Tercera passa: la ela palatal

Ara us mostram un defecte greu molt estès darrerament: el ieisme o substitució del so de la ela palatal (escrit ll) pel so de la i catalana o de la y espanyola. La ela doble (si no du un punt enmig) s'ha de pronunciar amb un so palatal lateral ben diferent del de la i.

Pronunciau amb tota claredat aquestes parelles de paraules: gai / gall, Alcoi / al coll. El darrer so ha de ser completament diferent a les dues paraules.

	Escoltau gall coll llavi lluna calla milla

No és fàcil explicar l'articulació de la ela doble. Si no veieu la diferència entre i i ll, podeu fer observar la vostra pronunciació a persones grans, que segurament us informaran amb precisió. Si no pronunciau correctament la ela doble, cal fer provatures fins que surti ben nítida. Després la feina serà pronunciar-la només quan correspongui, no en el lloc de qualsevol i (és a dir, haurem d'anar alerta a no dir coses com gallato [gaiato] o llogurt [iogurt]).

Observem que la y espanyola seguida de vocal (la de mayo) no és ben bé igual que la i catalana seguida de vocal (la de reia). La i de reia és un so nítid semblant al de pi (al continent) o un so relaxat (a les Balears), mentre que la y espanyola de mayo és un so consonàntic més distanciat de la i vocàlica. Així i tot, l'articulació espanyola de y és un so inadmissible en la nostra llengua, i no pot substituir ni la nostra i (iogurt) ni la nostra ll (llarg).

Els habitants de les Illes Balears han de tenir en compte que no s'ha de confondre el ieisme que aquí es rebutja amb la pronúncia tradicional illenca d'algunes paraules, en què la ela doble es pronuncia i (normalment debilitada). Les més importants d'aquestes paraules són abella, cella, collir, consell, cullera, fill, fulla, genoll, mirall, ovella, tallar, treball, ull, vell, vermell, vull. Aquesta pronunciació amb i és un tret col·loquial, però no incorrecte. Si sou illenc i no sou capaç de diferenciar les paraules en què ocorre aquest fenomen tradicional de la resta (aquelles en què ll no es pot pronunciar i) serà millor que us acostumeu a pronunciar el so normal de la ela doble sempre que s'escrigui ll.

Si parlau en espanyol, us recomanam de pronunciar-hi sistemàticament el mateix so per a la ela doble que el que s'ha d'usar en català; d'aquesta manera no es debilitarà l'hàbit articulatori pel que respecta a aquesta consonant.

Si considerau que heu entès i assimilat el contingut d'aquesta pàgina, encara que no hàgiu aconseguit encara pronunciar correctament la ela doble, podeu passar a la pàgina següent.

enrere

Inici