a l'espanyol (San Lorenzo, Bañolas, la Puebla). Són, doncs, formes anòmales que s'han de considerar inexistents.

Criteris generals

1. Adopten la forma de la llengua del text els topònims que tenen una clara i antiga tradició d'adaptació, normalment els corònims, noms d'algunes comarques, noms de ciutats importants, rius, etc.

2. Els genèrics normalment es tradueixen: el río Llobregat, el torrente de Na Borges, el valle de Sóller, la playa de Castelldefels, the river Túria, the bay of Alcúdia, Les Covetes beach.

Però es deixen intactes (en majúscula) si estan molt estretament vinculats al topònim: el Puig Major (esp), the Puig Major (ang).

3. La part determinant dels topònims amb genèric es tradueix excepcionalment en el cas de topònims que en tenen realment tradició (el delta del Ebro). Regularment no es tradueix (el torrente de Els Jueus, la playa de El Trabucador, the cape of El Pinar).

4. Toponímia viària. Es tradueix el genèric, llevat que sigui una paraula peculiarment catalana: la plaza de Urquinaona, la calle de Els Foners, el camino de Els Molins; però la Travessa d'en Ballester, la Travessera de Gràcia.

Pel que fa a la part no genèrica, és millor, en general, no traduir: (la calle de Els Fideus, la plaza de Les Glòries, Cort Square, la rue de Els Boters), tot i que la traducció de mots bàsics no pot considerar-se condemnable (la calle de Aragón, la plaza Mayor, la rue de la Liberté).

L'article

1. Els articles dels topònims que tenen tradició d'adaptació a les altres llengües prenen la forma de l'article propi de la llengua del text: viaje por el Pirineo, the Pyrenees, la capitale du Roussillon. En aquest cas l'article s'escriu en majúscula o minúscula segons la pràctica de la llengua del text, perquè pertany a aquesta llengua.

2. Els articles dels topònims catalans –o de parts d'aquests– que no tenen forma adaptada a la llengua del text s'escriuen en majúscula, atès que sempre són formes estranyes al sistema d'arribada: hablamos de El Prat, el puerto de El Fangar, la playa de Les Covetes. És una incoherència la playa des Trenc, que es veu assíduament en alguns diaris.

3. Els topònims que col·loquialment duen article salat o una altra forma dialectal, en anar dins textos en altres llengües, han d'adoptar la forma pròpia de la varietat estàndard, representant de la llengua catalana davant les altres. La variació lingüística –geogràfica o estilística– és un afer intern que no s'ha de reflectir en altres idiomes. És una aberració –i grossa– l'exemple que apareix en el preàmbul del Decret de toponímia del Govern Balear: Con sos Llombards ya son cuatro los pueblos que...

Disposicions normatives

En l'ús administratiu s'hauran de seguir les disposicions legals que afecten l'ús de la toponímia en les llengües oficials. Aquesta normativa es troba a:

Llei de normalització lingüística de les Illes Balears (article 14)
Llei d'ús i ensenyament del valencià (article 15)
Llei de política lingüística [Principat] (article 18)
Llei espanyola de bases de règim local (article 14)
Decret 78/1991 de la Generalitat de Catalunya sobre toponímia (article 5)
Decret 58/1992del Govern Valencià sobre alteració dels noms dels municipis (article 1)
Llei 2/1992 per la qual passen a denominar-se Girona i Lleida les províncies de Gerona i Lérida.
Llei 13/1997per la qual pasa a denominarse oficialment Illes Balears la província de Baleares.
Reglaments de funcionament intern de governs, ajuntaments i altres institucions.

D'aquesta legislació es desprèn bàsicament:

Cal fer notar que les normes contingudes en aquesta legislació només afecten els documents oficials. I, així i tot, no s'estableixen gaire normes concretes per a l'ús dels topònims en documents en espanyol, ni sobre com conjugar l'oficialitat única de les formes catalanes amb les pràctiques lingüístiques generals descrites en aquesta pàgina.