 |
Primera
passa: la ela |
És molt important pronunciar la ela tal
com sempre s'ha fet en català: amb una articulació ben
diferent de l'espanyola i la francesa, la denominada ela velar [més informació].
Observau com pronuncien la ela les persones majors i procurau fer-ho
igual. La ela articulada a la manera espanyola o francesa es diu ela
bleda, i tal articulació és considerada un defecte
greu de pronunciació.
Posau
la màxima atenció en la pronunciació de les paraules
que hi ha a continuació. Dites en català i en castellà
només es diferencien en la ela. Això vol dir que
pronunciades alternadament en les dues llengües s'han de diferenciar
clarament per la ela (han de sonar diferent). Pronunciau aquestes paraules
en català i castellà diverses vegades i si sonen de manera
ben contrastada en els dos idiomes és que pronunciau la ela catalana
correctament. Si sonen igual, és que possiblement pronunciau
la ela incorrectament, llevat que la pronuncieu a la catalana
en els dos idiomes (cosa que no és cap problema).
brutal, clan, cultural, final, mal,
mil, mili, mundial, sal
A continuació teniu una mostra de l'exercici precedent amb la paraula final, pronunciada per una veu sintètica, que alterna la pronúncia catalana i la castellana.
Si
no pronunciau la ela correctament, posau la màxima atenció
en aquest so. Repetiu les paraules anteriors fins que aparegui una clara
articulació velar de la ela. Pronunciau amb veu alta i clara
frases com les següents, esforçant-vos en la correcta articulació
de la ela, exagerant-ne la
velaritat
sense
por:
les
ales de l'àguila
un poal de plàstic blau
Na Coloma du faldes de color clar.
La ela bleda sona fatal. |
Si
fa falta, podeu utilitzar el recurs (un poc macabre, però eficient)
de fer com fan els espanyols quan imiten un català. Es tracta
de parlar en espanyol amb les eles catalanes: es veu que això
és bo de fer. Doncs, agafau aquesta articulació de la
ela, exercitau-la i ja no l'abandoneu mai.
Si
pronunciau la ela correctament, enhorabona i passau a la pàgina
següent. 
Inici |
