Quan Jaume I va conquerir Mallorca, no hi havia altra entitat urbana que la ciutat de Mallorca (Palma). Per això els seus òrgans de govern inicials, com els jurats, que administraven els afers de la universitat (el municipi) tenien autoritat sobre tota l'illa. L'illa de Mallorca vingué a ser com un terme municipal de la ciutat. Aquesta jurisdicció sobre tota l'illa es va mantenir després que es van crear les universitats de cada vila, tot i que aquestes anaren agafant protagonisme. Amb la conquesta de Menorca i les Pitiüses, aquestes s'incorporaren al regne de Mallorca, entès com a àmbit de jurisdicció del rei, però no a la universitat de la ciutat i regne de Mallorca. Les altres illes van tenir la seva universitat, i els jurats de la ciutat de Mallorca no hi tenien jurisdicció. Entre la conquesta catalana i el decret de Nova Planta a les illes hi ha dues administracions principals: la reial (lloctinent, governador, batle general de Mallorca, batles de les viles, etc.) i la municipal (la universitat de la ciutat i les de les viles, la primera amb autoritat sobre les segones). Els símbols tradicionals del nostre país són els d'aquestes dues administracions, el reial (les quatre barres) i els municipals o de les universitats. En desaparèixer la universitat de la ciutat i regne de Mallorca, pel decret de Nova Planta, l'hereu de les seves funcions i símbols fou l'Ajuntament de Palma.

El primer símbol propi de la ciutat de Palma va ser un segell concedit als jurats per Jaume I el 1269, perquè, com diu el document corresponent, "convinent cosa sia e acordable a rahó quascuna Ciutat segel propri de comunitat aver". Un segell que "dela una part sia lo senyal nostre e en l'altre part lo senyal del Castel nostre dela Almudayna de Malorques". Com era aquest segell? Pons (1907) afirma que "no hemos logrado ver ningún documento del que penda el sello descrito". Tinguem en compte que un segell era un instrument per a autenticar els documents oficials, estampant-lo sobre una quantitat de cera adherida a aquells. És possible que aquest segell dugués un escut amb els elements heràldics indicats, però també és molt probable, tenint en compte que era normal que els segells tinguessin dues cares, que les barres i el castell corresponguessin a l'anvers i el revers ("de la una part" i "de l'altra part").

El 1312 el rei Sanç en un document del qual només tenim una còpia confusa (i amb el text segurament incomplet o mal copiat) disposa l'aplicació dels dos símbols del segell esmentat al blasó de la ciutat. Benet Pons i Fàbregues, cronista de Palma a principis del segle XX, va crear la idea errònia que el dit document instituïa la bandera que a partir d'aquell moment fou considerada de Mallorca. Però no hi ha cap prova que aquesta bandera hagués existit mai abans que ell la dissenyàs i dibuixàs. La idea més fonamentada és que el document de 1312 creà l'armoria o blasó de la ciutat i dels seus regents, els jurats, és a dir l'escut quarterat amb els pals i els castells. La documentació gràfica d'aquests símbols a partir del mateix moment de la concessió és invariablement de forma quarterada i amb els dos castells sobre fons blau, no morat (vegeu la documentació gràfica).

L'escut quarterat és un símbol municipal. Representava l'autoritat que regia la ciutat, que, com hem dit, tenia jurisdicció sobre tota l'illa, i ha estat sempre símbol de la ciutat de Palma i només per extensió de tota l'illa de Mallorca. Mai no ha representat cap de les altres illes, que tenen els seus símbols propis, corresponents a les seves antigues universitats. Del segle XIV ençà l'escut de Palma es troba a les cobertes dels llibres dels jurats, dels llibres d'actes del Gran i General Consell i sobre els edificis que tenien alguna relació amb els jurats de la ciutat. Com diu Rosselló (1981), l'escut quarterat no està representat quasi mai a la part forana (amb alguna excepció de qualque edifici pagat o mantingut pels jurats de Palma), i mai a Menorca o les Pitiüses.

Els mateixos elements heràldics, amb la disposició quarterada, també es troben documentats en forma de bandera, durant els segles XIV i XV, tant durant la breu època dels reis privatius com durant l'època de la monarquia nacional. Apareix sobretot en portolans diversos i en algun dibuix (vegeu la documentació gràfica). Sabem per la documentació que a la batalla de Llucmajor (1349), els jurats portaven la seva bandera, que era la quarterada amb dos quarters blaus: "pagam an Pere Pol per XIIII palms de sendat vermeyl [...] e per V canes e II palms de sendà blau e groch [...] de que feren l'estandart de la batayla" ROSSELLÓ (1981), pàg. 17. Eren els qui lluitaven contra Jaume III. Cal dir que la bandera quarterada representa exactament el mateix que l'escut quarterat: la ciutat de Palma i, per extensió, si així es vol, l'illa de Mallorca. L'únic símbol que representà el regne de Mallorca, entès com a entitat política sotmesa a la jurisdicció del rei (privatiu o no) i comprensiu de les quatre illes, és el símbol reial dels Quatre Pals (vegeu Les Quatre Barres, símbol del rei i de la terra).

Després del decret de Nova Planta, el govern de l'antiga universitat va ser substituït per l'Ajuntament de Palma, i l'escut quarterat passà a ser el símbol de la nova institució. Quan es va constituir la Diputació Provincial de Balears adoptà també com a emblema l'escut quarterat municipal, en un acte abusiu i una clara mostra de centralisme de la capital. Finalment, l'escut quarterat ha estat adoptat pel Consell de Mallorca, però per a distingir-lo del de l'ajuntament de Palma ha estat necessari un nou disseny que crea més un logotip que un escut (vegeu la documentació gràfica)

Tornar a l'inici