Llei
de Normalització Lingüística de les Illes Balears
Aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986
(BOCAIB n. 15, 20-05-86. Correcció d'errates BOCAIB n. 16, 30-05-86)
Exposició
de motius
Títol preliminar
Títol I: de l'ús oficial
Títol II: de l'ensenyament
Títol III: dels mitjans de comunicació social
Títol IV: de la funció normalitzadora dels poders
públics
Disposicions addicionals
Disposicions transitòries
Les Illes Balears s'incorporen a l'àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí (1235), i Menorca pel Rei Alfons el Liberal (1287).
Des d'aleshores, el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal, i el vehicle que ha fet possible l'articulació del geni del nostre poble de manera que la seva empremta quedàs marcada de forma inesborrable en el llegat cultural dels pobles d'Occident.
Des del segle XIII, la llengua catalana, al costat del llatí per a certs usos, esdevé la llengua de la cancelleria i la de l'administració en general, així com de la predicació i d'altres ac-tivitats públiques i formals; i també és la llengua emprada pel poble com a eina d'intercomunicació social.
Al segle XVIII, els decrets de Nova Planta anul·len els òrgans d'autogovern de la Corona d'Aragó i la llengua catalana comença a sofrir un procés de marginació creixent en els diversos àmbits d'ús públic i formal. Així, el 1768, per una Pragmàtica de Carles III, la llengua catalana és bandejada en la major part de la documentació oficial, civil i eclesiàstica; i diversos textos legals proscriuen, devers la meitat del segle XIX, I'ús de la nostra llengua a l'ensenyament. Al segle XX, a part del breu parèntesi de la Segona República, el català so-freix una marginació encara més accentuada, tant a l'escola com als mitjans de comunicació, i, també, en l'ús oficial i pú-blic en general, que culmina durant la dictadura franquista. Finalment, la generalització dels moderns mitjans de comu-nicació, sobretot ràdio i televisió, dels quals quedava exclòs el català, ha fet que la nostra llengua arribàs a córrer el perill de desaparició si no es redreçava el rumb.
Així mateix, cal comptar amb l'arribada, en temps recents, d'un nombre considerable d'immigrants d'altres àrees lingüístiques, als quals la nostra societat no ha pogut oferir els instruments que els poguessin facilitar la seva normal integració.
És així que la nostra llengua, que ha estat i és vehicle d'una cultura universal, es troba, actualment, en una situació de desvaliment. Conseqüències d'aquesta situació són: un excés de barbarismes a la llengua parlada popularment, el desconeixement de les formes d'expressió culta tradicional, la generalització de certs prejudicis lingüístics i diverses actituds d'infravaloració envers el propi idioma.
Amb el restabliment de la democràcia, la Constitució i i l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears han establert un marc legal que permet iniciar un procés de recobrament i de promoció de la llengua pròpia de les Illes Balears que pot alleugerir parcialment la situació actual.
La Constitució espanyola, a l'article 3, diu, que «el cas-tellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat» la qual «tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d'usar», que «les altres llengües espanyoles seran també oficials a les res-pectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus estatuts», i que «la riquesa de les diferents modalitats lingüísti ques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha d'esser objecte d'un respecte i protecció especials».
La Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, al seu article 3, extableix que la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma és la catalana, cooficial amb la castellana, i assenyala el dret que tenen tots els ciutadans de conèixer-la i d'usar-la sense que ningú no pugui esser discriminat per causa de l'idioma.
Per altra banda, l'article 10.21 atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de «foment de la cultura, de la investigació i de l'ensenyança de la llengua de la Comunitat Autònoma». I, l'article 14 encomana als po-ders públics la normalització lingüística, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva per a l'ensenyament de la llengua catalana «…en harmonia amb els plans d'estudis estatals…» i assenyala, de més a més, que «les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma».
El Reial Decret 2193/1979, de 7 de setembre, desenvolupat per l'Ordre Ministerial de 25-X-79, va iniciar el camí per a la incorporació de la llengua i cultura de la Comunitat Autònoma al sistema educatiu de les Illes Balears, durant l'etapa preautonòmica fins a la promulgació de l'Estatut d'Autonomia, l'aprovació del qual dóna per finalitzat el pe-ríode de provisionalitat quan es constitueix Balears com a Comunitat Autònoma, conforme determina l'article primer de la Llei Orgànica 2/83, de 25 de febrer.
La llengua catalana i la llengua castellana són totes dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, amb el mateix rang, si bé de naturalesa diferent: l'oficialitat de la llengua catalana es basa en un estatut de territorialitat, amb el propòsit de mantenir la primacia de cada llengua en el seu territori his-tòric. L'oficialitat del castellà, establerta per la Constitució a tot l'Estat, es basa en un estatut personal, a fi d'emparar els drets lingüístics dels ciutadans, encara que la seva llengua no sigui la pròpia del territori.
D'acord, doncs, amb aquest marc legal la Comunitat Autònoma té el dret i el deure d'acabar amb la situació d'anormalitat sociolingüística i es compromet a regular l'ús de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears, i del castellà com a llengua oficial de tot l'Estat. És així que haurà de garantir els drets lingüístics i farà possible que tothom conegui les dues llengües, precisament, per poder fer efectius aquells drets.
També cal comprometre tots els ciutadans de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual, en la sal-vaguarda i extensió de la llengua catalana, dins una situació social en què tots els ciutadans coneguin les dues llengües i assumeixin la defensa i normalització de la catalana, perquè és un component essencial de la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears.
La Comunitat Autònoma té, en suma, com a objectius dur a terme les accions pertinents d'ordre institucional per tal que el català, com a vehicle d'expressió, modern, pluri-funcional, clar, flexible i autònom, i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a esser l'element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears. Per això ha d'esser present en els diversos àmbits d'ús oficial de l'administració, dels mitjans de comunicació de masses, de l'escola i de la vida social en general, amb el corresponent respecte a les modalitats lingüístiques pròpies de la tradició literària autòctona, però sense perjudici de la unitat de la llengua catalana.
Article
1
1.-La present Llei té per objecte desenvolupar l'article 3 de l'Estatut
d'Autonomia, pel que fa a la normalització de la llengua catalana, com
a pròpia de les Illes Balears en tots els àmbits, i de garantir
l'ús del català i del castellà com a idiomes oficials d'aquesta
Comunitat Autònoma.
2.-Són, per tant, objectius de la Llei:
a) Fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua ca-talana en l'àmbit
oficial i administratiu.
b) Assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a
llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament.
c) Fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els mit-jans de comunicació
social.
d) Crear la consciència social sobre la importància del coneixement
i l'ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.
Article
2
1.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears
i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.
2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o
per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les
empreses públiques i privades. També, implica poder expressar-se
en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua
les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses
i artístiques; així com rebre 1'ensenyament en català i
rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
3.-Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública
o privada, produeixen plens efectes jurídics i de l'exercici d'aquest
dret no pot derivar cap requeriment de traducció ni cap exigència
dilatòria o discriminatòria.
4 .-Ningú no podrà es ser discriminat per raó de la llengua
oficial que empri.
5.-Les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d'estudi i protecció,
sense perjudici de la unitat de l'idioma.
Article
3
Les persones jurídiques de l'àmbit territorial de les Illes Balears
s'han d'atenir, també, als punts que estableix l'article anterior.
Article
4
Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a
fer efectius la promoció, el coneixement i l'ús normal de la llengua
catalana.
Article
5
1. Els ciutadans poden dirigir-se als jutges i tribunals a fi d'obtenir la protecció
judicial en relació al dret d'emprar qualsevol de les dues llengües
oficials, d'acord amb la legislació vigent.
Article
6
1.-E1 català, com a llengua pròpia de la Comunitat Autònoma
de les Illes Balears, ho és també del Govern Autònom, del
Parlament i dels Consells Insulars i, en general de l'Administració Pública,
de l'Administració Local i de les corporacions i institucions públiques
dependents de la Comunitat Autònoma.
2.-La llengua catalana i la llengua castellana són llen-gües oficials
a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i han d'esser emprades preceptivament
per l'Administració segons la forma regulada per la Llei.
Article
7
1.-Les Lleis aprovades pel Parlament de la Comunitat Autònoma, els decrets
legislatius, les disposicions normatives i les resolucions oficials de l'Administració
Pública, s'han de publicar en llengua catalana i en llengua castellana
en el «Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les
Illes Balears».
2.-Respecte
de la llengua, la documentació derivada de les activitats administratives,
els avisos, els formularis i els impresos de les entitats públiques esmentades
redactats en llengua catalana tenen validesa oficial i plena eficàcia
jurídica.
Article 8
1.-Els ciutadans tenen dret d'usar la llengua catalana, oralment o per escrit,
en les seves relacions amb l'administració pública a l'àmbit
territorial de la Comunitat Autònoma.
2.-Les còpies o certificacions expedides per les entitats públiques
de la Comunitat Autònoma s'han d'expedir en català, llevat del
cas que l'interessat o la persona o entitat que les requereixen en sol·licitin
la versió castellana.
3.-A les Illes Balears les actuacions administratives són vàlides
i produeixen plens efectes qualsevol que sigui la llengua oficial emprada.
Article
9
1.-E1 Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de regular,
mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús normal de
la llengua catalana, oralment o per escrit, en les activitats administratives
dels òrgans de la seva competència.
2.-E1 Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure
la normalització de la llengua catalana, oralment o per escrit, als registres
públics no dependents de la Comunitat Autònoma.
3.-Els Consells Insulars i les Corporacions Locals han de regular l'ús
de la llengua catalana dins l'àmbit de la seva competència d'acord
amb els principis i les normes d'aquesta Llei.
Article
10
1.- [derogat] A les actuacions administratives a instància
de part, si hi ha altres interessats i així ho sol·licitin, l'Administració
ha de comunicar-los tot quant els afecti en la llengua oficial en què
s'hagi iniciat l'actuació.
En cas de no haver-hi acord entre els interessats, s'ha d'utilitzar la llengua
de la persona que hagi promogut l'expedient o el procediment, sense perjudici
del dret de les parts que els sigui lliurada la traducció corresponent.
2.- [derogat] Així mateix, en els expedients iniciats d'ofici, qualsevol
que sigui la llengua oficial que s'hi utilitzi, l'Administració ha de
lliurar als interessats els documents o comunicacions en la llengua oficial
en què els sol·licitin.
3.-Els documents públics atorgats a les Illes Balears s'han de redactar
en la llengua of icial escollida per l'atorgant,
o, si hi ha més d'un atorgant, en l'idioma que aquests acordassin.
En cas de discrepància els documents es redactaran en les dues llengües.
Les còpies s'expediran en la llengua utilitzada en la matriu.
4.-Els poders públics que actuen a la Comunitat Autònoma, han
d'assegurar que tots els documents impresos, utilitzats a l'Admimstració
Pública i a disposició dels ciutadans, estiguin escrits
en català i en castellà.
Article
11
1.-Dins l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears, tots els ciutadans tenen dret a poder dirigir-se a l'Administració
de Justícia en la llengua oficial que estimin convenient d'usar, i no
se'ls pot exigir cap classe de traducció. Per altra banda, aquest fet
no pot representar retard en la tramitació de les seves pretensions.
2.-Pel que fa a la llengua, totes les actuacions, documents, escrits, realitzats
o redactats en català, són totalment vàlids i eficaços
davant els tribunals i els jutjats de les Illes Balears. En tot cas, els interessats
tenen dret a ser assabentats en la llengua que elegeixin.
3.-El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure, d'acord amb els
òrgans corresponents, la progressiva normalització de l'ús
de la llengua catalana en l'Administració de Justícia a les Illes
Balears.
Article 12
1.-Pel que fa a la inscripció dels documents en els registres públics
de la Comunitat Autònoma, els assentaments s'han de fer en la llengua
oficial en què s'hagi declarat, atorgat o redactat el document o en la
que es faci la manifestació. Si el document és bilingüe,
s'inscriurà en la llengua que indiqui la persona que el presenti al registre.
En tot cas, els assen-taments s'han de preactivar en la llengua sol·licitada
per l'interessat o pels interessats de comú acord.
2.-A efectes d'expedició de certificacions per part dels funcionaris
del registre, s'ha de garantir la traducció de qualsevol de les llengües
oficials de la Comunitat Autònoma, d'acord amb la voluntat del qui faci
la petició.
Article 14
1.-Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial
la catalana.
2.-Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament
de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis,
territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes
en ge-neral i topònims de la Comunitat Autònoma. Els noms de les
vies urbanas han d'esser determinats pels ajuntaments corresponents, també
amb l'assessorament esmentat, donant preferencia a la toponimia popular tradicional
i als elements culturals autòctons.
3.-Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes i la retolació
ha de concordar amb elles. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de reglamentar
la normalització de la retolació pública, respectant, en
tots els casos, les normes internacionals que l'Estat hagi subscrit.
Article 15
1.-La retolació pública, es farà en llengua catalana, acompanyada
si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió
als no-catalanoparlants. La retolació en català i castellà
s'emprarà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques.
2.-A tots els rètols, indicacions i escrits en general, bilingües,
la primera versió ha de ser la catalana, com a llengua pròpia
de les Illes Balears, i la segona, la castellana. 3.-A tots els serveis de transport
públic, els impresos, els avisos, i comunicacions al servei públic,
s'han de fer en llengua catalana i en llengua castellana.
Article
16
1.-A fi de fer efectius els drets reconeguts a l'articulat de la present Llei,
els poders públics han de promoure les corresponents mesures de cara
a la progressiva capacitació del personal de l'Administracció
Pública i de les empreses de caràcter públic a les Illes
Balears, en l'ús de la llengua catalana.
2-A les proves selectives que es realitzin per a l'accés a les places
de l'Administració dins l'àmbit territorial de les Illes Balears,
s'ha de tenir en compte, entre altres mèrits, el nivell de coneixement
de les dues llengües oficials, la ponderació del qual determinarà
l'Administració per a cada nivell professional.
Article
17
El català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és
oficial a tots els nivells educatius.
Article 18
1.-Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en la seva llengua, sigui la
catalana o la castellana.
2.-A tal efecte, el Govern ha d'arbitrar les mesures adients de cara a fer efectiu
aquest dret. En tot cas, els pares o tutors poden exercir en nom de llurs fills
aquest dret, instant a les autoritats competents perquè sigui aplicat
adequadament.
Article
19
1.-La llengua i literatura catalanes, amb especial atenció a les aportacions
de les Illes Balears han d'esser ensenyades obligatòriament en tots els
nivells i graus i modalitats de l'ensenyament no universitari. S'ha de garantir
el compliment d'aquesta disposició en tots els centres docents
2.-La dedicació horària, dins els programes educatius, referida
a l'ensenyament de la llengua i literatura catalanes serà en harmonia
amb els plans d'estudis estatals i com a mínim igual a la destinada a
l'estudi de la llengua i literatura castellanes.
3.-Els centres privats subvencionats amb fons públics que imparteixen
ensenyaments regulats prenent com a base una una llengua no oficial en la Comunitat
Autònoma han d'impartir com a assignatures obligatòries la llengua
catalana i la castellana sense perjudici de la normativa que correspon a l'Estat
dictar en aquesta matèria d'acord amb el que preveu l'article 12.2 de
la llei Orgànica del Dret a l'Educació.
Article
20
1.-El Govern ha d'adoptar les disposicions necessàries encaminades a
garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva
llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament
el català i el castellà al final del període d'escolaritat
obligatòria.
Article
21
Els plans d'estudis s'han d'adequar als objectius proposats en el present títol.
Article
22
1.-El Govern de la Comunitat Autònoma, a fi de fer efectiu el dret a
l'ensenyament en llengua catalana, ha d'establir els mitjans necessaris encaminats
a fer realitat l'ús normal d'aquest idioma com a vehicle usual en l'àmbit
de l'ensenyament en tots els centres docents.
2.- L'administració ha de prendre les mesures adequades perquè
la llengua catalana sigui emprada progressivam ent als centres d'ensenyament,
a fi de garantir el seu ús com a vehicle d'expressió normal, tant
a les actuacions internes com a les externes i a les actuacions i documents
administratius.
3.-L'Administració ha de posar els mitjans necessaris per a garantir
que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua.
Article23
1.-Els plans d'estudis de
les Escoles Universitàries de Formació del Professorat d'E.G.B.
i altres centres de formació, perfeccionament i especialització
del professorat han d'esser elaborats de manera que els alumnes d'aquests centres
adquireixin la competència i la capacitació lingüístiques
necessàries per a impartir classes en català i fer efectius els
drets reconeguts a la present Llei.
2.-Donada l'oficialitat de les dues llengües, catalana i castellana, els
professors que imparteixen l'ensenyament dins l'àmbit de les Illes Balears
han de posseir el domini oral escrit dels dos idiomes oficials necessari en
cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar.
3.-Els professors que a partir de l'entrada en vigor
de la present Llei no tenguin un coneixement suficient de la llengua catalana
seran capacitats progressivament per mitjà dels corresponents cursos
de reciclatge, el còmput horari dels quals serà tengut en compte
a efectes de jornada laboral en període no lectiu.
4.-L'Administració autonòmica ha de procurar
que en la reglamentació de l'accés del professorat a la funció
docent s'estableixi el sistema adequat per tal que tots els professors de nou
ingrés posseeixin les competències lingüístiques fixa-des
en el present article.
Article
24
1.-El català, com a llengua pròpia de la Comunitat Autònoma,
ha d'esser matèria obligatòria en els Programes d'Educació
Permanent dels Adults.
2.-Igualment, en els ensenyaments especialitzats, en els programes dels quals
s'ensenyi llengua, s'ha d'incloure de manera obligatòria l'ensenyament
de la llengua catalana.
3.-En
els centres d'ensenyament especialitzats depen-dents del Govern de la Comunitat
Autònoma on no s'impar-teixi la matèria de llengua, s'han d'oferir
cursos addicionals de llengua catalana als alumnes que en tenguin un coneixe-ment
insuficient.
4.-En els centres d'educació especial per a alumnes amb deficiències
psíquiques o sensorials, en l'aprenentatge s'ha d'emprar com a llengua
instrumental aquella que, tenint en compte les circumstàncies familiars
de cada alumne, con tribueixi de la millor manera al seu desenrotllament.
Article
25
1.-Els professors i alumnes en els centres d'ensenyament superior tenen el dret
a emprar oralment i per escrit la llengua oficial de la seva preferència.
2.-El Govern de la Comunitat Autònoma i les Autoritats Universitàries
tenen el compromís d'assegurar a través de cursos i d'altres mitjans
la comprensió i ús de la llengua catalana, oral i escrita, per
part de professors i alumnes en 1'ensenyament universitari.
Article
26
El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure l'elaboració
del material didàctic necessari per tal de fer possible l'ensenyament,
de i en llengua catalana, i hi dedicarà les partides pressupostàries
corresponents.
TÍTOL III. DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL
Article
27
El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure el coneixement i desenvolupament
de la llengua i cultura catalanes, especialment des de la perspectiva de les
Illes Balears, en tots els mitjans de comunicació social.
Article
28
1.-El català, ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio
i de televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat
de l'Administració Autònoma o sotmesos a la seva gestió.
2.-El Govern de la Comunitat Autònoma ha d'impulsar la normalització
de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió
estatals o privats, a fi de promoure l'ús del català com a llengua
pròpia de les Illes Balears.
Article
29
1.-E1 Govern de la Comunitat Autònoma garanteix el dret dels ciutadans
a ser informats pels mitjans de comunica-ció social tant en llengua castellana
com en llengua catalana.
2.-Els ciutadans tenen dret a utilitzar el català, oralment o per escrit,
en condicions d'igualtat amb el castellà, en tots els mitjans de comunicació
social de les Illes Balears.
Article
30
1.-E1 Govern de la Comunitat Autònoma ha de dur una política de
col·laboració, en matèria de ràdio i televisió,
amb altres Comunitats Autònomes que tinguin el català com a llengua
pròpia.
2.-En qualsevol cas, el Govern de la Comunitat Autò-noma farà
les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears
la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana
dependents d'altres comunitats autònomes.
3.-Així mateix promourà la normalització lingüística
en els centres emissors de RTVE a Balears, a fi d'assegurar una presència
adequada del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.
Article
31
1.-El Govern de la Comunitat Autònoma potenciarà la producció
i exhibició de pel·lícules realitzades, doblades o subtitulades
en català, d'altres mitjans audiovisuals i d'edi-cions fonogràfiques
en llengua catalana.
2.-Igualment, ha d'estimular i fomentar amb mesures adequades les representacions
teatrals: espectacles i d'altres manifestacions culturals en català.
3.-Així mateix, ha de contribuir al foment del llibre i altres publicacions
en llengua catalana amb mesures que en potenciïn la producció editorial
i la difusió.
4.-A tals efectes el Govern promourà una política de col·laboració
amb les institucions d'altres Comunitats Autònomes, especialment les
de llengua catalana.
Article
32
1.-Els poders públics de la Comunitat Autònoma donaran suport
econòmic als mitjans de comunicació que emprin la llengua catalana
de forma habitual.
2.-Les mesures de suport econòmic i material que adopti el Govern de
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per fomentar els mitjans de
comunicació que emprin la llengua pròpia de les Illes Balears
s'han d'aplicar amb criteris objectius sense discriminacions, dins les previsions
pressupostàries.
TÍTOL IV. DE LA FUNCIÓ NORMALITZADORA DELS PODERS PÚBLICS
Article
33
1.-Els poders públics de la Comunitat Autònoma adoptaran les mesures
pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús
de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social.
Article
34
1.-El Govern de la Comunitat Autònoma assegurarà l'ús de
la llengua catalana en totes les funcions i activitats de caire administratiu
que realitzin les Institucions i Organismes que en depenen.
2.-Igualment, han de procedir els Consells Insulars i les corporacions locals,
d'acord amb les disposicions de la present Llei.
3.-Les bases de convocàtoria per a la provisió de places en l'Administració
de la Comunitat Autònoma i en les Corporacions Locals inclouran una referència
expressa al coneixement de la llengua catalana.
Article
35
1.-El Govern Balear garantirà l'ensenyament de la llengua catalana als
funcionaris i d'altres empleats públics al servei de l'Administració
Autònoma. La mateixa obligació correspondrà als Consells
Insulars i a les Corporacions Locals dins el seu àmbit competencial.
2.-Igualment s'ha de propiciar l'ensenyament de la llengua catalana per als
funcionaris dependents de l'Administració Central en els termes convinguts
amb aquesta.
Article 36
E1 Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure l'ensenyament de la
llengua catalana per a adults.
Article 37
1.-Els poders públics de la Comunitat Autònoma han de fomentar
l'ús de la llengua catalana a la publicitat.
2.-Així mateix, s'ha d'impulsar l'ús ambiental del català
i, de manera especial, la retolació en llengua catalana en tots tipus
d'entitats socials i culturals, mercantils i recreatives.
Article
38
1.-E1 Govern de la Comunitat Autònoma i les Corpo-racions Locals poden
exceptuar o bonificar, pel que fa a obligacions fiscals, aquells actes i manifestacions
relacionats amb el foment, divulgació i extensió de la llengua
i cultura catala-nes, pròpies de les Illes Balears.
2.-E1 Govern, d'acord amb les Corporacions Locals interessades, ha de crear
centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement,
l'ús i la divulgació de la llengua catalana i de la cultura de
les Illes Balears. Així mateix podrà subvencionar fundacions i
quantes altres entitats tenguin tal finalitat.
Article 39
El
Govern de la Comunitat Autònoma assumirà la pla-nificació,
organització, coordinació i supervisió del procés
de normalització de la llengua catalana i ha d'informar anualment el
Parlament sobre la seva evolució. Amb tal fi ha de crear i posar en funcionament
un servei que tengui per objecte les funcions assenyalades, sense perjudici
de les atribucions reconegudes en la Disposició Addicional Segona de
l'Estatut d'Autonomia a la Universitat de les Illes Balears.
Article 40
1.-E1 Govern de la Comunitat Autònoma ha d'establir un pla, amb l'assessorament
de la Universitat, per tal que la població prengui consciència
de la importància i utilitat de la normalització de la llengua
catalana i de la conservació, foment i transmissió de la cultura
pròpia de les Illes Balears.
2-Igualment,
s'ha de realitzar una enquesta sobre la situació actual de la llengua
catalana a les Illes Balears, en relació al coneixement i a l'ús
per part dels ciutadans d'aquesta llengua, i, s'ha de promoure l'elaboració
d'un mapa sociolingüístic de les Illes Balears.
3.-L'enquesta i el mapa han de ser revisats periòdicament, a fi d'adequar
a la realitat l'acció reguladora i executiva de la política lingüística,
i, al mateix temps, a fi de valorar la incidència de la planificació
en el progressiu coneixement de la llengua catalana.
Disposició
Addicional 1a
El Govern Balear ha de promoure, d'acord amb els òrgans
competents, la normalització de l'ús de la llengua catalana a
l'Admmistració perifèrica de l'Estat, a l'Administració
de Justícia, en els registres, a les empreses públiques i semi-públiques
i a qualsevol àmbit administratiu no dependent del Govern de la Comunitat
Autònoma.
Disposició
Addicional 2a
D'acord amb la disposició addicional segona de l'Estatut d'Autonomia,
essent la llengua catalana també patrimoni tres Comunitats Autònomes,
a part dels vincles que es puguin establir entre les institucions de les Comunitats
es-mentades, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà
sol·licitar al Govern de la Nació i a les Corts Generals els convenis
de cooperació i de relació que es considerin oportuns per tal
de salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així
com efectuar la comunicació cultural entre les Comunitats abans esmentades.
Disposició
Addicional 3a
Així mateix, d'acord amb la Disposició Addicional 2a de l'Estatut
d'Autonomia, la institució oficial consultiva per a tot quant faci referència
a la llengua catalana serà la Univer-sitat de les Illes Balears. La Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, podrà participar dins una institució
adreçada a sal-vaguardar la unitat lingüística, institució
que serà formada, d'acord amb la Llei de l'Estat, en col·laboració
amb altres Comunitats Autònomes que reconeguin la cooficialitat de la
llengua catalana i decideixin formar-ne part.
Disposició
Addicional 4a
De manera excepcional, en cas de residència transitòria a les
Illes Balears, els pares o tutors podran sol·licitar que els fills o
tutelats quedin exclosos de l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes.
Els alumnes majors d'edat també po-dran sol·licitar-la. En tot
cas, únicament poden demanar l'exempció d'aquesta matèria,
quan el temps transcorregut de residència, mes el temps previst, no sigui
superior a tres anys. L'exempció tendrà validesa per a un curs
escolar, però es podrà renovar fins a un màxim de tres
cursos. Reglamentàriament es determinarà el procediment d'exempció.
Disposició
Addicional 5a
En tots els centres docents, on sigui necessari, s'establiran amb caràcter
opcional classes dedicades a l'ensenyament de la llengua catalana, a fi de facilitar
l'adaptació a l'ensenyament dels alumnes procedents de fora de la comunitat
lingüística catalana.
Aquestes classes d'acolliment s'impartiran fora de l'horari escolar de la resta
d'alumnes i no poden substituir l'obligació de cursar l'assignatura en
el nivel1 que els correspongui.
Disposició
Addicional 6a
Els professors procedents d'altres Comunitats Autòno-mes de l'Estat Espanyol
que no posseeixin un nivell suficient de comprensió oral i escrita de
la llengua catalana estaran obligats a superar les proves dels dos primers nivells
de reci clatge dins un període de tres anys, comptats a partir de la
seva presa de possessió.
Disposició
Addicional 7a
Els professors que estiguin prestant els seus serveis a centres docents ubicats
en el territori de la Comunitat Autònoma en el moment de la publicació
d'aquesta Llei disposaran d'un període de tres anys, comptats a partir
de la promulgació d'aquesta, per a obtenir l'avaluació satisfactòria
en els dos primers cursos de reciclatge.
Disposició
Addicional 8a
Els límits temporals expressats en les Disposicions 6a i 7a podran ampliar-se
per causes excepcionals en un termini màxim de dos anys que tendrà
caràcter improrrogable.
Disposició
Transitòria la
Dins l'àmbit de l'Administració, pel que fa a l'ús de la
llengua catalana, el període d'adaptació dels serveis i organismes
que disposa la present Llei no pot excedir de tres anys en el cas del Govern
de la Comunitat Autònoma, dels Consells Insulars, de l'Administració
Local i d'altres entitats públiques dependents del Govern de la Comunitat
Autònoma.
Quant a l'Administració de l'Estat en la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears, així com en l'Administració de Justícia,
el Govern de la Comunitat Autònoma ha de pro-moure acords amb els organismes
competents a fi de fixar períodes d'adaptació similars.
Disposició
Transitòria 2a
Tots els rètols indicadors a què fa referència l'article
14, i que no són escrits en català, o que ho són incorrectament,
han de ser escrits correctament en aquesta llengua en el ter-mini màxim
de tres anys.
No
obstant això, a més de la nova retolació, es podran conservar
els rètols o indicadors antics que tenguin un valor històrico-artístic
rellevant.
Disposició
Transitòria 3a
En els plans d'estudi del professorat d'EGB hi ha d'haver, com a obligatòries,
les assignatures necessàries per tal que, en l'expedició del títol,
es garanteixin els coneixements suficients de llengua i literatura catalanes
des de la perspec-tiva de les Illes Balears a fi de poder-les impartir en els
centres d'ensenyament situats a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma,
dins un termini màxim de quatre anys.
Fins que els centres de formació de professorat hagin elaborat els seus plans d'estudis de manera que garanteixin que els seus titulats tenguin els coneixements de català neces-saris per a poder impartir classe en els centres d'ensenyament situats a l'àmbit territorial de les Illes Balears, el Govern de la Comunitat Autònoma posarà els mitjans necessaris per a assegurar l'esmentat nivell de coneixements del català a tots els alumnes que hi cursin estudis.
Disposició
Transitòria 4a
Mentre no s'hagin aconseguit les finalitats assenyalades a l'article primer,
el Govern de la Comunitat Autònoma, els Consells Insulars i les Corporacions
Locals consignaran en els seus respectius pressuposts les partides corresponents
que permetin dur a terme les actuacions contingudes a la present Llei.
Disposició
Transitòria 5a
Als afectes de l'aplicació del Títol II d'aquesta Llei, així
com de les normes que la desenrotllen, la Conselleria d'Educació i Cultura,
mentrestant no es transfereixin funcions i serveis en matèria educativa,
establirà els corresponents convenis de cooperació.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin totalment o parcialment al que disposa la present Llei.
Disposició
Final 1a
S'autoritza el Govern Balear a adoptar les disposicions reglamentàries
que precisi l'aplicació i desplegament del que disposa la present Llei.
Disposició
Final 2a
La present Llei entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació
en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
NOTA: Els
apartats 1 i 2 de l'article 10 estan derogats per la Llei
3/2003 de 26 de març, de règim jurídic de l'administració
de
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.