1. És una convenció generalment acceptada que en català els articles dels topònims s'escriuen en minúscula dins un text (els hotels de les Escaldes), excepte quan correspongui majúscula per posició (inici de frase).

2. En els rètols i mapes l'article dels topònims s'ha d'escriure en majúscula, atès que és com un principi de frase, tot i que alguns en aquests casos propugnen d'escriure'l en minúscula. Un dels motius és el reforçament de la norma de la minúscula en el text, que algun cop ha estat contestada.

3. Dins una frase els genèrics s'escriuen normalment en minúscula: la reparació del camí dels Molins. Però hi ha partidaris d'escriure'ls en majúscules; alguns ho fan si són elements imprescindibles: la reparació del Camí dels Molins, però la pujada al puig de l'Ofre (o la pujada a l'Ofre); l'Illa de les Rates, però l'illa Dragonera (o la Dragonera). En realitat, si són prescindibles, més que genèrics són elements en aposició (la ciutat de Lleida).

4. Els genèrics que no tenen cap determinant van en majúscula: la Riera.

5. Tots els altres elements que no siguin el genèric, excepte les partícules, van en majúscules: el camí Vell de Porreres, el carrer del Formatge.

6. Els postgenèrics han d'anar en majúscula: el Pont de Suert.

7. La partícula pre-nominativa en o na se sol escriure en minúscula: camí d'en Kane, Castellar de n'Hug, camí de na Cerdana.

8. Respecte al mot can, vegeu l'apartat corresponent.

9. El nom Cala recomanam d'escriure'l en majúscula –també dins la frase– en tots els casos en què no dugui article, tant si es tracta d'una cala com d'un nucli de població. Cala Blava, Cala Torta, etc. El fet de no dur article separa aquest mot dels genèrics normals.