Hi
ha tres tipus de topònims:
A.
Aquells formats amb un nom comú que manté
plenament el seu significat (dit genèric)
i uns elements que determinen aquest nom comú. Exemples
(amb el genèric en itàlica):
camí
de l'Estació
plaça del Mercat
puig de les Bruixes
torrent dels Jueus |
|
castell
de Montjuïc
palau del Bisbe
túnel del Cadí
mar Caspiana |
Els
determinants apareixen per la necessitat de distingir entitats
repetides. La seva presència o absència pot
dependre del context en què s'usa el topònim.
Alguns topònims consisteixen en un genèric
que no ha desenvolupat un determinant dels que, dient-ho
col·loquialment, surten en els mapes, com la
Riera (Palma).
B.
Aquells en què apareix un element que denominarem
postgenèric i uns elements adjunts
determinants. El postgenèric és un nom comú
que ja no designa allò que designava en un principi,
atès que el topònim globalment identifica
una nova realitat. Per exemple, el Pont de Suert,
nom d'una ciutat, en què Pont no fa referència
a cap pont.
C.
Aquells formats per un mot o conjunt de mots opacs, és
a dir que no funcionen en la llengua com a noms comuns.
Badalona, Andorra, Xàtiva. Cal tenir en
compte que tots aquests mots inicialment eren noms comuns
(grup A).
NOTA:
Els topònims del grup B o C poden fer de determinant
del genèric d'un topònim del grup A: el
camí de Llucmajor, la riera de Coll Pregon.
Igualment el genèric d'un topònim del grup
A pot dur com a determinant un altre topònim del
mateix grup A, i es pot produir un fenomen de juxtaposició
de topònims per a formar altres topònims (atenció
a les majúscules):
el
turó de les Cases Altes
el pou del Turó de les Cases Altes
el camí del Pou del Turó de les Cases
Altes |
|