Hi ha tres tipus de topònims:

A. Aquells formats amb un nom comú que manté plenament el seu significat (dit genèric) i uns elements que determinen aquest nom comú. Exemples (amb el genèric en itàlica):

Els determinants apareixen per la necessitat de distingir entitats repetides. La seva presència o absència pot dependre del context en què s'usa el topònim. Alguns topònims consisteixen en un genèric que no ha desenvolupat un determinant dels que, dient-ho col·loquialment, surten en els mapes, com la Riera (Palma).

B. Aquells en què apareix un element que denominarem postgenèric i uns elements adjunts determinants. El postgenèric és un nom comú que ja no designa allò que designava en un principi, atès que el topònim globalment identifica una nova realitat. Per exemple, el Pont de Suert, nom d'una ciutat, en què Pont no fa referència a cap pont.

C. Aquells formats per un mot o conjunt de mots opacs, és a dir que no funcionen en la llengua com a noms comuns. Badalona, Andorra, Xàtiva. Cal tenir en compte que tots aquests mots inicialment eren noms comuns (grup A).

NOTA: Els topònims del grup B o C poden fer de determinant del genèric d'un topònim del grup A: el camí de Llucmajor, la riera de Coll Pregon. Igualment el genèric d'un topònim del grup A pot dur com a determinant un altre topònim del mateix grup A, i es pot produir un fenomen de juxtaposició de topònims per a formar altres topònims (atenció a les majúscules):