Pàgines de Gabriel Bibiloni

 

 

En aquesta pàgina intentarem explicar-vos com cal articular la ela en català. Per a descriure aquesta articulació cal tenir en compte dos elements:

1. La posició de la punta de la llengua (punt d'articulació anterior)
2. La posició del postdors de la llengua (punt d'articulació posterior)

En relació amb el primer punt, hi ha dues possibilitats: aplicar la llengua als alvèols, que és un poc més amunt de les dents de dalt (ela alveolar), com es fa en castellà; o aplicar la llengua més avall, sobre les dents de dalt (ela dental). Pronunciar la ela amb punt d'articulació dental, com es fa a Mallorca i altres llocs, és molt recomanable, perquè és una garantia de genuïnitat.

En relació amb el segon punt, quan es pronuncia una ela catalana es produeix una constricció del vel del paladar alhora que la part posterior de la llengua adopta una posició còncava, amb la qual cosa es crea una cavitat que produeix la típica ressonància velar. D'aquest punt de vista la ela catalana es diu ela velar. La velarització s'ha de fer sobretot si el punt d'articulació anterior és alveolar, car altrament surt una ela igual a l'espanyola (o ela bleda).

La ela catalana (velar) és la mateixa que caracteritza l'anglès americà, el neerlandès o el rus. Cal fugir de la ela espanyola o francesa.

 

Ara, si us plau, tornau a la pàgina anterior per a seguir el camí que havíem començat.