Glossari
Apitxar: Fet fonètic consistent a ensordir alguns sons que inicialment són sonors. També es pot considerar apitxar el defecte consistent a africar un so que ha de ser fricatiu; per exemple, en català oriental pronunciar xerrar com si fos txerrar. Vegeu parlar apitxat.
Ela bleda: Ela articulada a la manera espanyola o francesa, és a dir sense la velarització característica de la ela catalana. Sobre l'articulació correcta de la ela en català vegeu aquesta nota. La ela bleda va començar a la meitat del segle XX a les ciutats importants (Barcelona, Palma...) en alguns reductes socials (inicialment femenins) molt enderiats a pronunciar l'espanyol com a nadius (sense accent català) i que consideraven l'articulació espanyola "més fina"; després esdevingué parlar propi dels infants de les àrees urbanes i finalment es va estenent a tota la població a mesura que els infants es fan grans.
Essa pija : Denominació col·loquial de la essa d'articulació predorsal, és a dir a la manera sud-americana. És un defecte de pronunciació que actualment s'estén per una moda, especialment entre joves i adolescents de sexe femení.
Parlar apitxat: Pronunciació que fa apitxaments. El terme s'aplica especialment al parlar de l'Horta de València, on la essa sonora esdevé sorda i on el so de g (inicialment tg) es converteix en tx (pujar es pronuncia putxar).
Parlar bleda: Parlar que té com a característica principal i definitòria la ela bleda. Només aquest tret, que dóna a la pronúncia un aspecte foraster, és suficient per a poder qualificar de bleda el parlar d'una persona. Amb tot, normalment aquesta inadequada articulació de la ela sol anar acompanyada d'altres defectes de pronunciació, com el ieisme, el betacisme (fora del Principat), els apitxaments, etc.
Parlar xava: Parlar propi de persones de l'àrea de Barcelona, especialment joves, que té com a característica principal i definitòria l'obertura de la vocal neutra, en grau diversos però normalment fins a fer-la coincidar amb la a tònica. Aquest tret és suficient per a qualificar de xava el parlar d'una persona, però normalment sol anar acompanyat d'altres defectes de pronunciació, com la ela bleda, el ieisme, els apitxaments, la manca de distinció entre vocals obertes i tancades, l'absència de esses sonores, etc.