|
1.
Els genèrics i postgenèrics i tots els mots
que integren un topònim que apareixen en el diccionari
s'han d'escriure de manera normativa (tal com figuren en
el diccionari). Cal evitar totes les grafies no normatives
com Aigo, Aiga, Auia, Rotja,
Vermei, etc. Una vegada més cal dir que
els topònims són peces normals del sistema
de la llengua, no curiositats dialectals o exòtiques.
Exemples
(tots mallorquins):
carrer de l'Aigua, no carrer de s'Aigo
carrer del Julivert, no carrer del/des
Juavert
les Rogetes, no les/ses Rotgetes
Cala Rajada, no Cala Ratjada
les Pallisses, no les/ses Païsses
molí d'en Vermell, no molí
d'en Vermei |
2. En
el cas de parelles de variants formals igualment normatives
(redó/rodó, ametler/ametller,
cementeri/cementiri, etc.) convé usar la
que coincideix amb la pronúncia habitual del lloc.
2. Només
seran excepció aquelles deformacions o arcaismes
que tenen una llarga tradició escrita (l'Esgleieta,
no l'Esglesieta), o en els casos en què
difícilment es relacionaria una forma amb el nom
corresponent de la llengua comuna (la Cavella, no
la Casa Vella).
3.
Pel que
fa als mots opacs, cal respectar la tradició escrita.
Per exemple, en el cas de la vocalització de l
(Albarca, Alfàbia, Alcalfar)
se seguirà la grafia tradicional, que es pot estendre
a altres casos equivalents no dotats de tradició
escrita.
|
