El Termcat, un vaixell sense orsa ni timó

El Termcat ha decidit de normalitzar el terme bloc, amb –c, per a designar allò que en el món en general es diu blog, amb –g. Alhora ha instituït el derivat blocaire per a designar el que en anglès es diu blogger. Em sembla un gran error: crec que, malgrat que puguin circular sinònims diversos a gust dels usuaris, el terme estandarditzat pel Termcat hauria de ser inequívocament blog.
A la seva pàgina web la institució ens dóna aquesta explicació: "Pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web."
La primera part de l'explicació és més aviat greu. Primer, hi ha una inquietant confusió entre adaptació fonètica i adaptació gràfica (del punt de vista de la fonètica l'adaptació hi és, perquè en català es pronuncia blok tant si s'escriu bloc com si s'escriu blog). En segon lloc, l'afirmació suposa desconèixer o ignorar les mateixes bases de l'ortografia catalana. Les paraules procedents d'altres llengües acabades en –g mantenen aquesta consonant en la seva forma gràfica catalana (buldog, grog), igual que les paraules derivades d'ètims llatins o grecs amb aquesta consonant final (mag, pedagog, demagog, biòleg, pròfug). Prou que Fabra es va escarrassar defensant en el seu moment que si totes les llengües de cultura escrivien àcid o pròleg amb consonant sonora, els catalans no havíem de fer-ho d'una altra manera per molt que la fonètica ho semblàs exigir. Bloc no pot ser de cap manera una adaptació al català acceptable del terme anglès blog, que en la nostra llengua només es pot escriure blog. Igual que pedagog no pot ser pedagoc.
La segona part de l'argumentació ja és més discutible. Si es tracta de substituir el mot anglès per un de català preexistent cercant una equivalència en el significat, l'adopció de la paraula bloc (com es podria adoptar diari, llibreta o una altra de semblant) és també molt problemàtica. Primer perquè aquesta adopció queda perversament embolicada amb la inadmissible adaptació gràfica detallada més amunt. I, a més, perquè perdem la possibilitat de distingir dues coses que, per molt que s'assemblin, són completament diferents, com és un bloc fet de fulls de paper i un blog d'Internet. No havíem quedat que una llengua de cultura ha de distingir conceptes i expressar amb precisió el major nombre possible de matisos?
És ben trist, però aquest és un altre cas que s'afegeix als errors, badades i castellanades que el Termcat acumula (lloc web, arrova, escaneig, assecadora de roba, assecador de cabells, gasolina, gravadora de CD, etc.), sempre amb l'excusa que són termes molt introduïts. Em tem que la pífia del bloc ja és irreversible, i, malgrat que alguns bloguistes, no blocaires, continuarem resistint, en aquest punt el català resta penosament separat de les altres llengües europees. Perdona'ls, Fabra, perquè no saben què fan.

Respostes: 12 comentaris

De cap manera bloc pot esser s'adaptació fonètica de blog. Senzillament sonen distint: en anglès blog no sona com bloc en català. Així de senzill.

Ho ha dit Pere (14/10/2005)

Al meu blog, faig servir la partícula "bloc". No estic en disposició d'afirmar si la faig servir com a mot o com a terme. En tot cas, a més de per la segona raó del Termcat, consider que el derivat "blocaire" es distancia de l'espanyol i és una marca de genuïnitat. No sé si estic en condicions, però, de defensar-lo com a terme. En Bibiloni en sap més que jo.

Ho ha dit Pere Bueno (14/10/2005)

Pensem que en temps de Fabra hi havia una espècie de filòlegs que pensaven que "llavial" o "cervellal" eren millors que "labial" o "cerebral" perquè els segons eren massa iguals que els corresponents espanyols. La terminologia científica i el lèxic culte (crec que en el sac hi podem ficar el "blog") tendeixen a la universalitat. Normalment els qui se separen de la regularitat són els espanyols. Avui totes les llengües diuen "blog" (encara que el francès també diu "blogue"). No m'estranyaria que fossin els nostres veïns que qualsevol dia fessin la raresa: ja he vist per alguna pàgina web la forma "bloj".

Ho ha dit Gabriel Bibiloni (14/10/2005)

No res, les deix aquí per a complementar el debat:

http://www.caballe.com/2005/10/11.html#a6084
http://www.softcatala.org/noticies/12102005327.htm
http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/12410

Ho ha dit Pau (14/10/2005)

Com a usuari sóc contundent: Dic Blog!!! I en tenc un parell. Us anim a escriure'n.

Ho ha dit José Ramón (14/10/2005)

És curiós, em sembla que és la primera vegada en molt de temps que no estic d'acord amb en Gabriel B. i en canvi sí que estic d'acord amb el Termcat. Açò és una mena de miracle.

Que no serveixi de precedent, eh?, que una oreneta no fa estiu. Jo continuaré criticant el Termcat sempre que s'ho mereixi, però no en aquest cas, que em pareix que han tingut un gran encert.

Ho ha dit Pere S. (15/10/2005)

Aquesta discussió m'ha recordat quan a Vilaweb van decidir d'escriure "Irac". Algú més escriu "Irac"? Em sembla que no gaires persones... En canvi, "bloc" està prou estès, i no hem d'oblidar que tampoc no s'allunya tant d'altres termes informàtics com ara "ratolí", "Xarxa", "navegador", "galetes"...

Considero que la forma "bloc" defineix perfectament un weblog si tenim en compte el DCVB. Aquest diccionari recull per a "bloc" la doble condició d un weblog: quadern i calendari; és a dir,un diari, ordenat cronològicament. Volem evitar confusions?; diguem-ne "bloc internètic", però em sembla que hi haurà pocs casos de confusió. Si algú diu que participa en un bloc, pot córrer el risc que algú no l entenga? I si convé, sempre podem usar la forma més universal "weblog"

En un comentari precedent es diu que la pronunciació de "bloc" no és semblant a la de "blog". Tenia entès que les dos os eren obertes...

Pel que fa a la derivació, ara mateix segurament ens és més eufònic "blogaire" o "bloguista" (per tal com hi ha d'altres paraules acabades amb C que fan els derivats amb G, i pel costum del "blogger") que no pas "blocaire", que potser podríem pensar que és un senyor que bloca, un "blocador". Però amb el costum i el sufix " aire" no hem de tindre cap problema.

Ho ha dit Josep-Enric (16/10/2005)

Ho has vist això?
http://turrai.lamevaweb.info/post/2116/37786

Ho ha dit Turrai (19/10/2005)

M'agraden les formes blog i bloguista. Però com seria l'infinitiu, blogar? Igual com boxar o xatar?

Ho ha dit Aina (21/10/2005)

Podria ser "blogar". Però no estic segur si aquest verb és gaire necessari. A mi no em fa gens de falta. M'estim més expressions com "editar un blog", "gestionar un blog", "llegir blogs", etc. que són molt més clares. Si em permeteu la broma seriosa, tenim "piano" i "pianista" però no "pianar".

Ho ha dit Gabriel Bibiloni (21/10/2005)

El meu bloc ha passat a ser un blog.

Ho ha dit Benjamí (23/10/2005)

Aquí teniu un post que vaig posar a Racocatalà.

Títol: per què "xat" i no "chat" o "txat"?

Ja sé que xat a primer cop d'ull sembla una adaptació amb un estil molt català, però jo en aquest cas hi veig un nyap de l'IEC.

A veure, que potser els catalans no podem dir els sons [tS] a principi de mot? ([tS]=ch a la paraula anglesa chat)

Resposta: sí que podem ja que tenim una paraula que comença amb aquest so: txec, txèquia. Per què no ho han convertit en xec, xèquia? Misteri.

Ara us posare l'exemple de l'alemany (ho sento pels antigermànics):
l'alemany té una llarguíssim llista de paraules que comencen amb el so [S] ([S]=sh a la paraula anglesa she), que ells escriuen "sch" i només té una paraula que comenci per [tS], que ells escriuen "tsch". Endevineu quina paraula és? La paraula és "tscheschich" que significa "txec" justament.
Per tant, referent a aquest aspecte, l'alemany és absolutament calcat al català.

El tema és que els alemanys, tot i només tenir una paraula començada per [tS] no han tingut cap problema a acceptar la paraula "chat" tal com vé i pronunciar-la [tSat]. Ni tant sols s'han molestat a canviar l'escriptura per una d'alemanya (seria tschat). I per què no ho han fet? perquè són perfectament capaços de dir [tSat], igual que els catalans també som perfectament capaços de dir [tSat]. De fet la gran majoria dels catalans diu [tSat]. Llavors per què escrivim "xat"?

Si no us agrada "chat" escriviu "txat" encara que jo votaria per escriure-ho de la manera original anglesa, com fan a tot arreu del món (qüestió d'opció personal meva).

Els espanyols diuen "chat" quan això no podria ser una paraula espanyola, ja que no hi ha cap paraula espanyola d'origen que acabi en "t". Com és que no ho han convertit a "cha" o "char" o "chate"?
El fet és que molt espanyols diuen "cha". I especialment en el plural diuen "chas" ja que els costa molt dir "ts" a final de paraula.

Els espanyols no han modificat la paraula i nosaltres si? això no té gaire lògica. Ells sí que l'haurien d'haver modificat en una manera pronunciable per a ells, però nosaltres podem dir "txat" tranquilíssimament.

Per què els catalans sempre hem de fer coses rares?

Pd: jo dic i escric sempre "chat".

[afegit més tard]

El fet aquí és: per quin motiu d'una paraula anglesa amb el so [tS] al principi s'ha de passar a una paraula catalana amb so [S]?
Un motiu podria ser que els catalans no poguessim fer el so [tS] al principi. Però està clar que podem:
1- tenim algunes paraules amb el so [tS] al principi: txec, txad, txetènia.
2- molta gent, de tots els dominis dialectals, de fet diu [tS] en paraules començades per "x".

Que en el passat pel motiu fonètic que fos el català creés moltíssimes paraules començades per [S] no significa que el so [tS] sigui prohibit per a nosaltres. Simplement aquell "succés" fonètic va ocórrer per uns motius que no tenen res a veure amb passar de [tSat] a [Sat]. És simplement absurd fer aquest canvi. I poc professional.

Ho ha dit Jan (28/10/2005)