Segona passa: la ve

El so que anomenam ve s'ha d'articular posant en contacte les dents superiors i els llavis inferiors. De cap manera no s'ha de confondre amb el so de be. La confusió dels dos sons és un defecte greu per a la gent de les Illes Balears i del País Valencià. Per a la gent del Principat la distinció entre els dos sons és altament recomanable.

	Escoltau vi volta veniu prova

Si teniu tendència a pronunciar be quan hi ha d'haver ve, posau a partir d'ara molta atenció en aquest so.

Observau la diferència que hi ha entre aquestes paraules. Digau-les en veu alta pronunciant correctament els dos sons que les diferencien.

bell / vell
embellir / envellir
beure / veure
buit / vuit
botar / votar
bast / vast
bena / vena

I per als catalans orientals:

bastidor / vestidor
alabat/elevat

Pronunciau amb el màxim esment aquestes frases:

Que bé que va cavar amb un càvec bo! En el carrer del vent venen vi bo i barat.

I aquest poema de Josep M. de Sagarra:

Vinyes verdes vora el mar: ara que el vent no remuga, us feu més verdes, i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster: sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.

Ara exercitarem conjuntament el so de la ve i el de la ela, que hem tractat a la pàgina anterior. Llegiu en veu alta i amb la màxima claredat aquests textos, i atenció als dos sons:

El molí d'en Jordi Vives està envelat i no mol; es mengen el pa tot sol, perquè no tenen olives. I aquest fragment d'un poema de Blai Bonet: La mar canta lila, lila, malves verdes les penyes escoltant. Què em diràs, mar lila, lila? Penya malva, penya verda, què em diràs?

Si aquest punt està ben aclarit, passau a la pàgina següent.

(Bé, abans potser podríem escoltar Vinyes verdes vora el mar musicat i interpretat per Lluís Llach. Observau com en Llach pronuncia les ves)

enrere

Inici