 |
Cinquena
passa: la xeix |
El so de la lletra x
que comença una paraula s'ha de pronunciar de manera molt
suau. Un defecte habitual consisteix a pronunciar-lo fort, com si
dugués una t davant. Direm, per tant, la
Xina, amb x suau, i pensarem que
és un defecte de pronuncició dir la
Txina, amb tx forta.
El
so de la x en aquesta posició s'ha
de poder allargar durant un momentet. Provau-ho.
Bé,
això és molt fàcil. Ara només cal practicar-ho.
Llegiu les frases que
hi ha a continuació (sense pauses interiors) sense que s'escapi
cap tx.
|
Na
Xesca menja xocolata
i xurros.
Aquesta xusma xala
xerrant i xafardejant.
Després de xutar va xocar
contra la xarxa.
|
Hem
de dir que aquesta norma és per als qui parlen català
oriental (meitat oriental del Principat i les illes). En alguns parlars
occidentals l'articulació del so fort és tradicional i
genuí.
Si
ha quedat clar (suposam que sí), podem passar a la pàgina
següent. 
