Pàgines de Gabriel Bibiloni

 

 

Segona passa: la ve

El so que anomenam ve s'ha d'articular posant en contacte les dents superiors i els llavis inferiors. De cap manera no s'ha de confondre amb el so de be. La confusió dels dos sons és un defecte greu per a la gent de les Illes Balears i del País Valencià. Per a la gent del Principat la distinció entre els dos sons és altament recomanable.

Escoltau

vi  volta
veniu  prova

Si teniu tendència a pronunciar be quan hi ha d'haver ve, posau a partir d'ara molta atenció en aquest so.

Observau la diferència que hi ha entre aquestes paraules. Digau-les en veu alta pronunciant correctament els dos sons que les diferencien.

bell / vell
embellir / envellir
beure / veure
buit / vuit
botar / votar
bast / vast
bena / vena
bastidor / vestidor

Pronunciau amb el màxim esment aquestes frases:

Que bé que va cavar amb un càvec bo!
En el carrer del vent venen vi bo i barat.

I aquest poema de Josep M. de Sagarra:

Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster:
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Ara exercitarem conjuntament el so de la ve i el de la ela, que hem tractat a la pàgina anterior. Llegiu en veu alta i amb la màxima claredat aquests textos, i atenció als dos sons:

El molí d'en Jordi Vives
està envelat i no mol;
es mengen el pa tot sol,
perquè no tenen olives.

I aquest fragment d'un poema de Blai Bonet:

La mar canta lila, lila,
malves verdes les penyes escoltant.
Què em diràs, mar lila, lila?
Penya malva, penya verda, què em diràs?

Si aquest punt està ben aclarit, passau a la pàgina següent.

(Bé, abans potser podríem escoltar Vinyes verdes vora el mar musicat i interpretat per Lluís Llach. Observau com en Llach pronuncia les ves)



enrere

Inici