1. En els genèrics no s'ha d'admetre cap hispanisme, com ensenada, varadero, etc.

Si hi ha dos sinònims acceptats, s'ha d'utilitzar el que sigui més genuí i tradicional. Per exemple, a Mallorca, murada (no muralla) o bastió (no baluard). El bastió de Sant Pere, el Museu del Bastió de Sant Pere (no del Baluard).

2. En els postgenèrics s'acceptarà un hispanisme si la forma genuïna corresponent es veu com a irrecuperable. Per exemple el Terreno, però, en canvi, el Viver (no el Vivero), el Carmel (no el Carmelo), el Llatzeret (no el Llatzereto).

3. A la part determinant també se substituiran els hispanismes pels equivalents genuïns. Per exemple, caló del Mármol s'ha de substituir per caló del Marbre; pont dels Inglesos, per pont dels Anglesos. I això s'ha de veure com el mateix procés de depuració de la llengua general.